El Consorci Hospitalari de Vic acaba de tancar el balanç d’activitat del 2023, un any d’increment tant en consultes externes com proves diagnòstiques, urgències o operacions. En fem anàlisi amb la gerent, Sara Manjón.
Per què s’hauria de llegir en positiu que es redueixi l’estada de la gent a l’hospital?
L’hospital és com un flux, no s’arriba directament a hospitalització, sinó que s’hi entra per urgències o havent passat una intervenció quirúrgica que requereix ingrés. Planificar el dia abans les altes i tenir-ho tot rodat permet, a banda de netejar i condicionar els llits, treballar amb més ordre a infermeria, com ara organitzar la sortida, avisar la família amb temps o informar sobre l’activitat posterior en cas de proves i visites. La persona que marxa està més orientada i la pendent d’un llit hi arriba abans.
Però hi ha pacients que també senten que se’ls envia a casa abans d’hora.
Sempre se segueix els protocols assistencials. Els dies reglamentaris estan fixats segons si es tracta d’una apendicitis, una pneumònia amb complicacions… Amb l’estada marcada i el pacient trobant-se com toca, allargar l’ingrés per motius de gestió significaria no ser eficients, malbaratar recursos sanitaris, que no deixen de ser recursos públics, i que altres ciutadans haguessin d’assumir esperes innecessàries. Estar a l’hospital també és un risc. Reduint en un dia l’estada mitjana, el 2023 ens hem ajustat a l’estàndard a Catalunya.
El 2023 van fer més operacions de càncer que el 2022. Com és?
Per la demanda. Amb la covid van baixar les intervencions quirúrgiques de neoplàsia, perquè el 2020 se’n van detectar menys i perquè algunes arribaven en estat avançat i ja no es podien operar. De mica en mica es va normalitzant. L’increment general d’activitat al Consorci també s’explica perquè tornem a ser referència per al Ripollès en allò que no es fa a Campdevànol.
Més activitat vol dir que s’ha collat els professionals? Que n’han contractat de nous?
El personal ha crescut. Del 2019 al 2023 hem incrementat en 257 persones entre el CHV, la Fundació Hospital de la Santa Creu i Serveis Auxiliars a la Sanitat. Però es pot créixer de dues maneres: sense augmentar l’activitat, perquè abans es remunerava com a hores extres, o incrementant servei. Apostem per aquí. També hem revaluat com treballem amb l’objectiu de ser el màxim d’eficients.
En què preveuen créixer?
El 2023 vam incrementar les consultes externes un 8%. Això genera més proves, de manera que vam obrir les nits per fer-ne de radiològiques. Ara n’internalitzarem de detecció d’al•lèrgies, o volem incorporar una tècnica que fa servir llavors per al diagnòstic de neoplàsies de mama. També seguim enfortint oftalmologia, obesitat mòrbida i aparell hepatobiliar, a més a més de salut mental. La població de referència a les nostres comarques va pujant. Això requereix adaptar la cartera de serveis, i tenim clar que volem fer el màxim d’acord amb el nostre nivell hospitalari. Hi ha marge de recorregut.
Però per això calen diners. La Generalitat ha incrementat l’aportació al Consorci en concepte d’activitat ordinària?
Hauria de ser així.
I no passa?
Ho treballem amb el CatSalut i, quan plantegem una millora, el contracte va reconeixent a poc a poc l’increment d’activitat. El Servei Català de la Salut aposta clarament per Vic, fins i tot ho va dir el conseller.
És lògic que des de la direcció posin el focus en les xifres en positiu, però creu que metges, infermeres, portalliteres… tenen la mateixa visió sobre el Consorci?
Segur que hi ha particularitats, però crec que en la majoria de coses sí: la percepció de més professionals i tècniques, i de formar part d’un projecte compartit. Això no treu que ens diguin coses a millorar. Ara, per exemple, els sistemes d’informació i seguiment dels pacients. Crec que la sensació de la plantilla és de treball, perquè som un hospital que es treballa molt, però també que se senten recompensats. Pot haver-hi cansament fruit de l’esforç, però no percebo xup-xup de resistència a fer coses.
Tenen els caps d’especialitat mèdics pràcticament coberts. Les capes per sota, o infermeria, estan ben dimensionades?
Cada vegada més. A la part mèdica hi ha encara algun servei que ens falten professionals, perquè no en trobem. Osona no té les millors comunicacions del món. A l’àmbit metropolità hi ha transport públic a punta pala, i no tothom viu a 30 minuts en cotxe de la nostra àrea d’influència. Això es un handicap, i el motiu pel qual oferim projecte. En infermeria hem millorat molt, però també es tracta d’un recurs escàs i en determinades posicions és veritat que ens falta gent.
Com ha sigut la primera setmana d’urgències de nit concentrades a l’hospital?
Bona. Quan vam plantejar a l’ICS i les EBA tornar a ajuntar-nos hi havia certa recança, un dir no sé si ens ve de gust, però ha sigut un èxit del projecte que l’han preparat els mateixos professionals, com ha de ser. El servei també compta amb una sola direcció: ningú té la sensació que és de primària o de l’hospital, sinó que forma part d’un únic procés. Llavors hi hagut l’ampliació d’espais.
Aquest divendres és 8 de març, i al seu equip hi ha moltes dones. Casualitat o no tant?
Sí que ho és, però perquè el sector salut està molt feminitzat. Infermeria està vivint l’efecte invers d’incorporar homes, però en medicina cada vegada hi ha més dones. Jo no en busco específicament, sinó gent que s’engresqui, que assumeixi reptes, que tingui ganes de treballar en equip… I veiem que coincideix. Soc d’una generació que quan va començar a treballar encara feia jornades maratonianes, no plegava mai abans que els caps… Ara ens anem conscienciant que la gent ha de completar el seu cicle vital, i que la feina és important, però no l’únic de valor. Aquesta visió la comparteixen moltes dones i cada cop més homes.
