Albert Castells (Junts) és alcalde de Vic des de fa dos anys. L’enderrocament del mercat municipal, la construcció d’un nou CAP o el servei de busos són alguns dels projectes que ha entomat, sumats als reptes marcats, com és el de la seguretat en una ciutat que ha arribat als 50.000 habitants. Té ganes de repetir almenys un altre mandat. Així ho ha explicat aquesta setmana a l’Angle obert d’EL 9 TV.
Pel carrer li diuen Albert o alcalde?
De tot. Fins i tot hi ha alguns nens petits que em diuen “president”. Em fa gràcia, suposo que no coneixen prou les administracions. Normalment em diuen alcalde o moltes vegades Albert.
Quina valoració fa d’aquests dos anys?
Molt positiva. Venint del meu sector professional i sense experiència en política, era tota una incertesa i un repte. Dos anys després em sento satisfet de la feina feta, del dia dia, de com treballem… en faig un balanç positiu.
En el darrer ple va sortir la intenció d’incorporar la figura d’un gerent a la estructura de l’Ajuntament. Va retirar el punt per aconseguir més suports. Per què fa falta aquesta figura?
Tot i que intuïa una majoria simple, vaig retirar el punt per no polititzar aquesta figura. Del que no em sento satisfet en aquests dos anys és de la marxa de l’administració. Tothom es queixa de la burocràcia: de l’excés de traves, de la lentitud… i hi ha professionals magnífics. L’Ajuntament té un equip de funcionaris molt potent i no acaba de funcionar perquè ha crescut molt, moltes normatives, molts procediments… i tot plegat és farragós. La figura del gerent és totalment necessària per fer un Ajuntament més eficient. M’agradaria que aquest juliol es pogués acordar per ampli consens i si pot ser unanimitat.
On trobarà suports?
Espero que tots els grups polítics vegin que és una necessitat sobretot per a la institució i no només per al govern.
Un dels principals esculls per a l’oposició és el sou del gerent: gairebé uns 100.000 euros l’any.
Les persones s’han de guanyar el sou i el cost és relatiu. Aquest gerent ha de fer que tot funcioni més eficaçment, la institució inverteixi millor els diners i, fins i tot, n’estalviï. És assumible per a un ajuntament que té un pressupost de 70 milions.
El que surt de manera recurrent als plens és la construcció del CAP al solar del mercat municipal. Per construir-lo l’Ajuntament ha de cedir el terreny a Salut. Té lligats els suports de l’oposició?
Estem treballant tant amb Salut com amb els grups del consistori per aconseguir els suports que es necessiten per cedir aquest solar. Els 21 regidors volem tres CAP a Vic, però la realitat és que en tenim dos i tots dos necessiten obres urgents. El del Remei s’ampliarà aquest any, ens cal renovar per complet el Vic Nord i, evidentment, ens cal treballar per al tercer. En necessitem tres, però aquestes coses passen en molts anys. Hem d’anar fent camí. Aquí el que està en discussió són els tempos. La conselleria és qui ha de fer els CAP i des de la ciutat podem facilitar les coses o no. Si no ho fem, Salut haurà de buscar-se els solars. Des de la ciutat tenim la capacitat de facilitar les coses. Amb això estem i quan governes has de prendre decisions.
Al solar del mercat hi acabarà havent-hi un CAP que implicarà el tancament del dels Caputxins. L’edifici és propietat de la Seguretat Social. Hi han parlat perquè no cessi l’activitat?
Des de l’inici, l’única condició que hem posat a la conselleria a l’hora de cedir un solar per fer un nou CAP és que no es tanqués l’equipament de la Divina Pastora. La ciutat no pot perdre’l i que l’edifici, propietat de Madrid, estigui tancat i en desús. Hem parlat amb Madrid, Barcelona… Les competències són de Salut i la propietat és de l’Institut Nacional de la Seguretat Social. Esperem que s’arribi al desenllaç aquest juliol.
En aquest solar hi caben altres equipaments. Hi preveuen un nou mercat?
Tenim una consultora que ens està acabant la fase de diagnosi. A partir del setembre començarem amb un grup motor, conjuntament amb Vic Comerç i amb tots els agents. L’equipament que hem de construir ha de ser complementari al comerç. No en farem un que li faci competència. Podria ser en aquest espai o altres llocs, o potser també arribem a la conclusió que no fa falta res i hem de donar més suport al gran mercat que és la ciutat de Vic. Si encaixa, esperem acabar el mandat amb el projecte, la idea i la ubicació.
Per descongestionar la ronda Camprodon i millorar la connexió a l’hospital i al Seminari van projectar el vial del Puig dels Jueus. Al maig van dir que tindran un estudi per veure si realment ho descongestionaria o no. En quin punt es troba?
Encara no en tenim les conclusions. Estem fent la diagnosi de la mobilitat entorn del Puig dels Jueus, però ha de ser el que és ara: un espai verd útil per a tota la ciutadania. Això és perfectament compatible amb el fet que hi hagi un accés nord als equipaments.
Quan estarà enllestit l’aparcament dissuasiu a la Torre d’en Franch?
Ha d’estar aquest any perquè va vinculat a un ajut de Fons Europeus. Esperem que a finals d’any sigui una realitat. L’obra civil sol ser més ràpida que l’edificació.
Què diria als conductors que es queixen que no hi ha lloc per aparcar a Vic?
Que la ciutat ha crescut molt i no podem tornar enrere. Per contra, la gent que ens visita diu que a Vic s’hi aparca millor que a Manresa, Granollers o Girona. Tenim aparcaments gratuïts al Sucre, l’Era d’en Sellés, el Prat d’en Galliners o el pont del Blanqueig. Estan entre 10 i 15 minuts del centre. Tenim feina pendent i hem de treballar per millorar-ho, sobretot per fer un servei de bus molt més potent.
Treballen el nou servei.
Si tot va bé, a finals d’aquest any o principis del vinent hauria d’iniciar-se una licitació d’un nou servei de bus. S’ha de reconèixer a la ciutadania que és una gran mancança que tenim. Un bon servei per la dimensió de ciutat que tenim és més necessari que mai.
Cada cop més veïns es mouen en patinet i alguns d’aquests ho fan malament.
És una problemàtica greu que causa accidents. Molta part dels usuaris de patinets van entenent que han de circular pels carrils bici, deixar d’anar per voreres… Posem unes 300 denúncies anuals i tenim desenes de patinets requisats a la comissaria. Vam fer una ordenança pionera, però no ens permet solucionar el problema. La solució definitiva vindrà quan hi hagi una obligatorietat de registre, d’assegurança, i amb una simple mirada d’un codi puguem enviar una sanció, com si fos un vehicle. Ara és com jugar al gat i la rata. Aconseguim sancionar aquests infractors imprudents, però costa arribar-hi.
Com ha anat la preinscripció a I3? No tothom pot escollir l’escola on portar el seu fill…
Sap molt greu. D’un univers d’uns 500 alumnes, són unes 10 o 12 famílies que no han pogut entrar. Segurament n’hi ha més de descontentes perquè són segones o terceres opcions. És un problema greu perquè és un projecte que condiciona la vida de les persones. Tot i això, demanaria paciència. Aquestes setmanes des de la regidoria estan treballant intensament i a veure com queda tot.
El seu govern està en minoria i la major part dels projectes han de tirar endavant amb el suport de l’oposició. No han pensat arribar a un acord amb algun partit? Els funciona la fórmula?
Funciona. Seria injust tancar la porta a un consistori tan divers en no considerar les altres opcions. El fet d’estar en minoria i anar a buscar acords per a cada projecte és una fórmula justa que ens ha funcionat dos anys i pot fer-ho dos anys més.
Amb quins grups té més bona relació de l’oposició?
Amb tothom. Fora dels micros i de la pressió mediàtica hi ha una bona entesa personal amb tots els regidors i esperem que ara que ha anat passant aquests primers dos anys encara sigui millor.
Fan una oposició constructiva o destructiva?
A banda d’un parell de moments tensos, l’oposició és constructiva i és positiva. La democràcia té aquesta virtut: ningú té la raó absoluta ni el coneixement de tot. Valoro molt positivament les persones que es posen a una llista electoral i que dediquen unes hores del seu temps a fer un bé a la ciutat.
I de portes endins, quin ambient es respira al govern? Quina relació hi ha entre els socis, entre els regidors de Junts i Ara Vic?
Som vuit regidors de Junts i dos regidors d’Ara Vic. Podrien sorgir visions diverses i estic content perquè hi ha un bon clima de govern i un treball en equip important.
Què ha aportat Ara Vic al Pla d’Acció Municipal?
Es van fer moltes sessions de treball conjunt amb tots els deu regidors i, per tant, es van anar escrivint totes les accions concretes més enllà de les idees que puguin aflorar en un programa electoral. Cal agrair la generositat a Ara Vic, que no ha volgut fer un canvi de rumb radical a moltes àrees.
Qui és la seva mà dreta?
En tinc més d’una. Em sento molt satisfet d’aquests dos anys i poso en valor tot l’equip. Estic molt acompanyat en totes les àrees i a més hi ha persones que dominen molt la seva.
Pensa a tornar-se a presentar? En té ganes?
Quan estàs en política veus que això és temporal i inconscientment penses què faràs el 2027 i a qui escolliran els ciutadans. M’agradaria tornar a presentar-me i encapçalar un altre cop la candidatura de Junts a les properes municipals. Evidentment, però, això està en mans de l’assemblea de Junts a Vic.
I a casa, com han viscut aquests anys de mandat?
Bé, però sap greu, perquè et perds moltíssimes coses. T’emociona pensar que ho fan per mi mateix i també per la ciutat. Diria que ho portem bé, intento escapar-me sempre que puc, intento anar als partits d’hoquei o les audicions de L’Atlàntida, però te’n perds moltes. La sort és que la feina és a Vic, a prop de casa, i a vegades amb una estoneta arribes i tornes a marxar. En fem un balanç positiu: ho compensa com de bonic és dedicar la teva feina i la teva vida a la ciutat.
Celebra la festa major en família i com a alcalde. Quin és el seu acte preferit?
És que és molt difícil. Com a alcalde, el dia de Sant Miquel: quan la cultura popular entra a l’ofici i es fa el silenci. Aquest és un dels moments més bonics i més emotius. Si miréssim de l’espai en família, en tindríem molts i en diríem molts.
“HI HA GENT QUE VIU DE DELINQÜÈNCIA. ELS ANEM AL DARRERE”
Un dels reptes que va fixar és la seguretat. Quins són els principals delictes a Vic?
A part dels ciberdelictes, el que genera més por i neguit són els furts i els robatoris amb força. Estan produïts per un número relativament reduït de persones que s’hi dediquen com a modus vivendi. Això és inadmissible totalment i és allà on hem focalitzat tots els esforços: a la recerca i captura i a la investigació de la multireincidència. Amb la Guàrdia Urbana ens hi hem dedicat molt. Fet que tocaria al cos dels Mossos. Estem fent, doncs, una feina que hauria de fer la Generalitat, però no hi ha més recursos. Sortosament, estem molt contents amb la col·laboració, entesa i coordinació amb els Mossos.
Darrerament van a la caça de les ocupacions. Es fa més feina ara que abans? Han trobat la fórmula?
Fa molts anys que l’Ajuntament hi treballa amb tot d’àrees implicades. Sí que és veritat que l’últim any hem intensificat els esforços amb la incorporació d’una unitat d’habitatge i ens hem focalitzat més en aquest problema. També perquè les persones que trafiquen amb persones i fan negoci fraudulent amb l’habitatge han anat agafant cos. Esperem desmantellar les màfies que trafiquen amb persones. Criden persones d’altres continents perquè vinguin, s’empadronin i els faciliten un infrahabitatge, per malviure en condicions inhumanes.
Vic és una ciutat segura?
Depèn de com ho mirem, no? Quan respons que “sí”, evidentment hi ha gent neguitosa i que té por perquè l’han robat tres vegades en un comerç. Si ens comparem amb la resta del món, Catalunya és un país molt segur i tothom vol venir a viure a Europa, fugint de continents on la vida és pitjor. La resposta, per tant, és relativa. Evidentment que estem perdent posicions i el benestar que teníem. Hauria de contestar que no és una ciutat plenament segura perquè hi ha gent que pot viure aquí vivint de la delinqüència. Els anem al darrere. Això és inadmissible. A aquests els hem de reduir i empresonar. Amb això estem. Quan haguem aconseguit reduir-ho a uns índexs testimonials, com als que teníem, podré contestar que sí.
