Dissabte passat es complien dos anys del reconeixement oficial del Lluçanès a sobre el mapa.
Transcorregut aquest temps, i en un camí en què s’han hagut d’entomar decisions com la futura sortida d’Olost de la comarca, hi ha constituïda la Mancomunitat que anirà bastint estructura administrativa i de serveis fins que neixi, amb les eleccions municipals del 2027, el nou Consell Comarcal.
A data d’avui, i tal com destaca el president de la Mancomunitat, Ramon Padrós (Junts), la màxima prioritat és que la Generalitat faci efectiva la transferència de diners compromesos per al 2024 (200.000 euros) i el 2025 (250.000).
Un finançament assegurat, però que no ha arribat encara per les traves legals de com ingressar-lo i incorporar-lo a un ens que de moment no consta de pressupost: “S’està seguint el procés que toca. Tenim via directa amb la Direcció General d’Administració Local i sabem que la voluntat hi és, però també hem demanat que es prioritzi, perquè sense caixa no podem començar a prestar serveis.”
Hi afegeix que malgrat que de moment no es vegi, sí que s’està tirant endavant una feina imprescindible de donar d’alta els gestors per a la comptabilitat, rebre notificacions… I també posar ordre a quan vencen els contractes amb el Consell Comarcal d’Osona i “estudiar la lletra petita de cada licitació”.
La Mancomunitat compta actualment amb els càrrecs polítics, una secretària, una administrativa i una responsable de tresoreria. Un organigrama al qual s’ha de sumar el mes que ve la figura de gerent.
El concurs públic per seleccionar-lo ja està en marxa d’entre una llista d’11 aspirants que inclou treballadors o extreballadors del Consorci del Lluçanès, com Xavier Barniol o Laura Megias, i polítics en actiu o que ho han estat en mandats recents: Bàrbara Claudia Palacios (regidora a Lluçà), Rafa Cuenca (regidor a Manlleu), Adam Majó (director general per a la Promoció i Defensa dels Drets Humans) i els exalcaldes Albert Güell (Sobremunt) i Carles Banús (Tavèrnoles).
En serveis, Padrós explica que serà prioritat de la Mancomunitat contractar i posar a disposició dels municipis del Lluçanès un arquitecte i un enginyer, i també millorar el transport a demanda a dins de la comarca.
A més llarg termini hi ha marcada a l’horitzó la gestió dels residus: “De mica en mica anirem creixent, però ara hem d’insistir pel finançament. Sense diners a la caixa no podrem avançar”.
