Josep Font / Ona Pardo
Arturo Argelaguer ha encapçalat una delegació de visita a la Xina, de 10 dies, en què Monistrol de Calders s’ha agermanat amb Dongyuan. En aquest municipi hi viuen 20.000 habitants, però allà és un poble petit, perquè els nuclis de menys de 150.000 persones no es consideren ciutats tot i doblar, en aquest cas, els habitants del Moianès.
A la regió del Qingtian, on han estat, és d’on procedeix la immensa majoria de 60.000 xinesos residents a Catalunya. El viatge l’ha organitzat el grup inversor que planteja construir un cementiri multiconfessional a Monistrol, amb capital xinès i l’empresa Àltima, i es considera un punt d’inflexió en la materialització del projecte.
L’espai, innovador a escala europea, estarà situat a la finca de La Païssa, amb vistes a la riera de la Golarda.
El concepte és el de parc-santuari, sense alterar el paisatge existent.
A la Xina, el comunisme va propiciar la incineració de cadàvers, però ara s’està tornant al sistema tradicional fengshui, d’harmonitzar la persona i l’entorn. En els cementiris s’inhumen els difunts a terra, de forma individual o per matrimonis.
Pels xinesos que viuen a fora, com els 60.000 de Catalunya, l’habitual és repatriar els cadàvers. Tot i això, com que és molt car, a vegades s’incineren aquí i el que se’n repatria són les cendres. Alhora, però, amb el pas de generacions avui en dia ja hi ha integrants de la comunitat xinesa que no han estat mai al país dels seus avantpassats i que volen ser enterrats a Catalunya.
El nombre de places del cementiri, un tema que es presta a l’especulació, el determinarà Urbanisme de la Generalitat. Una de les xifres que s’ha fet córrer són 40.000 ocupades en un centenar d’anys, però l’alcalde no vol elucubrar, ni amb aquestes dades ni amb les inversions.
Sí que està clar que només amb l’adquisició de la finca i refer la casa de La Païssa –que es rehabilitarà tal com era tradicionalment, no d’estil xinès– els impulsors es gastaran com a mínim entre vuit i deu milions d’euros.
L’avantprojecte ja ha passat a hores d’ara pels departaments de Salut i Urbanisme.
Quan es disposi de la proposta més definitiva –Argelaguer apunta a després de l’estiu– es portarà a aprovació al ple i s’explicarà als veïns per després retornar el projecte a la Generalitat, que és de qui depèn l’ok definitiu.
La primera imatge que es va difondre del cementiri multiconfessional no va agradar gaire a la ciutadania, perquè només era una projecció virtual on es veia aigua i gespa. L’alcalde assegura, en aquest sentit, que tal com s’esbossa s’integrarà perfectament al poble, a la muntanya i a l’orografia de Monistrol.
La proposta correspon al grup inversor que impulsa l’equipament –Àltima i l’empresa xinesa–, però també hi ha seguiment de l’arquitecte municipal.
El ritme del viatge a la Xina ha estat trepidant. Esmorzaven a les 7 del matí, dinaven a les 12 i a les 6 ja havien sopat. Argelaguer es va sorprendre que essent una visita organitzada per inversors privats anessin de la mà de representants institucionals.
L’agermanament va més enllà del projecte del cementiri, perquè intentaran fer altres actuacions per acostar les dues cultures. Una idea que hi ha, per exemple, és que alguna de les empreses que van veure retornin la visita, com ara una que cultiva bolets i que està molt consolidada, amb naus de 12.000 troncs cadascuna. Argelaguer suggereix que el negoci es podria adaptar aquí.
Hi afegeix que catalans i xinesos potser no difereixen tant, perquè tots són pencaires de mena: “Com s’ha transformat el país en 30 anys és espectacular. Cada petit poble té un museu per explicar la seva història i acollir la gent que ve de fora”.
Aquella imatge de les pel·lícules dels xinesos anant massivament amb moto és real, però “atenció, perquè totes ja són elèctriques i no en venen de gasolina”, sentencia Argelaguer.
Argelaguer: “Serà beneficiós”
Mentre que els catalans visitem els cementiris només per Tots Sants, els xinesos ho fan tres cops l’any. “Això portarà gent a dinar”, diu Argelaguer, “i si els inversors del cementiri creuen que, amb la manca de places hoteleres, pot sortir a compte fer un hotel a Monistrol? N’hem estat parlant”. També assegura que només amb l’anunci de la inversió ja s’han bellugant coses, com ara una altra empresa plantejant un projecte de turisme rural.
En la carta de compromís signada amb els inversors s’especifica que aportaran entre 20.000 i 40.000 euros anuals de forma directa a les entitats de Monistrol, i que es prioritzaran les empreses i treballadors locals tant en les obres de rehabilitació i construcció com en el funcionament del cementiri: “Fins fa quatre dies, Monistrol semblava aturat i enclotat. Era notícia només pels ocupes, les raves i les dades d’atur. Calia canviar la imatge del poble”.
