Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Pastures per evitar incendis

Fa prop de 20 anys que les vaques llemosines de CollFred pasturen al Parc del Castell de Montesquiu. En una altra part hi ha cavalls. Hi guanya el bosc i la ramaderia

 

El Parc del Castell de Montesquiu té al voltant de 550 hectàrees. Totes són bosc menys al voltant de 140 que són o bé pastures o sotabosc. En un dels prats, el de la zona Casanova-La Solana-Les Planeses (nom de tres de les cases), hi pasturen una trentena de vaques llemosines d’Esteve Anglada, responsable de CollFred, empresa que cria, transforma i ven carn de vedella amb seu a Vidrà. “Fa entre 18 i 20 anys que vam començar aquest projecte amb la Diputació, titular del parc”, explica Anglada. I l’acord s’ha anat renovant.

En un espai d’entre 45 i 50 hectàrees les vaques van menjant dels prats i també del sotabosc. “Es va alternant. Primer fan un aprofitament del prat i si convé un o dos cops l’any fem una dallada per tallar el que ha crescut de més. Això és menjar que es guarda per si fa falta per l’hivern”, explica Anglada, que afegeix que “en diferents parcel·les que hi ha marcades també entren al sotabosc deixant-lo net”. El resultat és molt positiu. “Un win-win-win”, en diu Joan Carles Àngel, director del parc, perquè, assegura, les vaques fan dues feines molt importants: netegen el bosc reduint el risc d’incendi i “ajuden a la conservació de la biodiversitat. Si ara traiem les vaques, en unes dècades tot s’hauria transformat en un bosc jove que arribaria fins i tot a cobrir les cases”, diu, però més enllà d’això considera que es perdria “tota una diversitat de flora i fauna molt important que necessiten aquests espais oberts per no desaparèixer”. Per tant, recalca, sense l’ajut de les vaques “perdríem aquestes espècies”, assegura, mentre recorda que “tenim uns resultats boníssims en aquest parc pel que fa a la flora i la fauna gràcies a aquest sistema”. Un sistema que és ja d’economia circular perquè permet alhora mantenir una de les activitats bàsiques del Bisaura com és la ramaderia.

Arribar fins aquí ha suposat cremar etapes, com recorda Anglada. Fa potser els 60 anys que defineix l’estudi sobre sòl conreable, a les cases de pagès “hi vivia molta gent i el bosc estava net. S’aprofitava el bosc per fer carbonet, per escalfar… Però amb la transformació de les explotacions això va desaparèixer” i és quan va començar l’abandonament. Encara va haver de passar l’etapa que es creia que “el bestiar espatllava el bosc i que aquest no es podia tocar”. Fins que van arribar els grans incendis. A part de la finca assignada a Anglada, la Diputació té un altre lot de terres, el de les Codines, amb 39 hectàrees on Santi Teixidor i Manel Castanyé pasturen eugues de raça bretona i un mascle de burro català per tal que es puguin reproduir mules per recuperar aquest tipus de bestiar per a petites feines agrícoles i forestals. Encara hi ha un tercer lot de terres, on “ara mateix no hi ha bestiar”.

D’altra banda, a la finca que gestiona Anglada s’hi dedica un tros de terra per plantar llavors antigues i diverses en el marc d’un estudi sobre el canvi climàtic que fa la Universitat de Vic. Així, en un mateix tros hi guanya tothom. “No hi trobem res negatiu”, conclou Àngel.

LA PREGUNTA

S’hauria de prohibir fumar a les terrasses dels bars?

En aquesta enquesta han votat 2122 persones.
 

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}
    {{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.