A principis del segle XXI, Osona tenia una de les taxes de suïcidi més altes de Catalunya. L’any 2008, per exemple, la xifra era de 8 suïcidis per cada 100.000 habitants, mentre que a Catalunya aquesta mateixa dada se situava en el 5,6. A partir de l’any 2012 es va posar en marxa un nou programa de prevenció del suïcidi pioner a Catalunya, i amb molt treball assistencial es va aconseguir rebaixar la taxa de suïcidis fins i tot per sota de les xifres catalanes. De fet, en l’última dècada s’han registrat de mitjana entre 11 i 12 casos l’any, tot i que també hi apareix un repunt de 20 casos l’any 2019, “pel qual és difícil trobar una explicació”, remarca la infermera referent del programa d’atenció a la conducta suïcida del Consorci Hospitalari de Vic (CHV) Judit Pons, i un darrer any, el 2021, amb una lleugera pujada fins als 16 suïcidis.
Tot i que reduir la conducta suïcida a xifres és una lectura freda, sí que pot servir per fer visible la importància de demanar ajuda i dels recursos assistencials i sanitaris per fer-hi front. I és que a Osona es van registrar 126 intents de treure’s la vida l’any 2021, 111 el 2020 i 124 el 2019. A l’hora de fer seguiment a persones amb conducta suïcida, el CHV compta amb un equip multidisciplinari on hi ha una infermera que fa l’acompanyament “més del dia a dia i a demanda de la persona que ho sol·licita”, una psicòloga, un psiquiatre i una treballadora social.
Aquest grup de treball del CHV va participar l’abril passat en les trobades estatals de psiquiatria i conducta suïcida, i hi van presentar un estudi sobre la conducta suïcida abans, durant i després de la pandèmia. Els resultats van demostrar una reducció de la taxa de suïcidi l’any d’aparició de la pandèmia, augmentant el 2021 però sense arribar a xifres prèvies a la covid-19. Una de les conclusions més rellevants, però, va ser la importància de la prevenció, atenció i seguiment de les conductes suïcides per part de professionals, ja que 35 de les 45 persones que van morir per aquesta causa a Osona entre els anys 2019, 2020 i 2021 no estaven ateses pels serveis de salut mental.
Al Ripollès, i segons dades de l’Institut d’Assistència Sanitària, l’any 2021 es va activar el Codi Risc Suïcidi (CRS) en cinc ocasions d’intent de suïcidi. El CRS és un protocol d’actuacions assistencials i preventives de la conducta suïcida.
En l’àmbit català, la Conselleria de Salut de la Generalitat ha engegat aquest mes de setembre una campanya amb un missatge ben clar cap a la població: “El suïcidi s’evita parlant-ne”. L’objectiu, tal com va remarcar el conseller Josep Maria Argimon, és “reduir la mortalitat per suïcidi”, i també vol fer prevenció “trencant l’estigma a parlar d’aquestes situacions”. En aquest sentit, es vol fer difusió del telèfon 061, una línia d’atenció que es posa al servei de persones que tenen pensaments suïcides i volen demanar ajuda, així com també per a aquells ciutadans que detecten algú en situació de risc.
“Per mi, explicar-ho és un pas molt important”
“Fins fa poc sentia vergonya, no pel que vaig fer, sinó perquè em sentia incompresa.” Així expressa Magda Borràs un camí vital amb força dificultats, però sobretot amb incomprensió per part de l’entorn. “Em trobava malament, però els metges no em trobaven res”, explica. Un escenari que va anar erosionant les seves relacions en l’àmbit professional i també personal. Fins que un dia, “va petar tot i em vaig intentar suïcidar”. A ella la van trobar a temps els seus familiars. Aquest punt d’inflexió va significar posar-se en mans del protocol d’atenció a la conducta suïcida, “i aquí estic, mirant de remuntar”. Borràs ho explicava aquest dijous just abans d’entrar a l’auditori de l’Hospital Universitari de Vic, on davant d’un públic ple de gent jove i futurs psicòlegs i infermers va verbalitzar tot el que havia viscut: “Per mi, explicar-ho és un pas molt important. Un pas molt gran”, assegurava Borràs.
En aquesta línia també es va expressar Pere Tremolosa, que l’any 2014 va intentar treure’s la vida “en un moment de col·lapse vital”. Tremolosa va remarcar la importància de demanar ajuda, i com a supervivent “cal que qui passa per una depressió entengui que no cal arribar al suïcidi per sortir-se’n”. En el seu cas, i girant la vista enrere, “els últims vuit anys han sigut un regal”. Un regal que no hauria estat possible “sense parlar dels problemes i buscar ajuda”.
En la taula rodona d’aquest dijous també hi van participar la psicòloga experta en suïcidis en institucions penitenciàries, Saray Valdivieso, i el responsable d’un dels mòduls de la presó de Quatre Camins, Pedro Luis. Aquest segon va remarcar que en el seu dia a dia “convisc amb moltes situacions d’autolesió”, i que la seva feina “és ajudar a fer veure que la sortida als problemes no pot ser el suïcidi. Sempre hi ha motius per viure”.
