“No descartem anar amb Junts, però no hi poso la mà al foc. El 2023, la idea inicial era fer una llista independent”

Creu que la comarca ha defensat prou l’Hospital de Campdevànol?Sí, però cadascú ho ha defensat des de l’interès local i ens cal una defensa global. No només de la comarca, sinó que aquí hi hem d’incloure l’aliança dels hospitals de la C-17 i el sistema sanitari català. No podem deixar caure un equipament que funciona a bon nivell. Cal potenciar el bon servei que fa. Es van presentar algunes mocions de defensa de l’hospital que anaven en el sentit de fer comunicats de premsa i aparèixer a les xarxes socials. Com dient “jo porto la bandera més grossa”. En el moment que en vam dur una que demanava que es complís allò que se’ns havia promès, tothom deia que ja se n’havien votat unes quantes i que estava repetida. No era cert. La moció aportava un nou punt de vista. Quins canvis hi ha d’haver perquè tothom se senti còmode?D’entrada, un de molt senzill que és gramatical. És l’Hospital Comarcal del Ripollès, que s’ubica a Campdevànol. En segon lloc, l’hospital ha d’explicar què ofereix i com ho fa a tota la comarca. També hi ha canvis que hem de sumar tots per aconseguir-los. Hi ha gent que veu l’hospital com un ens que no se’l sent propi i això provoca que, inconscientment i com a reacció, l’hospital reaccioni d’una manera no propera. Són canvis necessaris i imperatius per adaptar-se al present i al futur. Vostè sempre ha parlat de canvis al Patronat...Si una cosa funciona igual que fa 50 anys, s’ha de canviar. El sistema de governança s’ha d’adaptar a la societat actual. No anem contra ningú ni contra el que ja s’ha fet. Anem a favor de fer una entitat més dinàmica, viva i connectada a la societat comarcal i catalana. Que el màxim de població se’l senti seu. Exigeix que la consellera de Salut, Olga Pané, vingui a donar explicacions?El costum que hi ha de posar en dubte i menystenir el que diuen alts càrrecs del govern, el trobo deplorable. Si m’expliquen que no va poder venir per una causa de força major familiar, m’ho crec. Exigir-li que vingui no és imprescindible. En representació seva, van venir el delegat del govern a Girona i també el director dels Serveis Territorials de Girona. Gent prou avalada i amb suficient representació institucional. Ens explicarà el mateix que ens van dir. Això és fer demagògia, cridar molt i fer-se la víctima. Ara toca vigilar que els compromisos es compleixin i lluitar perquè la prova pilot on participarà l’hospital tingui èxit. Avancen les obres de l’estació de tractament d’aigua potable (ETAP)?Durant un temps, ens va costar tenir informació i fèiem inspeccions oculars per veure com evolucionava. No avançava. És una obra molt important per a la salut pública i necessitem fer-ne un seguiment. Fa un mes i mig vam demanar una reunió amb l’Ajuntament de Ripoll i estaven en el mateix punt, perquè qui s’encarrega de les obres és l’empresa municipal ripollesa Somasrsa. Des de llavors, vam demanar que se’ns compartissin els avenços, ens convidessin a les visites d’obra i se’ns avisés amb temps dels talls d’aigua. La comunicació ha millorat. S’ha generat un sobrecost.En el projecte hi ha una errada. Qui se n’ha de responsabilitzar és l’enginyeria que va aportar un projecte signat i visat. Però qui l’encarrega és Somasrsa. Ripoll té clar que no ho han d’assumir els consistoris, però no ho sabem. Què hi haurà finalment a l’antiga escola Pirineu de la carretera de Gombrèn?Vam tardar molt a tenir un consens polític per veure què hi fèiem. Primer, vam canviar l’ús de l’equipament de recurs a sanitari. La resposta d’Urbanisme no pot trigar massa. Hi podem fer una residència i pisos tutelats. Hem parlat amb persones interessades i estem fent un estudi de viabilitat econòmica. D’entrada, parlem d’una cessió d’ús d’uns 25 anys i després retornaria al poble a ple rendiment. Serà un edifici restaurat i equipat. Caldrà una inversió forta per reparar les mancances de l’edifici i reconvertir-lo d’una escola a una residència. I a l’antiga escola Pirineu del carrer Coll i Bardolet?De moment, en traiem molt de suc. Hi fem les tardes joves, les activitats del Cau dels Vàndals i hi ha espais per a les entitats. Sí que vam posar la parcel·la de l’escola i del pati, que són urbanes i s’hi pot edificar, al catàleg de la Generalitat on es podia fer promoció d’habitatge. No hi ha un projecte definit, però en el món de les idees, hi encaixaria reconvertir l’escola en un espai de pisos tutelats per a gent gran, un bloc de pisos de protecció oficial per a joves a l’altre costat del pati i un espai central compartit. Però només és una idea. Què ha suposat perdre la Torre de Mossèn Tor?Perdre-ho va ser un cop dur pel món de la cultura campdevanolenca. S’entén que un privat ha de poder gestionar les seves propietats com ho creu convenient, perquè té unes necessitats. S’hauria d’haver fet una transició més pausada abans de deixar de fer activitat cultural. Va ser sobtat i va crear un petit trauma en el món cultural. L’Ajuntament aposta al màxim per la cultura, perquè és clau per a la identitat d’un poble. Com ha ajudat l’Ajuntament a la rehabilitació del Cercle Campdevanolenc?Per una banda, vam perdre un espai en què es feia cultura de molt nivell i, per l’altra, en reobrim un que forma part de la història de Campdevànol com és el Casino i on també es fan espectacles de gran qualitat. En el vessant econòmic, l’Ajuntament hi ha posat 64.000 euros repartits en quatre anys. Encara que sigui d’una entitat privada, hi hem posat diners perquè és un espai obert al poble. Hi ha activitats de franc i altres en què cal pagar. És lògic, perquè la cultura s’ha de valorar, perquè són professionals i és de nivell. També hem donat suport institucional, perquè veiessin que el projecte era seriós. Hem assistit a reunions de l’entitat amb institucions i autoritats, les hem rebut, els hem explicat la història de l’edifici... Com va la gestió del Torrent de la Cabana?Estic força content de com evoluciona. Al principi, va costar aconseguir la complicitat dels propietaris per fer-hi inversions. Invertir diners públics en un espai privat ens obliga a disposar d’uns convenis per tenir un retorn i una amortització de la inversió. Vam fer pedagogia i vam signar un conveni de quatre anys. Tots els diners de les entrades es reinverteixen en pagar la neteja i les inversions de l’espai. Hem invertit en unes barbacoes i en uns lavabos ecològics a l’espai de rebuda d’informació de la Font del Querol, en l’accés al primer gorg o en les passeres del tram del corriol. També hem posat wifi a la casa de fusta de l’entrada i un comptapersones a l’entrada del corriol per tenir dades reals de qui entra. Sabem si la gent que ve es correspon amb les 300 entrades venudes, que només es poden comprar en línia. Això ens permet planificar millor. En aquest mandat s’han potenciat algunes festes i actes culturals.Al mandat anterior ja hi havia un regidor de Cultura que hi creia i volia fer cultura de qualitat. Hem agafat el relleu i l’hem orientat perquè no només sigui l’Ajuntament qui programi activitats, sinó que ajudem les entitats a fer-les. Abans es donaven menys de 10.000 euros en subvencions a les entitats. Ara en donem 40.000. Però, sobretot, ajudem amb la quantitat d’hores que destinem en moure material i en el muntatge de les activitats. També fem moltes presentacions de llibres que expliquen la història del poble, com el de fotografies de Joel Bares o el de Joan Vigueras, que parla del passat industrial. O d’altres publicacions com Urraca, de Sònia Vital, una campdevanolenca que viu a París. L’oposició denuncia que les voreres estan en mal estat.Això és com un transatlàntic. Costa molta energia engegar-lo quan està parat, però a poc a poc es mou. La majoria de les voreres del municipi necessitaven reparacions. En vam fer moltes gràcies a la brigada, però la quantitat que estaven en mal estat era enorme. També n’hi ha d’estretes en què no es passa amb un caminador o una cadira de rodes, s’ha de baixar a la via i és perillós. Al pressupost del 2025, ja vam posar-hi una partida, que l’anirem repetint i serà d’uns 20.000 euros per contractar una empresa externa que arregli els llocs més crítics i d’on rebem més queixes. Des que va entrar el nou regidor de l’àmbit, Joan Serra, va apuntar-se 540 tasques i la majoria ja s’han fet. Quin projecte acollirà l’edifici de Can Branques?Ens vam veure obligats a expropiar l’edifici i ho hem convertit en una oportunitat. Era un equipament sanitari i ja hem tramitat el canvi a equipament de recurs. Allà hi farem el projecte Pyrfer Plus. Hi farem un espai de formació i d’explicació, que pot ser museístic o explicatiu i pedagog del treball del ferro i del metall, però des que passa de ser un artesà a una indústria. Hem aconseguit 700.000 euros del projecte Poctefa i 640.000 aniran destinats a fer la reforma de l’edifici. Segons marca la subvenció, hem de tenir acabada l’obra a finals del 2028. Què suposa el pas del Tour de França pel municipi?Vam fer una primera edició d’una sortida de bicicleta de carretera després de Sant Jordi en què va venir gent d’Amélie-les-Bains-Palada, de la Catalunya Nord. Vam fer un dinar conjunt i els francesos van dir que l’any que ve hi anéssim nosaltres. Ens va donar un motiu per fer un enllaç transfronterer amb un municipi amb qui ja hi teníem projectes conjunts. Vam tenir exposat el trofeu del Grand Départ de Barcelona. És un esdeveniment especial que ens mobilitza i ens dona l’oportunitat de fer activitats. També serà un gran trasbals aquell dia, perquè hi haurà set hores de tall de carretera i suposa un esforç per a equipaments com l’hospital. Queda un any per a les eleccions municipals. Es tornarà a presentar?Sí. Tenim molts projectes per fer i que m’emocionen personalment. Em donen molta energia i vull ser part implicada en aquesta transformació que estem projectant. Volem un poble amb les mínimes barreres arquitectòniques, amb espais amables i que s’hi pugui viure amb tranquil·litat. Amb el PUOSC, canviarem el sostre de la Sala Diagonal, que serà més eficient tèrmicament, renovarem la plaça Melcior Vaquer o farem murals a l’aire lliure de realitat virtual augmentada al barri de l’Estació. El comerç, que estava aturat, ara és molt dinàmic i va impulsar la fira de Setmana Santa. Hem de millorar Pernau i els barris del Roser, Sant Cristòfol i l’Arc de Sant Martí. Serà amb Junts o el PSC?La llista del 2023 va ser de persones totalment independents i ningú era de cap partit polític. Persones que volen treballar pel poble i, alguns, també per la comarca. Ens presentarem com a Sumem per Campdevànol. L’altra vegada, Junts ens va venir a buscar i se’ns va oferir fer la candidatura conjunta. No ho descartem, però no poso la mà al foc. Quan tinguem la candidatura sencera, hi haurà debat de programa de futur i de les prioritats. I quan s’acosti la data, farem una reunió i, entre tots, decidirem l’opció més còmoda. Només queda sobre la taula repetir amb Compromís Municipal (Junts) o fer una llista independent, com teníem pensat la primera vegada. Té ganes de continuar com a director general de la Catalunya Exterior?M’ho estic passant molt bé. És com fer d’alcalde de les 437.000 persones censades fora de Catalunya, que seria la segona ciutat del país. Volem que les persones que viuen fora tinguin accés al màxim de serveis possibles que oferim i donar-los totes les facilitats. Per exemple, estem impulsant l’ensenyament del català en escoles oficials d’idiomes o en els casals que tenim a l’exterior. Ho puc fer, perquè tinc un gran equip en els dos llocs. Tinc confiança a cegues amb els regidors del govern, que treballen molt i molt bé. No em podria posar en el lloc d’un alcalde que té altres tasques i no té un equip de regidors bo. N’hi ha casos més propers d’allò que sembla. Jo hi patiria. Campdevànol ha estat el poble de la comarca que més s’ha obert a la Unió Europea del Ripollès. Quins beneficis ha reportat?Amb la celebració del Dia d’Europa, diria que és el tercer acte europeu que fem. Estem a la xarxa EULC, una agrupació de municipis en què som dels més petits. Estem a l’associació de ciutats europees del metall. Tenir projecció exterior és important en una doble direcció. A la jornada vam explicar les problemàtiques i característiques particulars de l’àmbit rural i hi havia un representant de la Comissió Europea que va escoltar-ho de primera mà. Les comunicacions són bàsiques i no tenim tren. La connexió, també, i ens cau la telefonia i l’internet de tant en tant. O les carreteres, que encara tenim l’esllavissada a Sant Joan. El sector empresarial, comercial o ramader no ho poden assumir. L’altre vessant és una xerrada que vam fer amb nens de tercer d’ESO, a qui vam explicar que Europa dona moltes oportunitats com els Erasmus, el voluntariat o l’Interrail. Els deien que cal estimar-se la comarca, però veure món per aprendre i tornar a casa per posar-ho en pràctica.

“No descartem anar amb Junts, però no hi poso la mà al foc. El 2023, la idea inicial era fer una llista independent”

L’impacte del Plater al Ripollès: l’orografia i els espais protegits compliquen el repartiment

“Si la gent jove no es queda, es perden projectes de vida”

“Estic molt contenta. He fet moltes amigues i faig ganxet”

Joan Turrats, dibuixant futur entre muntanyes del Ripollès

LA PREGUNTA

Comparteix la decisió dels docents de rebutjar el preacord i tornar a les vagues?

La família d’una difunta, atrapada al cementiri després de l’enterrament

Operatiu a Calldetenes per un delicte de tràfic de persones

Judit Sardà pren possessió com a alcaldessa de Tona, encara amb retrets de Josep Salom

Ripoll, una de les poques estacions de Catalunya on es pot netejar de grafits els trens

El treballadors de Leche Pascual tallaran diumenge la C-17 a Gurb

Oda a la bardissa, la planta que dona nom al projecte a les Berengueres d'Oló

Tres excursionistes ferits a Vilanova de Sau i Llanars

La C-17, tallada tres quarts d'hora a Gurb, en sentit nord, en una nova protesta dels treballadors de Pascual

Detingut a Taradell per transportar mig miler de plantes de marihuana

El judici per l’estafa als pisos de Can Garcia de Manlleu acaba amb un acord i sense ningú a la presó