El canvi de model de recollida de residus a Vic va marcar el ple de dilluns. El govern, format per Junts i Ara Vic-Pacte Local, va anunciar fa un parell de setmanes durant la presentació del Pla d’Actuació Municipal (PAM) que només s’aplicaria el porta a porta en unes zones en lloc de tota la ciutat, i que conviuria amb contenidors xipats.
Tal com recollia EL 9 NOU del 26 de febrer, això va agafar per sorpresa els grups de l’oposició, que, majoritàriament, van queixar-se de les formes i la poca transparència pel canvi de rumb. Això es va fer més que evident en el torn de precs i preguntes.
De les 47 peticions formulades per l’oposició, 23 feien referència a la mutació del model. Davant del panorama, l’alcalde, Albert Castells (Junts), va proposar agrupar-les en deu blocs. Entre els nombrosos dubtes es va clarificar, per exemple, que al final no es faria porta a porta al barri de la plaça d’Osona o que no es vol modificar més d’un 10% el contracte delegat al Consell Comarcal.
PER QUÈ S’HA CANVIAT EL MODEL
La portaveu d’ERC, Maria Balasch, va encetar el torn remarcant que era significatiu que hi haguessin tantes preguntes i alhora va denunciar el menysteniment a l’oposició, que feia mesos que havia demanat en comissió com avançava la implementació del porta a porta i “tot seguia igual”.
Més enllà d’això, va preguntar per què s’havia canviat el model i va interpel·lar directament l’alcalde Castells, que ho havia defensat com a regidor de Medi Ambient el mandat passat. Per la seva banda, Arnau Martí, de Vic En Comú Podem (VECP), va lamentar la decisió del canvi i va remarcar que si hi havia dificultats es podrien haver traslladat a la resta de grups.
La regidora de Medi Ambient, Ester Coma (Junts), va remarcar que no s’havia renunciat a res, sinó que s’ha “concretat el model”. Aquesta “concreció”, segons la regidora, s’ha donat per altres urgències i prioritats mediambientals, com l’increment del preu de l’energia o l’emergència per la sequera. “Volem tirar endavant propostes pel cicle de l’aigua i d’energies renovables”, apuntava, destacant que Vic, actualment amb contenidors oberts, està al 65% de recollida selectiva i s’acosta als requeriments europeus per al 2030. “Ara preferim invertir en projectes que tindran incidència significativa”, deia. També va posar en relleu que s’havia canviat la configuració del govern i el consistori.
LA PLAÇA OSONA, AL FINAL NO
“Quin model proposen per millorar el reciclatge? Quin informe avala el canvi?”, insistia Balasch, mentre que Carla Dinarès, de la CUP, preguntava “com serà el nou servei?”, “com ho implementaran?” i “com s’ho faran per no sembrar el caos a la ciutat?”. Per la seva banda, tant Josep Anglada (SOMI) com Martí (VECP) van requerir que clarifiquessin si el barri de la plaça Osona finalment faria el porta a porta o no, ja que tenien informació contradictòria.
Coma (Junts) va deixar clar que “el model de recollida serà mixt”. Als habitatges unifamiliars de poca densitat s’hi farà el porta a porta i a les zones amb més densitat, els contenidors tancats i xipats. El porta a porta arrencarà a la primavera a Sentfores-la Guixa i els barris de Sant Llàtzer i les Quatre Estacions. Posteriorment, també ho farà a la Serra-de-senferm, en una prova pilot en què conviurà amb els contenidors xipats instal·lats a la plaça Osona, a diferència del que s’havia anunciat a la presentació del PAM. A la resta de la ciutat, segons Coma, s’està estudiant barri per barri, la densitat, tipus de carrer o d’habitatge… Pel que fa al caos del model híbrid que criticava la CUP, la regidora de Medi Ambient va etzibar que Girona –governat pels cupaires– està funcionant amb aquest sistema i els va bé. En aquest sentit, assegurava que és “el model més òptim per a Vic”.
EFECTES EN EL CONTRACTE COMARCAL
Albert Palou (ERC) va demanar quins efectes té el canvi en el contracte que l’Ajuntament de Vic té delegat al Consell Comarcal, que aquest té externalitzat a l’empresa PreZero. “Pot posar en perill el contracte?, hi ha cap informe dels riscos que pot haver-hi?”, enquestava. En aquesta mateixa línia, el portaveu socialista, Josep Pou, preguntava si s’havien estudiat les conseqüències legals i econòmiques de les modificacions del contracte tenint en compte el pes que hi té Vic (46%). La regidora Coma, que també és consellera comarcal del Cicle de Residus, va respondre que hi estan treballant els serveis jurídics. “Amb la concreció del servei estem veient que ens anirem a una reducció de la despesa prevista i ens sortirà més econòmic el servei de recollida vora el 10%”, deia, mentre remarcava que “el contracte ja deixava oberta la concreció del servei”. Tal com subratllava, “la prioritat és treballar amb la comarca i que la decisió no tingui una repercussió de més enllà del 10% de la modificació del contracte”.
SENSE AJUTS DE L’AGÈNCIA DE RESIDUS
Des d’ERC, Viqui Terricabras també va preguntar si l’Agència Catalana de Residus (ACR) estava informada del canvi de model. La regidora Coma va contestar que s’havia demanat si hi hauria línies de subvencions, com les rebudes per Manlleu per implementar el porta a porta a tota a la ciutat, i “ens van confirmar que no hi hauria finançament”. Davant d’això, “la nostra obligació era trobar una solució més econòmica”, afegia la regidora, remarcant que “se’ls va fer aquest advertiment i hem seguit amb la concreció del model”. En aquest sentit, també apuntava que, com la resta de municipis de la comarca, tampoc estan obligats a comunicar quin sistema s’aplica.
QUIN MODEL SURT MÉS CAR?
Martí (VECP) va exposar que creia que el canvi de model costaria molts diners a la ciutat i alhora que el percentatge de recollida seria millor amb el porta a porta arreu que no amb el model de contenidors xipats. Sobre això, Coma (Junts) va rebatre-li que els percentatges estan molt ajustats entre ambdós models que “aposten pel pagament per generació”, és a dir, que es pagarà allò que es genera. A més, afegia, sigui d’un model o un altre tindran les mateixes possibilitats d’aconseguir bonificacions. Pel que fa als costos, “la inversió és molt més elevada amb el porta a porta pel transport, mentre que en contenidors xipats es fa just al principi”, i detallava que posar xips als contenidors costava uns 700 euros per cadascun. Martí també va demanar quin cost havien suposat tots els estudis per Vic que porta una desena d’anys estudiant la implantació del porta a porta. Coma, que no en sabia el cost, es va comprometre a fer-ho més endavant. Sigui com sigui, “les dades dels informes són aplicables”, afegia.
POCA COMUNICACIÓ I ALTRES CRÍTIQUES
Una de les principals queixes de l’oposició –bàsicament d’ERC, la CUP i VECP– era que s’haguessin d’assabentar del canvi de model a través de la premsa. Van criticar la poca transparència, la manca de comunicació o que directament se’ls havia mentit. Balasch (ERC) lamentava que s’estiguessin acostumant a aquest format sense debat i també va criticar que agrupant els precs i les preguntes en bloc no se’ls acabava de respondre tot. Martí (VECP) denunciava que el govern tenia una “forma jacobina d’exercir el poder”, cosa que generava desconfiança. Dinarès (CUP) també va qualificar el canvi de rumb com una “irresponsabilitat política” perquè s’havia decidit feia un parell d’anys “gairebé unànimement fer el porta a porta integral”. “Si no apostem per un sistema de recollida excel·lent, la gent cada vegada haurà de pagar més”, afegia. ERC va insistir en quina era la posició del soci de govern Ara Vic. Xavier Farrés va replicar que el model que tirarà endavant és consensuat entre els dos grups.
