“Entre els pagesos d’Osona no hi hem trobat l’interès per plantar tòfona”

Albert Boixader, de Torelló, és tofonaire. Quan es va endinsar en aquest sector de seguida va voler explorar la possibilitat de plantar tòfona per garantir una producció que no depengués de variables com la climatologia que afecten la tòfona silvestre. Va fer analitzar les terres de casa seva, on històricament hi havia hagut cereal, i el resultat va ser que eren propícies per al cultiu. En pràcticament una hectàrea hi té 280 alzines en un camp i dues feixes. És una de la desena de plantacions que calcula que hi ha actualment a la comarca d’Osona, on el cultiu encara és incipient. Tòfones de la seva plantació les venia aquest cap de setmana al Trufforum a la parada de l’Associació de Tofonaires d’Osona. La producció de cultiu a Osona és encara minoritària. A Catalunya hi ha prop de 1.400 hectàrees de conreu de tòfona i “el 70% es concentra a la província de Lleida”, explica Daniel Oliach, director del Trufforum i i investigador del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, que té la seu a Solsona i des d’on s’ha treballat molt en recerca per obtenir un coneixement que, amb la posterior creació de Protocat (Associació de Productors de Tòfona de Catalunya), es transmet al sector. Ara bé, per què el cultiu es concentra a Lleida quan a Osona, el Lluçanès i el Moianès, per exemple, hi ha el volum més gran de llicències de tofonaire? “Perquè aquí sou rics”, respon Joan Maria Estrada, d’Inotruf, que té un viver i plantacions de tòfona a Sarrión (Terol). L’afirmació té un fil argumental per estirar que també desenvolupa Oliach: “A Lleida el pagès tenia una necessitat perquè la producció de cereal era més baixa. Hi havia poques alternatives productives. Els parlàvem de la tòfona, obrien els ulls i ens deien: això ens ho heu de demostrar”. I la resposta era ràpida. Autocars cap a Terol, on porten anys d’avantatge, i tornaven convençuts. “Aquest interès no l’hem trobat a Osona”, diu Oliach. Jordi Coll i Daniel Oliach / ISAAC MORENO Aquí, qui es planteja cultivar és més el tofonaire que el pagès, però es troba amb un altre problema: la disponibilitat de terres i la seva qualitat. La terra s’ha d’analitzar i, per exemple si s’hi han abocat purins, cal reduir la càrrega de nutrients com els nitrats o el fòsfor. I es pot fer. “No només s’han tirat purins a Osona. La Noguera és la comarca amb més caps de porcí de Catalunya, amb diferència”, insisteix Oliach. A més de la terra, és important disposar d’aigua a la finca i que aquesta es pugui tancar. A partir d’aquí és el moment de plantar arbres amb enzims de Tuber melanosporum. I és important l’enzim perquè s’han donat casos amb altres varietats. Li va passar a Jordi Coll, de Conserves Coll de Castellterçol, que va ser un dels pioners, juntament amb el seu pare, a plantar tòfona al Moianès als anys 80 del segle passat. Aquella primera experiència no va donar resultats, però ara ha fet una nova plantació. Encara no ha arribat al moment de ser productiva. “Al cap de sis a vuit anys en comences a collir i a partir dels 10 en treus rendiment”, explica Estrada. També és important entendre que és un cultiu més i, per tant, no es tracta de plantar i deixar que vagi fent. “S’ha podar, garantir aigua... És important fer un bon maneig”, coincideixen els testimonis consultats. Sobre l’estigma que la tòfona de cultiu mai tindrà la qualitat de la silvestre, totes les veus coincideixen a dir que hi ha matisos. La de cultiu mai obtindrà aromes pròpies del bosc com poden ser els de plantes com la farigola, però s’aconsegueixen nivells elevats de qualitat i amb un avantatge respecte a les silvestres: són més uniformes. El cultiu ha de ser també una palanca per afavorir l’exportació i l’ús de la tòfona de qualitat en els productes trufats. “Actualment, Catalunya exporta un 30% o 35% de tòfona per a consum de fresc”, explica Coll, que també afegeix que només un 35% o 40% de la tòfona fresca que es cull durant els quatre mesos de temporada (15 de novembre - 15 de març) es destina a la cuina. La resta va tot a la indústria transformadora, un sector que encara té molt recorregut. A falta de cultius, que ja aniran venint, Oliach sí que destaca un actiu que té Osona: la cultura gastronòmica i el turisme a l’entorn de la tòfona.

“Entre els pagesos d’Osona no hi hem trobat l’interès per plantar tòfona”

Com influeix la meteorologia en la mala qualitat de l’aire a la Plana de Vic?

Crema la teulada de dues cases unifamiliars a Molló

Xevi Cabanas: “Em marco dos objectius: Acabar la fase de Lliga el més amunt possible i, després la Lliga Europea”

Entitats i partits del Ripollès defensen mantenir l’Hospital de Campdevànol com el de referència

LA PREGUNTA

Està d’acord amb la prohibició de les xarxes socials als menors de 16 anys?

“Fa dos anys que no veig els meus fills i vull visitar-los”

L'ETO ha perdut una targeta de crèdit a Tona

“No ens hem volgut arriscar i hem fet un primer tram amb el cotxe fins a Vic”

Detenen a Vic un camioner que transportava més de sis quilos d'haixix

Tallada la C-37 en els dos sentits per una topada entre dos cotxes

Van a apagar un foc a Gurb i es troben una plantació de marihuana

Vic es proposa convertir el tram central del Passeig en refugi climàtic

Bolca un camió de serradures a la C-25 a Sant Bartomeu del Grau

Condemnat a un any de presó un carter de Vic per llençar propaganda de Junts al contenidor

Condueix begut, té un accident i acaba enfilat a la barana d’un pont a Balenyà