Josep Pou és la cara visible del PSC a l’Ajuntament de Vic després de la renúncia del número 1 a les municipals, Miquel Ylla. El vot afirmatiu dels socialistes ha permès tirar endavant el pressupost i les ordenances del govern de Junts i Ara Vic.
Com porta això de ser el portaveu del PSC?
En Miquel era el nostre cap de llista i quan va prendre la decisió vam donar-li tot el suport i escalf. Continua sent un membre molt important del partit i l’executiva. El salt de número 2 a 1 és un repte. Lògicament canvia la situació i suposa més feina i més responsabilitat, però vaig presentar-me per treballar. Per tant, n’estic encantat i ho valoro molt positivament.
Qui va proposar-li anar de número 2? D’on li ve l’interès per la política?
L’he tingut sempre. Soc i exerceixo com a advocat, però també vaig estudiar Ciències Polítiques. Arran de conèixer gent del PSC, parlar, debatre, ser de Vic… se’m va plantejar formar part del grup. Ho vaig acceptar i a l’hora d’elaborar la llista se’m va proposar anar de 2 i encantat.
A les municipals, el PSC va aconseguir dos regidors. Va ser un bon resultat? A què aspiraven?
De les forces que hi havia abans a l’Ajuntament, som l’única que va pujar. Junts, ERC i la CUP van perdre vots, tant quantitativament com en percentatge de vots. En canvi, nosaltres vam augmentar i doblar els regidors. Per descomptat, aspiràvem a més i ens hauria agradat tenir-ne més, però dins el conjunt global amb set grups i una baixa participació, el resultat és molt positiu. Evolucionarem cap a aquest sentit.
Alguns votants poden sentir-se decebuts per la renúncia de Miquel Ylla?
Vic és una ciutat on sí que es vota la persona perquè és fàcil conèixer-la. Puc entendre i respectar que suposi un malestar o una decepció per a alguns. El projecte, però, continua sent el mateix i el seu vot no ha estat en cap cas ni perdut ni malgastat.
Han donat suport al pressupost i les ordenances. Com va arribar l’acord?
Vam començar a parlar-ne a l’octubre. Després se’ns van exposar, vam estudiar-los i vam introduir propostes que creiem bones. Hi ha hagut diàleg, reunions, hores de treball i no ens podem atribuir tot el mèrit. També bona predisposició del govern. Totes dues parts som conscients que en una negociació s’ha de saber cedir. No ha estat fàcil, però sí positiu i fructuós.
Quina és la seva aportació?
Ho hem enfocat amb un toc de realisme. En els pressupostos, tothom diu el que s’ha de fer, però al final els diners surten en bona part de la ciutadania. Hi ha els que hi ha i no podem ni volem carregar la ciutadania amb tributs. El límit del 3,5% de l’IBI, que correspon a l’IPC, és un mèrit que ens podem atribuir. També ens ha agradat incidir en temes d’habitatge.
Com quins?
Hem proposat una cessió de sòl per construir lloguer assequible a Vic. Així millorarà el parc d’habitatge. També hem incidit per projectar habitatge cooperatiu, que finalment s’impulsarà a la Serra-de-senferm, o hem aconseguit augmentar les bonificacions de l’ICIO per la rehabilitació de façanes i d’habitatges.
També en augmentar la plantilla de convivència i seguretat.
Hem demanat i s’ha acceptat que augmenti la de la Guàrdia Urbana, agents cívics i es treballarà sobretot perquè hi hagi patrullatge de barri.
El govern volia apujar més d’un 3,5% l’IBI?
Si hagués estat d’un 4%, no hi hauríem pactat.
Al ple, des de la CUP criticaven que torna la “sociovergència, els que han manat sempre”. Com ho entoma?
Amb simpatia. La crítica ha de ser escoltada, tot i no ser compartida. Deuen fer referència a altres estaments perquè no hem manat sempre. Hi ha hagut un acord, no un pacte d’estabilitat ni de govern pels tres anys i mig que queden. És normal i fàcil arribar a acords quan es poden introduir coses beneficioses per a la ciutat.
I que es refereixin al PSC com els del 155? Li dol o li molesta més?
Més que això, ho trobo fora de lloc o poc indicat. És una crítica molt simple i un discurs purament polític, en aquest cas per criticar el govern. No estem per aquests debats, la veritat. Parlem de Vic, que som veïns d’aquí i ens interessa el progrés i la millora en el benestar. Desgraciadament, poc podem fer en allò que pengi d’altres instàncies i debats polítics.
Per gran part de l’oposició l’acord no va ser una sorpresa. Al juliol van facilitar l’aprovació del cartipàs, al setembre van incorporar-los als patronats de L’Atlàntida o la Fundació Balmes (UVic), i ara han pactat el pressupost.
Els patronats són institucions que incideixen en la vida de la ciutadania i estem encantats de poder-hi ser i treballar. No té una finalitat mediàtica, ni molt menys econòmica, perquè els càrrecs són no retribuïts. Des del juliol fins ara hi hagut diferents plens i punts. Amb la moció sobre la gestió del Patí, som dels que es van aixecar del ple i van ser crítics amb l’alcalde. No es podia veure a venir un acord. Ha arribat ara ja que fins l’octubre no n’hem parlat, cosa que ja hauríem d’haver fet abans per treballar amb temps i calma. Per tant, no és una cosa pactada a l’avançada.
S’han plantejat un acord de governabilitat?
Ara fem oposició i volem treballar en una de constructiva i responsable. Del que vingui, no podem dir ni que sí ni que no. No estem a l’espera que arribi això ni estem pactant per aconseguir-ho.
Els agradaria entrar a govern?
Per descomptat. Tots els partits que ens presentem és per poder governar o incidir en el govern de la ciutat. I si no, fas oposició i la fas tan bé com pots. Ara bé, és una cosa que estudiaríem, valoraríem, i sempre amb unes condicions.
Hi ha hagut cap proposta sobre la taula per entrar?
No. Abans del 17 de juny [constitució de l’Ajuntament] Junts va parlar amb diferents partits. Ens vam reunir i hi havia predisposició, però lògicament cal delimitar uns punts. Una de les crítiques al govern d’ara és que no se sap quin pacte o acord hi ha, perquè al final s’ha de casar un programa amb l’altre.
El PSC ha entrat al govern de Manlleu i Roda i també ha estirat la mà al de Torelló. És una consigna comarcal intentar ser importants als consistoris?
Més que comarcal és nacional. Lògicament, la millor manera de treballar per la ciutat és estant a govern. No hi ha una consigna de pactar, sinó una voluntat o naturalesa pròpia de ser un partit responsable. Si s’obre la possibilitat d’arribar a acords s’han d’estudiar i si quallen bé i si no no passa res.
En el darrer ple, van desmarcar-se de la moció per la creació d’una comissió per discutir la gestió del Club Patí. Per quin motiu?
No és la que vam presentar a l’octubre. En els pressupostos hi ha 1,2 milions per a la piscina del Patí i, per tant, s’ha avançat. Si la moció va servir per empènyer el tema és positiu. Creiem que ara no era el moment i amb les esmenes del govern ha quedat molt desnaturalitzada.
En quin sentit?
S’ha eliminat la temporalitat. Hi havia uns terminis per poder començar a treballar i fer efectiva la comissió. Ara, no sabem quan es constituirà. Està a expenses del treball de la Taula d’Esport.
Aposten per la gestió directa o una concessió?
Primer cal definir què fer amb les instal·lacions perquè, més enllà de la piscina, tot és molt embrionari. Sobre la gestió, no som contraris ni a una ni a l’altra, ni tampoc a la concessió d’algunes instal·lacions o serveis sempre que estiguin ben planificats. Això haurà de passar per aquesta comissió d’estudi. També s’ha de buscar allò més àgil i que no sigui una càrrega econòmica per l’Ajuntament, perquè el problema de la gestió directa és que és una inversió molt molt gran.
S’ha constituït la nova comissió executiva del PSC. Quins objectius tenen?
Volem recollir la confiança que la gent de Vic i Osona ha dipositat en Pedro Sánchez en les últimes eleccions, on hem aconseguit molt bons resultats. Els nostres objectius són continuar creixent, avançant i arribar a la ciutadania trencant clixés que encara es mantenen. Amb humilitat, però amb determinació.
