La compra de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil per part de l’Ajuntament de Manlleu continua cremant capítols. Després d’anys de litigi, la negociació s’ha traslladat a Madrid, on ERC i PDeCAT asseguren que l’estan portant a terme els seus representants al Congrés dels Diputats. La solució semblava a prop fa només uns mesos, quan l’alcalde, Àlex Garrido (ERC), i el portaveu del PDeCAT, Benjamí Nieto, es van desplaçar personalment a la capital de l’Estat espanyol, però les converses s’haurien tornat a enrocar.
Sobre la taula hi ha encara una sentència judicial que avala el dret de l’Ajuntament a recuperar el solar i l’edifici del carrer de la Cavalleria, però amb l’obligació de pagar més de mig milió d’euros, un preu clarament exagerat per a un espai tancat des de 1998. És per això que l’equip de govern sempre s’ha mostrat taxatiu: els tècnics municipals consideren que la caserna val 70.000 euros i Garrido ha dit en més d’una ocasió que com a màxim estan disposats a pagar-ne 150.000. L’última proposta verbal del Ministeri rebaixava la xifra a 300.000, però mai s’ha arribat a un acord en ferm.
La complexitat de la negociació, eternitzada des de 2015, va aflorar al ple de dimarts passat, quan la portaveu socialista, Marta Moreta, va demanar a l’equip de govern quins passos s’estan seguint. “Intentem forçar la negociació a través dels nostres representants a Madrid i ens consta que hi treballen, però els està costant molt el diàleg”, va explicar Garrido.
Moreta va assegurar acte seguit que ella mateixa s’ha posat en contacte amb diputats del PDeCAT i amb responsables del govern de Pedro Sánchez i que totes dues parts “m’han confirmat que no hi ha cap mena de negociació” pel que fa a la caserna de Manlleu: “O tots m’han mentit o aquí hi ha alguna cosa que no lliga”.
Tant l’equip de govern com el PDeCAT van carregar contra la seva intervenció, qualificant l’actitud del PSC de “barroera” i “lamentable”. “A nosaltres ens consta que hi estan treballant i el debat de qui diu veritats i mentides no és la nostra manera de fer política”, va dir Garrido. Nieto, que va apel·lar a noves dificultats derivades del canvi de govern a l’Estat espanyol, hi afegia que “va ser més fàcil dialogar amb la gent del PP que amb la del PSOE” i criticava “fer safareig d’un tema tan important quan se n’hauria pogut parlar internament”.
Les rèpliques no van servir per acostar posicions, però va quedar palès que hi ha acord en la necessitat de comprar l’edifici com més aviat millor. L’origen del conflicte es remunta a 1970, quan l’Ajuntament va cedir gratuïtament el solar a l’Estat per construir-hi la caserna de la Guàrdia Civil. Una de les clàusules especificava que si al cap de trenta anys hi cessava l’activitat aquest revertiria automàticament al consistori.
L’edifici es va desocupar el 1998 i el contenciós va començar 11 anys més tard, quan l’Ajuntament de Manlleu va exigir el retorn de la finca. I és que el Ministeri va acceptar, però amb la condició que se li pagués més de mig milió d’euros per a l’edificació. Va ser el punt de partida d’anys de tràmits i maldecaps que, malgrat els moviments ciutadans i polítics, encara no han trobat el desllorigador. Manlleu
{{ comment.text }}