QUIOSC DIGITAL BUTLLETINS
EN DIRECTE EL 9 TV
EN DIRECTE EL 9 FM

L’oposició de Manlleu tomba l’expropiació d’una nau al carrer Vendrell

El govern hi vol habilitar un centre d’innovació formatiu i empresarial

El regidor de Desenvolupament Econòmic i Ocupació de Manlleu, David Bosch (Junts), des del mandat passat que batalla el projecte de l’illa de coneixement, que inclou equipaments i serveis formatius i d’innovació que van des de la formació professional fins als graus universitaris, passant per un centre ocupacional, l’escola de noves oportunitats Albir, un centre d’incubació empresarial i l’anomenat TechHub Manlleu, un centre d’innovació per a empreses, joves i estudiants de formació professional. El projecte és de 2019 i fins ara s’ha avançat poc. El mateix David Bosch admetia dilluns al ple que l’han presentat a subvencions europees que no han cristal·litzat, més enllà dels 265.000 euros rebuts en el marc del projecte Osona Lab City, que van permetre comprar maquinària per a La Salle, un dels socis del projecte, on també hi ha la UVic-UCC, l’Associació d’Empresaris de Manlleu, Creacció o la Fundació Antiga Caixa Manlleu.

Dilluns, al ple, Bosch s’hi presentava amb el projecte del centre d’innovació amb un objectiu: aprovar l’expropiació d’una nau del carrer Vendrell, darrere l’històric cinema Sidney, amb la idea d’habilitar-hi aquest nou equipament. La proposta d’expropiació, valorada en 160.000 euros, anava acompanyada d’una subvenció nominativa de la Diputació de Barcelona de 120.000 euros. Segons Bosch, la mateixa administració provincial recomanava que si és l’Ajuntament qui ha de tirar endavant el projecte sempre facilita la seva execució fer-ho sobre sòl propi.

Les instal·lacions, de fet, ja les va adquirir la Fundació La Salle Cefortem, el Centre de Formació en Tecnologies de Manlleu, hereu del Patronat de Formació Professional, amb el mateix objectiu. Però la proposta no va tirar endavant. El PSC, la CUP i Ara Gent van votar-hi en contra i ERC es va abstenir, de tal manera que els vots de l’equip de govern de Junts, en minoria, i del regidor d’Aliança Catalana no van ser suficients per aprovar l’expropiació.

Hi havia un afegit i és que l’alcalde, Arnau Rovira, el regidor David Bosch, i la republicana Maite Anglada es van haver d’absentar del ple durant el debat i no van poder votar, per recomanació d’intervenció, per incompatibilitat. Rovira, perquè el seu pare és el president del patronat de Cefortem. Bosch, perquè n’és patró en representació de l’Ajuntament, i Anglada, perquè també té un germà al patronat. D’aquesta manera, Bosch no va poder replicar les intervencions de l’oposició i es mostra convençut que en els propers mesos aconseguirà el consens necessari per tirar endavant la proposta.

La intervenció més dura va ser la de l’exsòcia de govern de Junts Marta Moreta, del PSC, que tot i admetre que el seu grup portava el centre d’innovació al programa electoral, “creiem que un projecte de fa sis anys necessita repensar-se i adequar-se”. Moreta va qüestionar el cost del projecte perquè un cop expropiat necessitaria d’una inversió de 800.000 euros per adequar-lo. També perquè la nau està en zona inundable. I, a més a més, “no podem obviar que el president de la fundació propietària de la finca és el pare de l’alcalde i que un regidor del govern forma part del patronat. Aquesta expropiació no respon a l’interès general, sinó a una operació per rescatar una entitat privada amb vincles familiars i polítics amb el govern municipal. És una actuació èticament qüestionable, econòmicament arriscada i jurídicament vulnerable”.

Rossend Ávila, d’Ara Gent, va ser qui més va aprofundir en el projecte tot plantejant un seguit de qüestions sobre l’evolució de l’agenda de la innovació i el motiu pel qual les 12 entitats que la van signar no han aportat els 654.000 euros compromesos en els dos últims anys. “Només queda la Fundació Cefortem suportant la càrrega de la compra d’aquesta infraestructura.” Ávila també qüestionava l’estat de l’edifici, “amb més de 68 anys d’antiguitat”, i advocava per buscar un altre emplaçament. “Estalviarem molt més no hipotecant el poble. Volem que Manlleu avanci amb projectes tecnològics i d’innovació, però no volem que ho faci a qualsevol preu.”

Des de la CUP, Toni Rubia lamentava que els interrogants que té l’oposició no hagin estat respostos per Bosch a les comissions informatives. “Tenim tres motius bàsics per votar en contra: un de concepte, un de necessitat i un de planificació”, deia Rubia, tot explicant que davant les mancances d’equipaments per a joves, el TechHub, pensat “per a 200 alumnes”, no és una prioritat.

ERC es va abstenir tot i compartir els dubtes expressats per la resta de grups municipals. “Tot i ser un projecte bo per Manlleu, li cal una mirada més àmplia”, deia Rafa Cuenca, a qui també neguiteja que “estiguem començant una expropiació amb incertesa i amb una entitat formada per empresaris que pel que sembla no es plantegen de moment invertir en el projecte”. Cuenca argumentava l’abstenció perquè “a nosaltres no ens agrada perdre subvencions, ni en innovació, ni en habitatge”.

Els republicans sí que van donar suport al govern en l’aprovació del Pla Econòmic i Financer 2024-25, al qual s’ha de tornar a sotmetre l’Ajuntament de Manlleu en no haver complert un dels tres objectius: el d’estabilitat pressupostària, l’exercici passat.

LA PREGUNTA

Creu que l’absentisme és un dels principals problemes del mercat laboral?

En aquesta enquesta han votat 751 persones.