“Menjar era una addicció com ho són les màquines escurabutxaques”

Cordar-se les sabates, seure en una butaca d’un cinema o en una cadira d’una terrassa d’un bar són accions quotidianes que els vigatans Xantal Domènech i Pep Gómez van arribar a no poder fer. Tots dos van sobrepassar els 125 quilos a causa de l’obesitat mòrbida que patien i que els limitava el seu dia a dia. Després de provar totes les dietes possibles l’única solució que els va quedar va ser sotmetre’s a una cirurgia bariàtrica, l’operació de reducció d’estómac i el recorregut intestinal. El servei el va començar a prestar el Consorci Hospitalari de Vic l’octubre del 2021 i Domènech va ser de les primeres pacients a ser-ne intervinguda el febrer del 2022, mentre que Gómez va ser operat el desembre passat. “Estem encantadíssims i ho tornaríem a fer mil vegades malgrat les coses dolentes que hi ha durant el procés. Recomanaríem a tothom amb obesitat que s’operés. És una bona solució”, asseguren els dos pacients. Com ells hi ha 60 persones més que han estat sotmeses a la intervenció al llarg d’aquest temps a Vic i actualment hi ha llista d’espera. De fet, el Consorci té autorització per fer 20 cirurgies d’aquest tipus l’any i hi ha 4.000 persones a Osona que complirien els requisits per ser operats. https://youtu.be/QjPoAma0-fw Nascuda a Castellar del Vallès i resident a Vic des de fa cinc anys, Domènech, que té 33 anys i que ara està embarassada de 38 setmanes i mitja, havia tingut problemes de sobrepès des de petita. “Era la típica nena grassoneta. Havia fet molts règims i perdia pes però en tornava a guanyar, fins que va arribar un punt que ja no en perdia i era un no viure”, recorda. “Per mi –continua– menjar era una addicció com ho són les màquines escurabutxaques. Era una malaltia, però com que el menjar el necessitem per sobreviure no ens adonem del problema que tenim”, confessa. Xantal Domènch, abans de la intervenció Ben diferent és el cas de Pep Gómez, de 45 anys, que va començar a engreixar-se durant la pandèmia. “Jo treballo a l’UCI d’aquí a l’hospital i el que vam viure amb la covid-19 em va generar ansietat. La meva manera de desfogar-me quan arribava a casa era menjar perquè un cop tip m’oblidava de tot”, explica. Ara, quatre mesos i mig després de la cirurgia, es troba en ple període d’adaptació i assegura que no sap per què no es va operar abans. “El canvi de vida que he tingut ha estat molt gran. Estic passant els efectes secundaris, tinc malestar i m’he d’acostumar a menjar amb un estómac molt petit, però tot compensa”, diu. Pep Gómez, abans de la intervenció El pas per quiròfan que han fet ells dos forma part d’un procés en què atenen els pacients fins a una dotzena d’especialistes: Endocrinologia, Dietètica, Cirurgia General i de l’Aparell Digestiu, Anestesiologia, Psicologia, Psiquiatria, Rehabilitació, Pneumologia, Digestologia, Diagnòstic per la Imatge i Infermeria. Fins que no hi havia el servei a Osona, els pacients que necessitaven una reducció d’estómac eren derivats a l’Hospital Clínic i tot aquest procés requeria molts desplaçaments a Barcelona. “La valoració global d’aquests dos anys que portem a Vic és satisfactòria des del punt de vista hospitalari per coordinar tots aquests especialistes, però sobretot pels pacients perquè estan contents i han guanyat molt en qualitat de vida i salut”, destaca Judit Hermoso, cirurgiana del servei de cirurgia general del Consorci Hospitalari de Vic. Justament aquest és l’objectiu de l’operació. “No busquem fer-los més prims i guapos sinó més sans. Que puguin pujar i baixar escales, fer esport, haver d’agafar menys baixes laborals, tenir menys dolor i haver-se de medicar menys per les patologies que tenen”, comenta. Pep Gómez, per exemple, era hipertens i tenia dolor a l’esquena. “Em prenia 11 pastilles al dia i no podia dormir. Ara no em prenc res i dormo tota la nit”, celebra. Els criteris mèdics per arribar a fer una operació d’aquest tipus, en què es redueix la capacitat de l’estómac i es fa una derivació de l’intestí per evitar que s’absorbeixi la totalitat de la ingesta d’aliments, és que els pacients tinguin un índex de massa corporal –que es calcula amb l’alçada i el pes– superior a 35 o de més de 30 i patologies associades com la hipertensió o la diabetis. “Són persones amb un metabolisme incapaç de regular-se i a qui la dieta no funciona. Els que al llarg del procés aconseguim que perdin pes de manera sostinguda ja no els operem”, detalla Hermoso, que afegeix que perquè el procés sigui un èxit un cop operats “no ens cansem de dir-los que la dieta i l’esport han de formar sempre més part de la seva vida”. Una pèrdua de 45 quilos en dos anys en el cas de Xantal Gómez i de 41 quilos en només quatre mesos i mig en el de Pep Gómez són els seus resultats de la cirurgia. Cap dels dos amaga que el procés és dur psicològicament “perquè t’operen l’estómac i no el cap”, però amb el temps han après a menjar petites quantitats en un plat de postres i a deixar enrere els “atracaments” que havien fet i que els van arribar a complicar una simple caminada. Al CAP Vic Nord hi haurà un equip contra l’obesitat infantil El Departament de Salut desplegarà un programa a 35 equips d’atenció primària i comunitària de tot Catalunya per combatre l’obesitat infantil, que és del 12,6% segons dades de l’Enquesta de Salut de Catalunya, i que a la llarga provoca problemes de salut en els adults com diabetis tipus 2, malalties cardiovasculars, càncer o artrosi. Els centres escollits tenen una prevalença d’excés de pes més elevada que la resta i més vulnerabilitat social i un d’aquests serà el CAP Vic Nord. El pla incidirà, especialment, en l’alimentació, l’activitat física, el suport emocional, el son, la criança positiva i la participació comunitària a partir d’una intervenció exitosa al barri de la Mina de Barcelona. Per tirar endavant el programa, que està prioritzat en el Pla de Salut 2021-2025 i del qual ja es va fer una primera sessió informativa la setmana passada, es formarà els professionals implicats. A cada CAP hi haurà un coordinador i hi dedicaran hores un dietista i un referent de benestar emocional comunitari i també s’hi implicaran l’equip de pediatria i els professionals que fan acció comunitària en salut, com les escoles

“Menjar era una addicció com ho són les màquines escurabutxaques”

Refredat, grip i covid: símptomes semblants però malalties diferents

“Saber què tenia em va donar molta energia”

“En paraules com “ser valent” o “sortir-se’n” no hi ha mala fe, però poden generar pressió”

Cap a un càncer més prevenible i tractable

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Deu detinguts en un operatiu antidroga a la carretera de la Guixa a Vic

20 anys de la grossa a Vic: “Ens va canviar la vida”

Compren el Vigatà i les Galeries Montseny, on faran una vintena de pisos

Obriran un centre privat de diagnòstic per la imatge a Vic amb una inversió de 6 milions d'euros

El personal sanitari del CAP del Remei de Vic fa un pessebre vivent solidari

Els germans Pujol de la Granja Armengol, els nous 'influencers' de la vida a pagès

Condemnen a més de 21 anys de presó Dani Montes per matar d’un tret un menor a Sant Hipòlit

Neix l'Ateneu Popular de Vic com a punt de trobada per al moviment popular i independentista

Mor Joan Capdevila, corresponsal històric d'EL 9 NOU al Moianès

La Generalitat confirma el futur Palau de Justícia a l’Era d’en Sellés de Vic