Quants habitants té un municipi defineix, entre moltes altres coses, el nombre de regidors que ha de tenir el seu ajuntament. El còmput total dels municipis d’una comarca afecta també en la xifra que els pertoca de consellers comarcals. En els darrers anys d’eleccions municipals la situació s’ha mantingut a Osona, és a dir, els municipis han mantingut aproximadament els mateixos regidors i representants al Consell Comarcal. De fet, en aquest últim cas, des de la constitució formal d’aquest ens el 1988, any en què la Generalitat va posar en marxa els consells comarcals arreu del territori, sempre hi ha hagut 33 consellers.
I sembla que aquesta circumstància es mantindrà d’aquí a uns quants anys més. El nombre de consellers que toquen a cada comarca va de 19 a 39 i depèn de la població total del territori. Els de menys de 50.000 habitants en tenen 19, si tenen entre 50.001 i 100.000 residents els n’hi toquen 25, de 100.001 a 500.000 hi ha 33 consellers, mentre que en aquelles zones superiors a 500.001 els n’hi pertoquen 39. Osona, segons dades de l’Observatori Socioeconòmic del 2022, té 165.229 habitants. I res fa preveure que a curt termini se superin els 500.001 habitants.
Alguns poden pensar que d’aquí a quatre anys, a les eleccions municipals del 2027, la realitat comarcal serà ben diferent a com la coneixem ara, amb la pèrdua dels municipis osonencs del Lluçanès per la creació de la nova comarca o la incorporació d’Aiguafreda. Què suposarà, però, pel Consell Comarcal d’Osona pel que fa a consellers?
D’una banda, segons el projecte de llei de la futura comarca, abans d’acabar el 2023 els nou municipis implicats –Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi i Sant Agustí de Lluçanès se’n van despenjar– hauran de crear la Mancomunitat dels municipis de la comarca del Lluçanès, que s’ha d’encarregar de vetllar per la representació i la gestió dels interessos de la comarca. Serà l’embrió del que esdevindrà en un futur Consell Comarcal del Lluçanès, que ha de sortir dels comicis del 2027. Hi ha vuit pobles de la comarca que passaran a ser oficialment del Lluçanès. Es tracta d’Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Martí d’Albars i Sobremunt, que representen, segons dades de l’Idescat, 5.586 residents.
Així doncs, si se restessin del total d’Osona, se situaria al voltant d’uns 160.000 residents. I si es mantinguessin els criteris que estableixen els consellers que toquen per habitants, Osona no es veuria afectada amb aquesta diferència.
D’altra banda, la incorporació d’Aiguafreda –amb una població de 2.552– a la comarca tampoc suposaria un increment notable per fer augmentar aquesta xifra de consellers comarcals.
Per tant, tot i que el canvi de fesonomia d’Osona serà una evidència el 2027, sense els pobles del Lluçanès i amb Aiguafreda, el Consell Comarcal seguiria igual en nombre de representants.
{{ comment.text }}