Malgrat que és evident que no hi ha el fervor ni mobilització dels anys d’esclat del Procés, la 22a edició de la Marxa dels Vigatans, organitzada novament per Òmnium d’Osona i el Lluçanès a les portes de la Diada, va reunir divendres a Vic unes 600 persones, seguint el ritual de la rebuda solemne a la plaça Major a la vintena llarga de columnes procedents d’arreu de la comarca i una entrada conjunta després a la plaça de la Catedral, on va tenir lloc el gruix de la commemoració.
Acompanyats inicialment pel ritme dels tabals, la presidenta d’Òmnium Osona-Lluçanès va donar la benvinguda als participants agraint-los el compromís i recordant que el 1705 també van ser persones anònimes les que es van mobilitzar per anar a Barcelona i lluitar a la primera gran batalla de la Guerra de Successió. Després posava el focus en la reivindicació del català.
“La nostra llengua ha resistit èpoques d’imposicions, de persecucions i de silencis forçats”, va dir Assumpció Martínez, però “ha sobreviscut gràcies a la voluntat ferma del seu poble, que, com els viga-tans, ha demostrat al llarg dels segles que no està disposat a renunciar al que li és propi”.
Hi afegia que parlant i donant valor al català no només es protegeix una “eina de comunicació”, sinó “una manera única d’entendre el món, d’expressar-nos i de relacionar-nos amb la nostra realitat”.
El seu discurs, de benvinguda a les columnes a la plaça Major, va donar pas a la marxa de torxes cap a la plaça de la Catedral. Allà trencaven el silenci les gralles i el cant dels tres himnes nacionals, preludi d’una segona salutació a càrrec de l’exconseller i expres polític Joaquim Forn, membre de la junta nacional d’Òmnium, que va fer una dura intervenció.
I és que al seu entendre, l’executiu “espanyolista” que encapçala Salvador Illa a la Generalitat equival a la legitimació “d’un govern del 155”, i la normalització, va dir, de la repressió que va patir Catalunya des-prés del referèndum de l’1 d’octubre de 2017.
Forn, que va acabar recitant Assumiràs la veu d’un poble, de Vicent Andrés Estellés –aquest 2024 es commemora el centenari del seu naixement–, feia també una crida a continuar lluitant per la independència i no caure en l’imaginari que ja s’ha passat pàgina “que alguns volen inculcar”.
L’habitual diàleg entre l’homenatjat de la Marxa d’aquest any, Xevi Roviró, i l’infant, en aquest cas Abril Villanueva, de 13 anys, va donar pas a la recreació dels fets de 1705 a 1714, des de la gènesi del Pacte dels Vigatans a l’ermita de Sant Sebastià fins al Decret de Nova Planta que va acabar amb les llibertats de Catalunya per part de Felip V.
Hi van donar vida el manlleuenc Xavier Boada, en el paper del monarca i que apareixia en vídeo; Laura Sitjà i Júlia Cervera, com a reina Anna d’Anglaterra i Elisabet Cristina, respectivament, i Eudald Planchart i Jordi Colom, emulant l’aixecament del poble.
A banda de la novetat de les pantalles gegants a la façana de la catedral, els balcons de la plaça també van convertir-se en extensió de l’escenari i al final hi van aparèixer figurants.
La commemoració la va tancar el músic i líder d’Obeses Arnau Tordera, que va interpretar La meva llengua, un tema del nou disc i de missatge clar en defensa de la llengua catalana i el seu ús.
UNA VINTENA D’ACTES PER LA DIADA
Els municipis d’Osona, el Ripollès i el Lluçanès mantenen la programació habitual per commemorar la Diada, que és aquest dimecres. Hi haurà actes als més grans, però també a d’altres més petits com Ribes, Sant Julià, les Masies de Roda o Viladrau.
La commemoració unitària del Lluçanès tindrà lloc a 2/4 d’11 del matí, amb el tradicional homenatge a Jaume Puig de Perafita i els seus fills. Dues hores més tard es reprendrà el fil amb altres activitats.
A Ripoll, l’acte institucional se celebrarà al monestir a partir de les 10 del matí. La glossa d’aquest any anirà a càrrec de l’independentista i activista per la llengua cata-lana Albert Donaire.
A Vic, la conferència de dimarts a la Sala de la Columna de l’Ajuntament (8 del vespre) la pronunciarà aquest 2024 la historiadora i activista eivissenca, i exconsellera de Cultura de les Illes Balears, Fanny Tur. Abans hi haurà les habituals ofrenes florals.
