“Després de moltes complicacions ja tenim l’escorxador encarrilat”

El Moianès és una comarca de nova creació. Considera que està consolidada?No del tot. Encara resten alguns serveis que necessitem implementar i per aconseguir-ho és imprescindible, primer, consolidar el personal. Aquesta tasca ens ha retardat una mica, ja que fins que no ha transcorregut un cert temps des de la creació del Consell Comarcal del Moianès, no hem pogut convocar una oferta pública. Durant aquest període, hem realitzat canvis de personal mitjançant programes i actualment estem en el procés d’estabilització de les places. Quan ho haguem completat tota l’estructura de personal estarà establerta, permetent-nos aterrar la implementació dels serveis pendents. A títol d’exemple, a l’àrea de persones disposem del servei d’atenció integral (SAI) per a col·lectius LGTBIQ+. Aquesta estructura ja està creada i compta amb el suport econòmic de la Generalitat (està inclosa en una de les partides del contracte programa), però no està totalment implementada, per manca de personal. Aquest és un dels aspectes que es consolidarà durant aquest mandat. Ara citava el SAI. Quins són els projectes més desenvolupats i quins són els que encara s’han de treballar? ins l’àrea de persones també ens trobem amb la necessitat de consolidar el finançament. És rellevant destacar que som un dels pocs consells comarcals que no ha aconseguit el 75% del contracte programa de benestar social. A què és degut?Bé... fins ara, només hem aconseguit el 66%, tot i haver sol·licitat el 75% en diverses ocasions. Malgrat que complim amb tots els requisits, ens trobem molt a prop del límit d’aquests. Un dels requisits per obtenir aquest finançament és el volum de població?Hi ha diversos factors que cal tenir en compte, i el volum de població és un d’ells. En l’últim any en què el vam sol·licitar hi havia tres altres consells comarcals pendents d’assolir el 75%. En aquella ocasió, dos d’ells van ser premiats, mentre que a nosaltres no ens va ser atorgat. El finançament és un element cabdal, especialment en l’àrea de persones, on disposem d’un desplegament de competències delegades més ampli. Com a factor positiu, dins l’àmbit d’Educació tots els projectes i competències estan desplegats i compten amb el finançament necessari per portar-los a terme, incloent-hi beques menjador escolar i el transport escolar. No obstant això, en el cas de Benestar Social, malgrat tenir totes les competències (un dels projectes més importants que tenim en funcionament és l’Espai sis –un servei itinerant d’intervenció socioeducativa–), el finançament global arriba només al 66% en lloc del 75%. A més, el cofinançament per part dels municipis és un repte, sobretot quan es tracta de pobles petits com els nostres, sense capacitat financera. La responsabilitat recau tota en el Consell Comarcal. És cert que comptem amb el fons de cooperació, però és limitat, i tot allò que no està finançat pel contracte programa de la Generalitat ha de ser gestionat amb aquest fons. En àrees on tenim les competències delegades i hem d’aconseguir cobrir un 38%, les opcions d’aconseguir les aportacions necessàries són molt limitades. És a dir, que estan condicionats.Molt. Per exemple, els ajuntaments tenen més marge per executar projectes gràcies a la recaptació d’impostos, que els atorga certa flexibilitat. Encara que no els proporcioni un marge molt ampli, hi és. S’enfoquen, doncs, a aconseguir aquest 75%?Sí, aquesta és la nostra prioritat. És una tasca que ja es va iniciar durant el mandat anterior i ara continuem treballant per aconseguir-ho. Tenim l’esperança d’assolir aquest objectiu en el futur. Per tant, considera que una de les potes fortes del Consell Comarcal és l’àrea d’atenció a les persones?Sí. Sobretot l’àmbit d’educació i serveis socials. Una altra de les àrees més importants és la de territori, que es vehicula a través de l’Oficina de Serveis Tècnics (OST). Tenim un enginyer, un arquitecte i un arquitecte tècnic, que dediquen certes hores a cada municipi, segons les necessitats. La iniciativa sorgeix de la petició dels municipis de la comarca. Nosaltres ho centralitzem i els ajuntaments ho cofinancen. La centralització d’aquest servei permet que els municipis accedeixin a l’expertesa d’arquitectes i enginyers, ja que és difícil que els pobles petits cobreixin aquestes necessitats a temps complet, per si sols. Funciona correctament?Podria anar millor. De vegades, les tasques que han d’executar aquestes tres figures es desdibuixa des dels ajuntaments. Ho hem de continuar treballant, però és un dels serveis més imprescindibles i potents de l’àrea de territori. A territori compten amb l’Oficina Tècnica Ambiental Comarcal (OTAC). Oi?És l’única competència delegada de la Generalitat. Aquesta oficina emet informes tècnics ambientals de les llicències que sol·liciten els ajuntaments. A l’àrea de persones quins altres projectes hi ha?El Pla Comarcal de Salut és una de les iniciatives destacades. Amb aquesta qüestió hem sigut pioners i ja ha estat implementat amb èxit. Alguns ajuntaments grans d’altres comarques compten amb projectes similars, però a escala comarcal hem sigut una prova pilot i ha funcionat prou bé. Sovint la comarca, per la seva mida, es converteix en un territori per provar a la implementació de noves iniciatives. Si el Consell va desplegant tots aquests serveis, té sentit mantenir la figura del Consorci?Inicialment, es va plantejar la creació de la comarca perquè el Consorci havia de desaparèixer segons la llei ARSAL. No obstant això, es va decidir mantenir-lo perquè era un ens que ja funcionava amb sinergies pròpies. Això, actualment, ens permet que el Consorci executi tasques encarregades pel Consell Comarcal i es pugui optar a subvencions des de les dues institucions. Un exemple d’això és el projecte de l’escorxador de baixa capacitat, que s’ha pogut tirar endavant gràcies a una subvenció que va rebre el Consorci. Precisament l’escorxador de baixa capacitat és un projecte que fa temps que està sobre la taula, com està evolucionant?Aquest projecte ha experimentat diverses complicacions, tant pel seu cost (215.000 euros) com per la complexitat inherent. Malgrat els entrebancs temporals i les adaptacions necessàries, com la pròrroga de la subvenció, el projecte continua endavant. Els mòduls ja estan instal·lats, i ara es procedirà a la construcció interna, amb l’objectiu de complir amb els terminis establerts i tenir-ho acabat aquest mateix any. En una segona fase s’haurà de posar en funcionament i, en aquest sentit, haurem de decidir la forma de gestió de l’equipament. A nosaltres ens agradaria que això ho gestionessin els mateixos ramaders. És complicat, no?Sí, però ens agradaria aconseguir trobar la fórmula de manera col·laborativa. De fet, els ramaders ens han acompanyat durant tot el procés, per l’interès que hi tenen. A més, segurament, sense el seu coneixement no ho hauríem pogut fer. Han tingut molta paciència, s’ha de dir. Serà una realitat, després de tot aquest esforç, i esperem que en puguin treure tot el suc possible. D’on sorgeix la necessitat d’aquest escorxador?Els productors es veien obligats a desplaçar-se fora de la comarca perquè l’escorxador existent només sacrificava porcs. On està situat?Just davant l’escorxador de Moià, però és una ubicació provisional. És una prova pilot que s’ha previst que duri 10 anys en una primera fase. Després la idea és que els ramaders es puguin autogestionar les seves matances, sense la necessitat de tenir l’administració darrere. Per això la ubicació no té per què ser la definitiva. La problemàtica de la manca d’aigua està a l’ordre del dia. Quina possible solució s’ha plantejat a escala comarcal?Al Moianès tot l’abastament d’aigua és a través de pous i captacions, l’únic poble que està connectat a la xarxa és Calders. Un dels projectes que vam impulsar l’anterior mandat i que ara continuem és la connexió en alta a la xarxa del Bages a través d’aquesta població. El projecte ja està redactat i ara el Consell Comarcal del Bages l’està valorant. Pròximament, tindrem una reunió amb ells per plantejar-ho conjuntament. Una altra possibilitat que s’ha plantejat és la interconnexió dels municipis de la comarca per tal que els que tenen menys problemes puguin ajudar els que en tenen més. S’han formulat projectes pel que fa a transició energètica?El mandat passat vam demanar una subvenció europea per redactar tres projectes: un projecte pilot per crear una CEL (Comunitat Energètica Local) en un polígon de Castellterçol, un altre projecte per crear una CEL per autoconsum elèctric d’habitatges a Calders (amb la participació de l’Ajuntament i la ciutadania) i un projecte pilot d’instal·lacions agrivoltaiques, en dos cultius fruiters a Santa Maria d’Oló. No fa ni un mes que vam obtenir la validació per part d’Europa i ara comença el període de cerca de fons per executar-los.

“Després de moltes complicacions ja tenim l’escorxador encarrilat”

Vins que fan història: verema amb la parella que ha rehabilitat Sant Miquel, a Oló, i en treballa les vinyes

“El problema és que per a la societat els nostres infants no són mai víctimes, sinó estigmatitzats”

El futur dels drons es debat al Moianès

Collsuspina estrena el primer gronxador inclusiu del Moianès

LA PREGUNTA

Considera que PSOE i Junts recomposaran la relació per restituir la majoria de la investidura?

Què li ha passat a la Pilarin?

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

Mor l'advocada osonenca Teresa Rosell

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Un home s'entrega després d'un accident de trànsit a Moià que causa la mort del seu acompanyant

Dos ferits lleus en un xoc frontal a les Masies de Roda

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

Una voluntària de Protecció Civil de Vic, clau per detenir un agressor sexual

Detingut l'home que va atracar una dona amb un ganivet al centre de Vic

Atracament amb un ganivet al centre de Vic