“No podem ser un poble dormitori. Hem de generar oportunitats”

Arturo Argelaguer (Junts), de 55 anys, és psicòleg i alcalde de Monistrol de Calders per segon mandat, després d'uns mesos entre el 2015 i el 2019. Van arrencar amb la prioritat de posar ordre a les finances municipals i reduir unes despeses que consideraven "sobredimensionades". Ja havia sigut alcalde. Va accedir al càrrec fa uns vuit anys, a través d’una moció de censura, però després, a les municipals del 2019, van perdre les eleccions. A les eleccions del 2019 la CUP va guanyar per quatre vots de diferència amb nosaltres (JxCat). Ells van quedar amb quatre regidors i nosaltres amb tres. El tercer partit que es presentava, ERC, no va entrar i per això la CUP va obtenir la majoria absoluta. Per què van presentar la moció de censura durant el mandat del 2015 al 2019? Una qüestió econòmica. En aquell moment també governava la CUP, amb tres regidors. CiU en tenia dos i ERC, 2 més. Des de l’Ajuntament ens deien que no hi havia estabilitat financera i que les despeses estaven descontrolades. Durant quant de temps va ser alcalde? Uns 10 mesos. La moció la va presentar Sílvia Sánchez, de CiU, però la pressió d’aquell moment la va fer desistir i en vaig agafar el relleu, com a partit de la coalició que havia donat suport a la moció. Aleshores jo era el segon de la meva llista: Monistrol Democràcia Independent, vinculada a ERC. Actualment és alcalde per Junts i compta amb cinc regidors dels set del consistori, mentre que ERC en té dos. A què respon el seu canvi de color polític? Hi havia diferències de criteri amb la persona que estava al davant d’ERC i, com que sempre havia tingut bona relació amb gent de Junts de Manresa, les eleccions del 2019 vaig decidir impulsar un nou projecte. Tenim un perfil molt diferent de l’anterior equip de govern. Com són les relacions amb l’oposició? Molt cordials. Amb la CUP hi havia hagut més tensions. Sembla que no, però governar un poble petit desgasta moltíssim. Et paren pel carrer, et truquen... Tothom té el meu telèfon privat. És el que faig servir en l’àmbit professional. Es presentaven a les eleccions amb tres grans objectius: posar en ordre les finances, apostar per la transparència i recuperar la cohesió social. Per on han començat? Tots tres alhora. Amb les finances ens hi hem posat molt. Hem aplicat un pla de viabilitat econòmica que ens han facilitat des de la Diputació, i l’hem complert pràcticament tot. Els meus companys regidors han hagut de portar a terme una gran contenció de despeses, des de totes les àrees. Això ha provocat que, probablement, el poble no estigui el més net possible, que els llums de Nadal hagin estat escassos... Però ho havíem de fer per encarar la resta d’anys amb més tranquil·litat i deixar diners a caixa. És el que hem prioritzat. Es van trobar molt deute? El deute era important, però allò realment greu eren les despeses corrents, com per exemple la del personal de l’Ajuntament, que representava el 57% del pressupost anual. Hi havia unes 20 persones treballant per un poble de 600 habitants, una bestiesa. Estava tot sobredimensionat. En aquest primer mig any hem pogut rebaixar aquesta partida en 80.000 euros. Com ho han fet? Vam parlar amb els treballadors per exposar-los la situació i explicar-los que hauríem de fer una important reducció de plantilla. Hem tingut sort que ràpidament van entendre-ho i van admetre que probablement estaven contractats per una feina que no feien. Ells mateixos van decidir marxar. Per tant, en l’àmbit de l’Ajuntament, aquesta modificació no ens ha costat diners. Al web consistorial hi tenen penjats diversos documents econòmics. El pla de viabilitat (2023-2026) de què parlava, i també un informe de situació a 30 de juny i d’anàlisi dels exercicis 2018-2022. Això demostra una altra de les nostres tres prioritats: la transparència. Volíem exposar públicament on ens trobàvem pel que fa a les finances. A mi em diuen alcalde, però tinc molt clar que només soc un gestor i penso que la millor manera d’exercir és exposar públicament tot el que es fa. L’informe econòmic del 30 de juny el van preparar les persones que porten la comptabilitat. Hi tornaran quan tanquem el de desembre, i així successivament. També han fet públic un avanç de modificació puntual del POUM, per la urbanització de la Masia del Solà. Hem de reordenar-la. Ha estat deixada de la mà de tots els polítics que hi ha hagut els últims 25 anys. Una de les coses que va fer bé l’anterior govern bé és aquest avantprojecte, però els va faltar explicar-lo. Nosaltres, un cop aprovat, vam convocar la gent de la urbanització al pavelló. Hi van assistir més de 200 persones. Com a govern teníem clar que els havíem d’explicar la situació: el terreny passarà d’urbanitzable a rústic. No tindrà el valor econòmic d’ara, però, en canvi, podran fer obres de manteniment de les finques. Fins ara totes les llicències estaven suspeses, i al ser urbanitzable l’Ajuntament tampoc hi podia fer cap actuació. Tot això s’havia d’explicar. Quan ho vaig plantejar, molta gent del poble em va dir que amb aquesta reunió tindria molt merder. Va ser de tensions, és cert, perquè hi ha molts sentiments i diners implicats, però en faig una valoració positiva. Quan va ser aquesta reunió? Al juliol. Arribar i moldre! Exacte. Vam fer aquesta i una altra sobre Ca l’Espardenyer. Tenim entès que, d’aquest projecte, s’estava executant la primera fase i que la segona estava pendent de licitar. Sí. S’hi van destinar 500.000 euros. Nosaltres, tot i que sempre havíem defensat que no volíem la casa, vam decidir que tots els projectes que ja estiguessin licitats els tiraríem endavant. Per tant, inicialment vam acceptar el projecte, però ens vam trobar que un informe de la direcció d’obra (el tècnic i l’arquitecte municipal) ens aconsellava aturar-la perquè els costos del pressupost havien augmentat un 40% i, a més, no s’havia executat ni el 30% de la primera fase, que havia d’estar acabada a principis de juny. Per això vam parar l’obra, no sense abans exposar la situació en una altra reunió. Allà vam proposar fer una consulta popular en el termini d’un mes –que plantegés si es vol enderrocar o continuar amb l’obra–, però els defensors del projecte van dir que no, que en volien una de molt ben preparada a un any vista. Tot i que ells poden pensar que és una victòria, considero que ha sigut un greu error. S’han perdut moltes de les subvencions que hi havia per executar aquesta primera fase, si bé algunes les hem pogut reinvertir en altres projectes, com la reforma de l’edifici de l’Ajuntament. Seguiran dinamitzant la sala d’exposicions Cal Ros? Aquell espai, no. L’anterior equip de govern va resoldre el contracte amb els propietaris. Em vull guardar la sorpresa, però sí que avanço que hi haurà una sala d’exposicions. I al nou amfiteatre, què hi faran? Ja s’hi van programar dos actes durant la festa major, que van quedar brillants. Et soc franc: no era el lloc que nosaltres havíem proposat inicialment, però un cop executat he de reconèixer que la ubicació és del tot encertada. A mi no em costa reconèixer els errors, però s’havia d’utilitzar! No es poden invertir 40.000 euros en la instal·lació i després no programar-hi res. De fet, a Monistrol tenim tres béns culturals d’interès local (BCIL): l’església, Ca l’Espardenyer i el jaciment arqueològic de la zona de la Llandriga. A l’església no s’hi ha fet res i al jaciment el primer any s’hi va portar a terme una actuació, però ara està abandonat. Això és impensable que passi mentre hi siguem nosaltres. En aquest municipi no podem viure de la indústria, hem de fer-ho del turisme de qualitat, i per això acompanyarem els emprenedors. Monistrol no pot ser un poble dormitori, ha de ser d’activitat i on la gent es pugui guanyar la vida. M’agradaria que la seva gent pugui impulsar negocis: pisos turístics, projectes de restauració, activitats... I ajudarem a tothom.

“No podem ser un poble dormitori. Hem de generar oportunitats”

El restaurant Les Voltes de Sant Sebastià, de Moià, arriba als 25 anys

Dos moianesos, a la direcció de l’associació més important d’escoltes de Catalunya

“Després d’estar anys davant l’ordinador de cop em vaig adonar que allò no era la meva vida”

“Ara ja saluden pel nom de pila els mossos que hi són des del primer dia”

LA PREGUNTA

Aquest any 2025 serà millor que el 2024?

Tres robatoris en tres mesos: "Ens sentim desemparats"

Fuig d'un control, condueix temeràriament per la C-37 i l'atrapen a Sant Vicenç amb 43 quilos d'haixix

Tres detingudes a Vic per robar en cases d’arreu de Catalunya amb un botí de 142.000 euros

Vuit empreses d'Osona i el Lluçanès, entre les millors pimes de l’Estat

Enxampats saquejant cotxes a les discoteques a Gurb la nit de Cap d'Any

Aparatós accident d'un camió de potassa a la carretera de Vilanova de Sau

Dos detinguts amb 20 embolcalls de cocaïna a Vic

“A la nonne!” | Així ha sigut la 81a cavalcada dels Reis d'Orient a Vic

Osona Ripolles

Francesc Giné, nou director general de Grup Gepork