“En una empresa tecnològica és important que no hi hagi rotació”

El primer que es veu quan entres a JCM és un petit mural amb un recorregut històric de l’empresa a través de fotografies dels treballadors situades cronològicament en l’any de la seva incorporació. De seguida es traspua la importància que es dona a les persones amb l’objectiu de fer equip i fidelitzar-les. A la planta superior hi ha un espai amb grades i pufs. “És un espai de distensió?”, pregunto a Marta Calvo (Sant Joan de les Abadesses, 1965). “També, però principalment és on el gerent, Joan Capdevila, reuneix un cop al mes tota la plantilla per explicar com va l’empresa, la situació econòmica i les línies estratègiques. Sempre ha volgut que les persones se sentin part del projecte”, explica una psicòloga que s’hi va incorporar com a tècnica de recursos humans i ha fet carrera en aquest grup d’empreses tecnològiques, que suma 84 treballadors i una facturació que supera els 15,6 milions. Amb Calvo continua el cicle d’entrevistes del Fem DEO, el programa de talent femení de Creacció, la Cambra d’Osona i el Consell Empresarial.

Aquesta és una empresa tecnològica que s’ha focalitzat molt en un nínxol de mercat que pot semblar petit: els comandaments a distància per obrir portes de garatge. Tot un món.
Realment és un nínxol molt petit, però alhora és un món molt complex. Més enllà dels comandaments, heu de pensar que hi ha diferents tecnologies que emeten, reben i donen senyal a altres elements que estan penjats a la porta, que ningú mira, i que és on hi ha sistemes de seguretat perquè no hi hagi accidents, l’electrònica d’automatització… I això alhora també varia en funció del tipus de motor o de la porta, que pot ser enrotllable, basculant, batent… Per tant, aquest subsector s’acaba dividint molt. Devem tenir uns 350 referències de semifabricats que, com que alhora personalitzem per a cada client, que són principalment els fabricants de portes d’Espanya i Europa, acabem tenint prop de 3.500 referències de producte acabat. Això comporta una complexitat important en la gestió, perquè en funció dels països de destí estem subjectes a diferents normatives i homologacions per l’ús del liti a les bateries o l’emissió d’ones.

A qui se li va acudir buscar el negoci en aquest mercat?
Això va ser l’any 1982. El propietari d’aquest grup d’empreses, que és enginyer, Joan Capdevila Mas, ja tenia un perfil emprenedor, però no tenia decidit cap a quin sector i va ser fruit d’una casualitat. Tenia un amic discapacitat i donada la dificultat per obrir la porta de garatge li va demanar si podria fer algun automatisme perquè no hagués de baixar del cotxe.

Vostès nodreixen el mercat europeu d’aquest sector?
Venem a fabricants de portes d’Europa, els Estats Units i més residualment Sud-amèrica, Austràlia o Sud-àfrica. Tenim força competència a Itàlia i cada país sol tenir el seu fabricant més o menys petit. Ara també ens està sortint un competidor més gran a França, on tenim una de les filials europees. L’altra és a Alemanya.

La producció l’externalitzen?
Sí, hem d’entendre que som una empresa d’enginyeria, de disseny electrònic. A JCM, l’empresa matriu, on som uns 45 treballadors, més de la meitat són enginyers. La fabricació ara la subcontractem principalment a Bulgària, on tenim tres fabricants i una persona que hi fa control de qualitat. També ens produeixen algunes empreses de la comarca. Tota aquesta producció torna aquí i en una altra de les empreses del grup, E3A Tecnologies, s’ensamblen i expedeixen.

Estem parlant d’obrir portes amb comandaments a distància. Això aviat s’haurà de fer des del mòbil.
Sí, i de fet això implica un canvi de model de negoci en el qual ja fa set anys que treballem. Estem en un procés de transformació a diversos nivells. Primer va ser intern. Tots els nostres enginyers eren de producte (electrònics, de telecomunicacions, mecatrònics…) i vam anar incorporant talent més focalitzat en la informàtica, l’anàlisi de dades o la connectivitat. Després vam incorporar algun comercial més digital, perquè els nostres comercials sabien vendre producte, però no serveis. I més tard, tota l’empresa hem estat fent formació en aquesta direcció. Hem de passar de vendre productes a vendre també serveis i, per tant, a facturar recurrents i prestar serveis monetitzables perquè les aplicacions seran gratuïtes. I un cop aquí, hem de veure com, de portes enfora, transformem, ajudem i facilitem que el canal (fabricants de portes, instal·ladors…) també entengui i segueixi aquesta transformació digital que demana l’usuari.

A l’automoció hi tenen negoci?
No hem entrat mai en el comandament a distància per obrir el cotxe perquè és una tecnologia molt senzilla. O sigui, la nostra tecnologia permet gestionar l’obertura de moltes portes. Una de sola no és difícil i amb la competència que hi ha a nivell global, en aquest segment de mercat no hi hem entrat. Però sí que estem en converses amb fabricants d’automoció perquè des de la pantalla del cotxe es pugui integrar l’obertura del garatge. S’està avançant en aquesta línia.

També fan el disseny i la gestió de tancaments i obertures de grans edificis.
Això és el que fem a l’empresa Accesor, que també és del nostre grup: gestionar l’accés i l’obertura de portes de grans edificis corporatius, com pot ser la Ciutat de la Justícia o hospitals… L’accés a qualsevol porta d’aquests edificis t’és permès o no, depèn de com ho tinguis programat i autentificat. I pots fer més coses, des d’obrir portes, control de matrícules, pagar els pàrquings, que s’alci la barrera, elements de protecció antirobatori com pilons…

On no poden fallar és en la seguretat.
No, i en aquest sentit fem moltes coses. Hi ha tota una branca de productes que van a la porta, de fotocèl·lules a sensors, que li donen seguretat i no podem fallar perquè evidentment és una qüestió de responsabilitat civil. No poden haver-hi accidents. També passem unes normatives molt estrictes.

Vostè quan coneix tot aquest projecte?
Vaig venir aquí el 1992. Després de fer la carrera de Psicologia havia fet les primeres feines a Barcelona, a la presó de la Trinitat. Posteriorment vaig fer un postgrau d’Empresa i vaig entrar a la divisió d’assegurances de La Caixa per fer la selecció dels comercials. I aleshores, mentre estava fent un postgrau en desenvolupament organitzatiu, algú em va comentar que a Vic un empresari amb uns valors molt enfocats en les persones i els recursos humans volia incorporar una persona en aquest àmbit. Ell sempre ha cregut molt en les persones i en una empresa dirigida amb valors. Vaig començar com a tècnica de recursos humans i actualment formo part de la direcció general.

Quins són aquests valors que porta JCM al seu ADN?
Fa molt de temps que vam consensuar tres valors amb tot l’equip, que són l’ètica, el compromís i la qualitat de la relació. Els tres valors ens els avaluem anualment. Però alhora, la motivació principal per la qual Joan Capdevila va crear un negoci és que venia d’una empresa on no li explicaven massa res del perquè de les coses i no entenia un projecte sense que qualsevol de les persones se senti part d’aquell projecte. I això vol dir aspectes de comunicació, d’explicar tots els resultats de l’empresa, les vendes, els objectius… tota aquesta informació sempre està oberta. Els treballadors tenen absolutament la mateixa informació que el propietari.

Fan reunions mensuals per compartir aquesta informació.
Sí, mensualment Capdevila ho explica i les persones poden preguntar sobre totes les inquietuds que tinguin. Som una empresa pensada molt en equip i on tothom està al corrent de tot.

I això, quin retorn té? Implicació? Fidelització?
Sí, busquem ser feliços i estar bé a la feina, però també que no hi hagi rotació. En una empresa tecnològica és molt important no tenir rotació, perquè no és tan fàcil de substituir. Tothom és substituïble, però tot aquest coneixement, el know-how, ens costa molt de temps que les persones l’adquireixin. Es busca la fidelitat i, de fet, som una empresa molt estable. Fomentem que hi hagi un bon ambient de treball, un bon equip. Si treballes a gust i bé es retorna amb millor productivitat. Som més eficients, tot flueix més i ningú posa traves a ningú, ans al contrari: s’aconsegueix un esperit molt més col·laboratiu, eficient i enriquidor.

Tenen molts perfils professionals. Per tant, també molts horaris diferents?
Sí, també procurem fer conciliació, tant a la part d’oficines, on tenim horaris flexibles, amb el 30% de possibilitat de fer teletreball, com a la part de producció, que fan intensiu al matí de tal manera que els queden les tardes lliures i ho valoren moltíssim.

No necessiten gaire sovint recórrer al mercat laboral?
No, per sort, no. Per tot el que hem explicat, aconseguim tenir una plantilla molt fidelitzada, a la qual oferim altres beneficis més enllà del salari, com són conciliació laboral, fem team buildings junts, activitats de benestar que ens proposa la universitat, educació postural, pilates… També obrim programes d’entrenament físic voluntari. De gener a juny, dos dies per setmana, ve un entrenador i fem sessions d’esport de 50 minuts al migdia, que paga l’empresa. I també fem reptes esportius. Fa dos anys, quan l’empresa va fer 40 anys, vam pujar l’Aneto, que no és fàcil, després de mesos de sessions d’entrenament previ. Potenciem reptes que fan equip, però que alhora també són saludables. També, algunes vegades ens hem unit a l’Ultraclean Marathon i hem anat a recollir deixalles. L’empresa facilita aquest tipus de projectes que fidelitzen, però que alhora van molt alineats amb els propòsits de salut o sostenibilitat.

Coneixen altres empreses que també ho fan?
Hi ha altres casos, però som una mica pioners. Moltes empreses em truquen i em demanen com han anat determinades activitats, com les hem muntat, si les recomano… No som únics, però sí que som dels primers. Quan algú té idees que surten una mica del més convencional, ens hi saben i ens les venen a presentar. Hem fet de tot. Tot això també ajuda a fidelitzar.

Com ha estat per vostè la convivència al llarg d’aquests anys en un sector masculinitzat com el tecnològic?
Certament el sector tecnològic és molt masculí. O sigui, aquí, la paritat, que ens agradaria molt, és molt difícil. Sempre que se’m referencia una dona enginyera, l’entrevisto, però també és cert que els agrada més la part de gestió que no pas la part de desenvolupament. I jo, al llarg dels anys, de mica en mica, no soc gens experta en tot aquest món tecnològic, però he entès els grans conceptes. Ells són boníssims i són els que han de saber de tecnologia i jo sé d’altres coses que a ells els costa més poder veure.