Primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Vic, regidor d’Universitats, president de Creacció, exdiputat provincial…
… i president de la FESCS, la Fundació d’Estudis Superiors en Ciències de la Salut que porta Medicina.
La seva targeta de presentació deu ocupar les dues cares.
No en dono, de targetes.
De les tasques que fa, la de la UVic és la principal?
Sí, perquè com a regidor estic en els patronats de la Fundació Universitària Balmes, de la del Bages, de la FESCS, d’Elisava… Això comporta un dia a dia intens.
La UVic ha incorporat nous graus, amb el de Medicina com a estendard. Vostè que és metge, quin és l’estat de salut de la Universitat?
Té bona salut i unes perspectives molt, molt, molt optimistes: tenim 34 graus, cap a 11.900 estudiants, som la universitat espanyola que dona més beques i la número 1 en transparència. Fer el grau de Medicina és important perquè, com diu el primer rector, Ricard Torrents, una universitat no arriba a la maduresa si no té Medicina. I ara, a més, farem un grau en Audiologia.
És segur que es farà?
Estem treballant perquè la Generalitat l’autoritzi. Salut ja va fer un informe necessari. Falta que l’Agència de Qualitat Universitària (AQU) ens l’acrediti per començar al setembre. En aquesta universitat ja hi estem acostumats a anar a l’últim moment. Medicina ens la van autoritzar un mes de maig i no teníem ni locals. Estic segur que farem Audiologia a Can Baumann.
I Odontologia?
Ho estem treballant. És més complex. El projecte és per començar el 2023.
És un tema polític?
Polític no, administratiu. Però la doctora Marina Geli ho treballa juntament amb el rector, la vicerectora acadèmica, el director general… tothom està treballant perquè es pugui impulsar. I aquest any hem començat Biomedicina.
El conveni programa continua sent un deure pendent.
L’estem negociant.
Fa temps que es negocia.
Volem un conveni programa a quatre anys. Som una universitat de naturalesa pública de gestió privada. La gestió privada dona facilitat de gestió i l’exconseller Mas-Colell deia que totes les universitats catalanes haurien de ser d’aquest model, que és el dels EUA.
Hi ha veus que demanen que sigui pública.
Conec bé la pública –soc professor de la UB– i encotilla molt. Defensaré sempre el model de Vic de naturalesa pública i gestió privada.
La UVic va fer un canvi d’escala amb la federació amb Manresa i també s’ha produït un canvi d’equip: nou rector, nou director general… N’està content?
Estic content del nou equip i que hàgim fet el relleu generacional. El director general, Joan Turró, va fer una gran gestió, però ja s’havia pactat una jubilació. La seva plaça la va guanyar per concurs Jordi Baiget, que havia estat conseller d’Universitats i coneix l’administració. I el rector Baños està fent una gran gestió, ve de les bases del món universitari, havia estat vicerector de la Pompeu…
La sortida de Turró va ser precipitada?
Crec que no.
A mi em va sorprendre.
A algunes persones els va sorprendre, però també hem de pensar en el futur: era un moment que si acabava el juny del 2023 quan hi ha canvi de govern municipal…
… que era lògic.
No volíem que coincidís el canvi a la direcció general i un nou equip a l’Ajuntament. Ho havíem pactat així. És natural. Durant els 11 anys que va ser director general, va fer una gran tasca. A tot arreu on ha estat, de secretari general de Justícia o de gerent a l’Autònoma, ha aplicat la seva metodologia i a tot arreu ha funcionat.
Parlen amb Turró?
Sí, hi parlo però no tant com abans perquè quan estàs en el dia a dia tens més contacte. Jo el vaig dur a Vic, però havíem de fer el relleu generacional.
Això costa?
Costa molt.
D’explicar o d’entendre?
D’explicar i d’entendre. A la persona afectada li costa i a la persona que ho ha d’executar, també.
Aquest és vostè.
La presidenta del Patronat és l’alcaldessa.
Però vostè n’és el regidor responsable. Qui mana a la Universitat?
La presidenta del patronat. Però em té molta confiança. Mai m’ha plantejat cap problema de les decisions que hem pres. És fàcil de treballar-hi.
El projecte del campus de Salut està encallat.
És un tema urbanístic. Hi ha dos propietaris, la normativa del POUM… he insistit que s’ha de fer. De totes maneres, estem preparant Can Baumann, on farem una inversió de 3 milions per fer Audiologia, Odontologia i ampliar la Facultat de Medicina amb postgrau i més possibilitats.
Però el projecte del campus de Salut s’abandona?
No s’abandona.
Parlem de Creacció.
Qui va tenir la idea de Creacció va ser Joan Turró. Al principi va ser difícil: hi havia guerra de campanars, que si Vic, que si Manlleu… Això s’ha diluït. Tenim l’observatori socioeconòmic d’Osona i aquest novembre, per exemple, hem tingut el rècord d’afiliacions a la Seguretat Social.
És una bona notícia.
L’impacte de la pandèmia a Osona ens va afectar molt en l’àmbit sanitari, però econòmicament no tant.
Pel pes de la indústria agroalimentària que, com a sector essencial, no es va aturar.
Exacte, però també altres indústries de serveis o Bon Preu. Ara estem a uns nivells d’atur similars als de 2008.
Això arriba en un moment en què s’activa el desdoblament de la línia del tren.
Hem aconseguit un consens de tots els partits polítics, la Cambra, Perquè no ens fotin el tren… Ens tenim confiança i la creació de l’oficina tècnica de l’R-3, on hi ha tres enginyers que tenen el reconeixement d’Adif i de Renfe, és important. Estic animat tot i que rebo algun missatge que diu: “Ja veuràs que el desdoblament no es farà”.
De fet, no hi ha els projectes.
Per això volem que es faci el projecte de la Garriga a Centelles. El Ministeri s’hi ha compromès. No és tan complex. El problema del desdoblament no és a Osona ni al Ripollès, sinó a Montcada, però el 2030 o el 2033 tindrem desdoblament. I Osona canviarà: Barcelona a 40 minuts, connexió amb l’R-8 a l’Autònoma, vindran més estudiants a la UVic, les empreses l’utilitzaran per al transport de mercaderies… Oblidem-nos de les confrontacions polítiques.
Vostè es penjarà la medalla.
No. M’interessa que vagi endavant. I aquí hi ha l’alcalde Paré de Centelles, el president Rodríguez del Consell Comarcal, Pere Antentas de la Cambra de Comerç, el senador Reniu… Aquí no hi ha colors.
Hi va, en tren?
Quan vaig a Madrid. De Vic a Barcelona no, perquè fent de metge si l’última visita s’allarga el perds i després, si has d’agafar un taxi és car. Però la C-17 cansa. És un estrès continu.
Dèiem que Osona canviarà, però la planificació, que ja s’està fent, ha de continuar en el proper mandat. Hi serà vostè, en el proper ajuntament?
En política no saps mai què passarà. Era difícil d’imaginar que ERC governés en solitari a la Generalitat, que el govern espanyol aprovés el pressupost o que s’abolís el delicte de sedició. Tot és tan ràpid, que no ho sé si hi seré. Jo ja soc un gat vell, ara fa tres legislatures que soc regidor i he estat molt còmode tant amb Vila d’Abadal com amb Anna Erra. Si el futur alcalde o alcaldessa em demana que ajudi ajudaré. S’ha de veure. És que poden passar moltes coses. Recordo que quan vaig tenir oportunitat de ser el candidat vaig dir que no…
… i va ser Vila d’Abadal.
Sí, i Unió i Convergència havien pactat que fos jo, però vaig dir que no. Després hi va haver el tema Erra-Arimany. Vaig fer un pas al costat, estic satisfet d’haver-ho fet i d’haver ajudat Anna Erra. I ara el grup de Junts, del qual formo part tot i que no soc de Junts ni de cap partit, dona suport a Albert Castells com a candidat. No hi ha d’haver cap problema. Josep Arimany no serà cap destorb.
Però després de vuit anys com a número 2 si ara plegava l’1 no era lògic que el candidat fos el 2? És a dir, li tocava a vostè ser el candidat?
Anna Erra i l’equip veuen que no em dedico exclusivament a la política i l’alcaldia gairebé exigeix dedicació exclusiva. No m’hi puc dedicar. Hauria de deixar la feina. Aquesta renúncia no la faré.
Junts ja ha presentat Castells i el dia de la presentació, a la qual vostè va assistir, li van tirar floretes.
Ho agraeixo. És que s’ha de veure la història de l’Ajuntament dels últims 18 o 20 anys. Hi ha molts regidors nous, sobretot a Junts, que no coneixen tots els intríngulis des de l’època de Jacint Codina. Quan saps tot això en tens una visió molt global. Ara també es deia que potser em presentaria com a candidat independent…
… el seu pare s’hi va presentar com a independent.
Ell sí, i va treure quatre regidors. Però el meu compromís és amb la ciutat de Vic, amb Osona i el meu contracte finalitza a finals de maig. Després decidiré què faig. Si em demanen col·laborar en algun tema hi col·laboraré.
Tal com ho diu sembla que sigui des de fora. No té ganes d’anar a una llista? I si hi va hauria de ser d’1?
No. Això ho descarto. No em veig amb humor.
El PSC el va festejar.
Tots em festegen.
El PSC molt.
És que soc amic de Salvador Illa.
Precisament hi va intervenir Salvador Illa.
Soc amic personal d’ell perquè vam treballar junts. Quan jo era director de l’Institut de Medicina Legal ell ho era d’Infraestructures. Es va haver de construir un edifici, que era un institut de medicina legal, i vam tenir moltes discussions. Tinc confiança plena en Salvador Illa, però no em presentaré com a candidat de cap partit. Ara, mai es pot dir segur que no. Hi ha molts canvis i poden passar moltes coses.
Quines coses?
Hi ha molts canvis. Pot haver-hi qüestions que facin que en un moment un hagi de fer un pas endavant, que no el vull fer, però no se sap mai.
Està preparat per si l’ha de fer?
La vida pot canviar d’un dia per l’altre. No aspiro a cap càrrec, no necessito guanyar-me la vida amb la política i l’única hipoteca que tinc és amb la ciutat de Vic. A finals de maig, quan expiri aquest compromís, si guanya Albert Castells o qui sigui, em posaré a disposició de l’alcaldia per si volen que col·labori amb la Universitat.
Votarà Albert Castells?
En principi, sí. Seria poc lleial que jo, que estic al grup de Junts, no li donés suport.
S’hi sent còmode al grup de Junts?
Em respecten, res a dir, però faig menys vida a l’Ajuntament que ells. Estic al Consorci Hospitalari, al de la Santa Creu… Tot això és fora de l’Ajuntament. Faig poca vida amb el grup. Tinc diverses responsabilitats professionals, poc temps per a l’oci i a vegades és difícil que pugui anar amb un dinar o un sopar de grup.
Però per agenda no perquè no s’hi senti còmode?
Sí, tots els companys del grup són bons amics i també em trobo bé amb l’oposició. Amb Maria Balasch, amb la CUP i amb la senyora Tena. No tinc problema.
Segur que pensa que ens hem deixat temes.
Volia dir més coses. Però la conclusió és que la política és una caixa tancada.
