Perquè existeixi el delicte de rebel·lió, el més greu dels que el jutge Pablo Llarena atribueix als processats per l-1-O, entre els quals hi ha la vigatana Marta Rovira, cal que hi hagi hagut violència. Per aquest motiu la Guàrdia Civil ha elaborat un informe que ja ha entregat al magistrat del Suprem per donar cobertura a la imputació d’aquest greu delicte, pel qual el Codi Penal espanyol preveu penes que van fins als 30 anys de presó. L’informe recull 315 actes suposadament violents que es van produir, segons la Guàrdia Civil, entre l’1 de setembre i el 8 de novembre. Entre aquests, la Guàrdia Civil cita l’acte de protesta que es va produir el 20 de novembre de l’any passat, en què unes dues-centes persones van anar a protestar davant la caserna de la Guàrdia Civil de Vic, a la plaça d’Osona, el mateix dia que es va produir l’escorcoll de la seu del Departament d’Economia de la Generalitat. Tot i que l’acció va transcórrer de forma totalment pacífica, l’informe de la Guàrdia Civil multiplica per deu el nombre d’assistents –diu, segons el diari El Mundo, que eren 2.000 persones–, que van envoltar les instal·lacions policials i que els manifestants van impedir l’entrada i sortida no només dels agents sinó també dels seus familiars. El cert és que les dues-centes persones que un cop va finalitzar la concentració que s’havia convocat a la plaça Major van anar fins a davant de la caserna, es van limitar a cridar contra l’acció de la Guàrdia Civil amb càntics com el famós “passi-ho bé”, que ningú va fer ús de la violència i que la protesta va durar encara no una hora. No es va veure cap agent a dins ni fora de la caserna, ni tampoc cap familiar. Entre els 315 actes suposadament violents, l’informe cita 193 talls de carreteres i vies de tren, un tipus d’accions que fan que el delicte de rebel·lió, tal com està descrit al Codi Penal espanyol, adquireixi més gravetat i, per tant, la pena sigui superior. El digital Ok Diario, que dirigeix Eduardo Inda, també cita informacions filtrades per la Guàrdia Civil en què assegura que els agents estan investigant els CDR de Vic, Berga i el del barri de Gràcia de Barcelona perquè, segons ells, són els que s’ha detectat “més capacitat d’atac” i que són presents en la majoria “d’accions tumultuàries” que s’estan produint darrerament. El jutge del Suprem ja va demanar a la Guàrdia Civil que investigués una reunió de CDR de tot Catalunya que es va fer el 4 de novembre a Manlleu.
Mireu aquí la notícia dEl Mundo
{{ comment.text }}