Fa cinc anys i mig que Carla Dinarès Ayats va entrar com a regidora de la CUP a l’Ajuntament de Vic. Aquesta setmana, la portaveu de la formació ha estat entrevistada a l’Angle obert d’EL 9 TV per repassar l’actualitat, des de la reivindicació del tercer CAP fins al repte demogràfic dels 50.000 habitants o la construcció d’un mercat municipal.
Quins propòsits té la CUP per a aquest 2025?
Ens agradaria molt que canviessin les dinàmiques i poguéssim incidir d’alguna manera en les polítiques que es duen a terme a la ciutat. Fins ara ens ha estat del tot impossible.
En quin sentit?
Hi ha un criteri de govern que no admet i no facilita ni el diàleg ni el retorn. És sempre la mateixa cançó: primer ho aprovem i després ja parlarem de com ho fem. Estem una mica cansades de demanar que l’ordre del factor sigui l’invers.
Hi ha algun projecte en concret?
Bastant tots. Ara tenim al punt de mira el Puig dels Jueus, que està en un calaix. Hi haurà un vial?, no? Hem demanat diverses vegades que compartissin els esbossos, però no en sabem res.
La CUP portarà al Parlament la defensa d’un tercer CAP a Vic, moció que es va aprovar al ple. Per què han decidit que faci el salt?
No veiem que hi hagi voluntat de fer res. És un escenari complex i trist. El PSC és un dels partits que va presentar la moció i veiem com el mateix partit a la Generalitat té la voluntat de fer-lo desaparèixer. O Junts, des de la Regidoria d’Urbanisme, que ofereix la parcel·la del mercat. Hi ha contradiccions importants, també entre els mateixos socis de govern, d’Ara Vic. És inviable vehicular la proposta i la lluita des del mateix Ajuntament.
La resposta de la conselleria de Salut no és esperançadora i diu que el nou espai podrà assumir tota la població. Podran aconseguir més suports al Parlament?
Sí que són molt taxatius des de la conselleria, però no compartim el criteri. En ciutats com Manresa o Granollers tenen 20.000 habitants per CAP, i aquí proposen 40.000 habitants per CAP. Pot funcionar en zones molt densificades com Barcelona, però aquí no. L’atenció primària ha de ser de proximitat i accessible i repartida pels barris, en lloc d’un equipament grandiós.
Volen que el tercer CAP sigui al barri del Sucre i es mantingui el dels Caputxins.
És el que demanen els barris. Temem que l’Ambulatori quedi en desús i esdevingui un edifici mort de riure i el barri perdi un equipament en pro de construir. I l’Associació de Veïns del Sucre fa molts anys que demana que el CAP se’n vagi allà.
Creuen que Vic tornarà a tenir mercat municipal?
Volem que torni a tenir-ne i que reneixi en el mateix lloc en un format totalment diferent. Dins el mateix govern, però, hi ha discrepàncies i contradiccions. Des d’una regidoria se’ns diu que es vol mantenir o que s’està pensant, fins i tot, fer un equipament mixt entre el mercat i el CAP. Des d’una altra regidoria, però, se cedeix directament la parcel·la sense tenir en compte la dualitat d’usos. I des d’alcaldia no sembla que hi hagi un criteri ferm. Creiem que hi haurà un mercat? No, si depèn de la gent que està governant i com ho està fent.
Vic ja supera els 50.000 habitants. És una bona o una mala notícia?
Socialment, no hi ha d’haver un canvi radical de la nit al dia. Administrativament, evidentment que sí que suposa una sèrie de canvis. Vic cada vegada més té tendència a actuar com a pol d’atracció, d’activitat, d’habitatge… a costa de tota la comarca. Això no ho veiem clar. Pensem que cada municipi hauria de ser autònom amb tot i aquesta tendència d’aglutinar-ho tot s’hauria de limitar en certa manera.
Com?
Per exemple, no fomentant macropolígons, com el que es vol fer entre Vic i Folgueroles. Així es buida l’activitat dels pobles, i si no n’hi ha, no tens llocs de treball, difícilment la gent hi vulgui viure i, com a ajuntament, tampoc pots recaptar molts impostos. És un dòmino.
L’alcalde Albert Castells alertava que la ciutat està preparada pels 50.000 habitants, però alguns serveis estan a punt de col·lapsar. Creuen que és així?
Des de fa molts anys, a Vic, la tendència de governança i de gestió és d’abandonar els serveis públics. L’any passat, per exemple, gairebé ens quedem sense ESO i Batxillerat a l’IES. Si la manera de fer és treure totes les competències dels serveis bàsics, encara que no pugi la població, col·lapsaràs igualment. Si puja la població, evidentment, això s’agreujarà. El tema és com es tracta això. Aquest tensionament al qual fa referència l’alcalde per a nosaltres és un discurs perillosament pròxim a posicionaments tendenciosos de racisme o classisme. Sortir ara amb depèn de quina afirmació, amb una motxilla a l’esquena de polítiques al darrere anant en la banda contrària, em sembla una mica temerari.
El creixement és en gran part per l’arribada de persones d’altres països. És un problema?, una oportunitat?
A nosaltres no ens molesta ningú, ni d’aquí ni de fora. L’únic que volem és que tothom visqui dignament. I no són opinions ni personals ni cupaires, són números: o comença a venir gent a treballar o no pagarà les pensions ningú. El problema és quan ho mires negativament en funció de la procedència d’una persona. Si la ciutat està tensionada i falten serveis, creem-los. Però estem destruint ambulatoris, carregant-nos places de llits d’hospitals perquè les estem privatitzant i tanquem escoles.
L’envelliment i la diversitat són els grans reptes que fixava el govern. N’hi afegirien d’altres?
Per nosaltres el gran repte és que la gent, per exemple, no es pot pagar un habitatge digne. El repte de Vic, siguem 15 persones o 70.000, és que la gent no pot viure, no es poden pagar el lloguer.
Al ple van presentar una moció per regular el lloguer de temporada que no va prosperar.
L’habitatge no hauria de ser un bé de consum, és un dret. Als portals immobiliaris no hi ha lloguer convencional. I si la gent no se’l pot pagar has de fer coses, i no mirar cap a l’altra banda o fer un pla local d’habitatge per empaperar el terra quan està fregat. Ara trauran una línia de subvencions per mobilitzar l’habitatge buit. Està molt bé, però vam haver de demanar que especifiquessin que ni lloguer de temporada ni d’ús turístic. Quan veus aquesta manca de criteri, difícilment arribarem a solucionar alguna cosa.
Entre els grups de l’oposició hi ha bona entesa?
Soc del parer que la nostra presència és de fer de portaveu d’un col·lectiu, d’unes lluites i inquietuds. Tendeixo a separar el meu rol personal amb el que puc fer allà dins. I això a vegades no s’entén i xoquem amb el govern perquè s’ho prenen massa personal. Amb l’oposició, obviant el feixisme [SOMI], som bancada d’esquerres, tenim més coses en comú que el govern i hi ha bona entesa, malgrat que a vegades discrepem.
Com a oposició si volen que prosperi alguna cosa necessiten SOMI.
A les nostres sumes i restes no hi és considerat. Tot el que presentem i proposem té la voluntat que s’hi sumi el govern. Ens preocupa molt amb qui aprova les coses el govern perquè es refien d’aquesta crossa feixista. Ho veiem sistemàticament al ple.
La CUP fixa un termini de dos mandats. A vostè només li queda aquest. Té previst acabar-lo?
No se sap mai com va la vida. És esgotador estar allà a dins i depèn de quin context encara més. En principi, però, no hi ha res que em faci pensar que no el pugui acabar.
