EN DIRECTE EL 9 TV
EN DIRECTE EL 9 FM

“Ens fem un tip de recollir abocaments, des de neveres fins a plàstics o pneumàtics”

Entrevista a Àlex Montanyà (AUD-ERC), alcalde de l’Esquirol des del 2013

Àlex Montanyà (AUD-ERC) és des del 2013 l’alcalde de l’Esquirol. En aquesta entrevista, un extracte de l’Angle obert d’EL 9 TV, fa balanç de la majoria absoluta que va revalidar el maig de l’any passat i projectes com l’institut escola.

ERC ve d’uns mals resultats a les eleccions al Parlament. A què ho atribueix?
Crec que els últims anys s’ha centrat molt a l’àrea metropolitana de Barcelona i s’ha descuidat el territori, l’interior, on Junts ha fet forat. El president en funcions Pere Aragonès va ser molt clar: tothom ha de reflexionar, tant els que van guanyar com els que vam perdre. Sí que sap greu que no s’hagi traslladat en vots la sinceritat política d’ERC i la bona feina a cada poble i arreu de Catalunya.

Si depengués de vostè, com ho desencallaria ara? Abstenció en una hipotètica investidura de Salvador Illa? Repetició electoral?
La gent té poca memòria. L’aplicació de l’article 155, que no ens queda pas gaire lluny, va ser per culpa dels socialistes. Em pesa que al Consell Comarcal se’ls hagi donat opció de governar, igual que els pactes a molts pobles i ciutats. Pel que fa a ERC, el president Aragonès va ser contundent: estarem a l’oposició, i que els que han guanyat afrontin la negociació pensant en el bé de la gent.

A l’Esquirol, AUD-ERC hi manté la majoria absoluta, però Junts va doblar els regidors de dos a quatre a les eleccions municipals del maig de l’any passat. Quina lectura en fan?
Malgrat governar tants anys, i al meu parer amb un bon equip i promovent iniciatives en col·laboració amb moltes entitats de l’Esquirol, Sant Martí i Cantonigròs, Junts va millorar resultats. Nosaltres vam retrocedir, però mantenint una majoria absoluta que ens legitima a continuar el que venim fent: afavorir la convivència arreu del municipi i enllestir projectes que demanen temps.

Amb Junts, que està a l’oposició, no hi ha manera que s’entenguin. Per què?
Ens han atacat, com es diu vulgarment, per terra, mar i aire, han tergiversat la realitat, notícies, informació municipal… No entenc que en els 12 anys que fa que governem no hagin promogut mai cap projecte acompanyat d’arguments i pressupost. Si a més a més s’hi afegeixen insults desafortunats, no té cap mena de sentit que vulguem col·laborar. No fan propostes, i s’aprofiten dels sentiments de les persones, com uns paràsits.

Ho diu per l’institut escola?
En general. Com que no tenen projecte pel poble, van recollint crítiques fins i tot personals contra l’alcalde o contra les iniciatives del govern. Quan ho resolem o estem en vies, ens repeteixen que som sectaris, dictadors… Ens dol molt. Estan creant un conflicte inexistent al municipi fa 10 o 12 anys.

Amb l’institut escola, però, en algun moment es van plantejar fer marxa enrere?
Venim de sis anys treballant-hi, i no sols, sinó amb la comunitat educativa, la direcció de l’escola i el govern de la Generalitat. Són tot de passos formals i una trajectòria que ens avala.

Tot i això, no està enfadat amb la Generalitat per no aportar-hi finançament?
No, no puc, amb la Generalitat hem aconseguit el que demanàvem: ser institut escola. I ho veig al revés: a diferència d’altres pobles, tenim la sort de ser independents econòmicament, poder afrontar la inversió amb recursos propis i no arriscar-nos a estar en barracons durant 15 o 20 anys.

El projecte passarà factura a les arques municipals?
De cap de les maneres. Ens n’hem anat a un endeutament del 37% quan el límit seria del 75%. Això ho expliquem cada vegada que en tenim oportunitat, igual que estem acabant les obres de la pista exterior del costat del pavelló i el camp futbol, o redactant els projectes de la rehabilitació de la teuleria de Cantonigròs, el local dels músics, les noves pistes de tennis de l’Esquirol, la seu de l’AE Corcó… L’1 de juny inaugurem el safareig de Cantonigròs, i d’aquí a dos mesos asfaltarem també dos o tres carrers. D’iniciatives al marge de l’institut escola n’hi ha moltes.

Just ara també acaben d’aprovar el projecte per convertir l’antic escorxador en un edifici polivalent.
Ha sigut durant molts anys el local d’assaig del grup dels Tai-a-treros, que estaven en precari. Ara en fa dos que hem treballem conjuntament perquè esdevingui un espai escènic. L’Ajuntament no en té cap de propi on fer teatre, xerrades, conferències… A banda de ser l’epicentre dels Tai-a-treros, estarà obert a tothom, també l’escola o els músics. Quan tinguem disponibilitat pressupostària hi destinarem 968.000 euros.

El Collsacabra és de les zones d’Osona on més ha plogut aquesta primavera. Respiren alleujats?
Quan ens mullem, quan s’omplen les rieres o quan veiem caure aigua de les fulles ens sembla que tot s’ha resolt, però per veure la realitat haurem d’esperar a l’estiu. Ara fa goig l’espetec de verd, els insectes, els ocells, les pastures… A la Foradada hi torna a saltar l’aigua, però com a ajuntament estem a l’expectativa. Hem de ser curosos. Tenim algunes fonts públiques tancades, no hem plantat flors, vigilem amb el reg…

Aniran a judici, com a acusació particular, per un abocament de 45.000 litres de purins l’any 2020. No és el primer amb què es trobaven. Per què aquest pas?
D’abocaments n’hi ha de molts tipus. Ens fem un tip de recollir neveres, pneumàtics, plàstics… tant de propietats privades com de boscos i camins. El nostre és un municipi molt gran i els abocaments al món rural, un problema greu i creixent. De purins no ens en constava cap d’aquestes característiques. És una molt mala praxis i com en qualsevol sector s’havia de denunciar.

Qui és l’acusat?
Una empresa mitjana. Pel bon curs del procediment preferim no donar-ne detalls.

És futbolero Àlex Montanyà?
Sí. Havia jugat molt temps amb l’OAR Vic.

Quina bona temporada al Collsacabra, no?
Tant les fèmines grans com les petites estan fent una temporada espectacular, igual que l’equip dels benjamins. I aquest diumenge hi va haver la rua per celebrar el campionat i l’ascens del Cantonigròs. Juntament amb els aficionats de Sant Martí, el Corcó, el Rupit… Al Collsacabra hi ha molt futbol. Estem eufòrics.

La del billar és una afició més minoritària, però també estan d’enhorabona: acaben d’estrenar local.
Intentem col·laborar amb totes les entitats. Ja teníem llogat un local al Bisbat de Vic per als joves i l’escola de música i els vam demanar ubicar-hi també els amics del billar. Va sortir bé.

És difícil entendre’s amb el Bisbat? A vegades hi ha alcaldes que se’n queixen.
Heu de pensar que nosaltres tenim cinc parròquies, i que el nostre mossèn també s’ocupa de Rupit i Tavertet. Amb el Bisbat hi tenim bona relació i amb mossèn Paul i el vicari Etienne, més propera. Ara estem en vies de resoldre alguns temes de gestió parroquial.

Les factures de la llum?
Són anècdotes desagradables, i sempre sent conscients que tenim un municipi gran, la qual cosa exigeix desplaçaments, misses, enterraments… Hi ha tota una feina pastoral i de gestió econòmica no senzilla.

I als nous inquilins de Cabrera, com els va?
És una llàstima que s’hagués de fer el relleu, però de moment n’estem contents. A veure si entre tots som capaços de transformar-ho en un refugi de muntanya i que hi pugui haver allotjament. Ja ho he dit moltes vegades, però aprofito l’avinentesa per agrair la feina de la Montse i les altres senyores.

Després del malestar per la massificació, van per bon camí en turisme?
Sí, i sabem que se’ns està prenent com a model. És una feina de formigueta que compartim amb els alcaldes de Tavertet i Rupit. L’objectiu és relaxar la pressió. Comerciants, restaurants, elaboradors, empreses… coincideixen que hem agafat la línia encertada, però hi hem de ser, perquè quan ens relaxem ens tornen a empaitar. Estem en alerta i convençuts que volem un model més silenciós i menys pertorbador del món rural i la gent que viu a les masies.

La Cabrerès BTT la deixen de fer justament per això?
Ja fa molts anys que s’hi va posar el límit de 2.000 participants. Veníem d’èpoques de 3.000 o fins i tot més. Han coincidit diverses coses: un canvi d’època i filosofia pel que fa a les activitats al medi rural, però també que hi ha voluntaris que han dut a terme una feina excepcional durant 30 anys i de moment no ha sortit relleu. Els participants són cada cop més exigents, i amb les bicicletes elèctriques s’ha obert tot un món. Amb aquest context vam creure que era moment de fer una pausa i renovar l’organització i el model.

En què s’ha materialitzat el procés participatiu sobre el futur del Collsacabra?
Hi hem treballat també conjuntament els últims anys. Hi ha en actiu una taula de pagesia, amb la demanda de concretar un escorxador; fa un mes o un mes i mig es va constituir l’assemblea de joves, de la qual ja ha sortit un grup de WhatsApp on difondre totes les activitats culturals del Collsacabra; també estem treballant amb el jovent el problema de l’habitatge… La iniciativa no ha de ser dels ajuntaments, tothom que hi estigui interessat pot formar part d’algun grup motor.

Parlava d’un escorxador. De baixa capacitat?
Sí. Al Collsacabra hi tenim pastures en extensiu, ramats d’ovelles, obradors.. Productes excepcionals. S’hi està treballant. Semblaria que Manlleu pot ser un bon lloc.

On es deurà menjar bé és a l’aplec de Cabrera d’aquest cap de setmana…
Per assumptes familiars no podré ser-hi, però segur.

LA PREGUNTA

Creu que Catalunya hauria de tenir un finançament diferent?

En aquesta enquesta han votat 225 persones.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't