Olost decideix aquesta setmana si es queda o no al Lluçanès

A tres dies d’obrir les urnes perquè el poble voti sobre la sortida de la nova comarca, l’Espai Perot Rocaguinarda va acollir divendres un debat on tant l’alcalde de Prats (i president del Consorci), Jordi Bruch (Junts), com el d’Olost, Gil Salvans (Ind.), van portar a l’arena pública el debat que en els darrers mesos s’ha mantingut entre els vuit municipis que han de formar la Mancomunitat de transició que ha de culminar amb la creació del consell comarcal passades les eleccions municipals de 2027. https://youtu.be/OUzGqJMlCK8 El tercer ponent era el president de la Mancomunitat La Plana i alcalde del Brull, Pere Medina (Ind.). Salvans substituïa l’exalcalde Josep Maria Freixanet, qui, al·legant un problema d’afonia, no va fer acte de presència. En canvi sí que hi havia entre el públic l’alcalde de Moià i expresident del Consell Comarcal del Moianès, Dionís Guiteras (ERC), que va intervenir quan es va obrir el micròfon als assistents. Avui, nou anys després d’haver constituït el Consell Comarcal del Moianès, “no tornaríem enrere, ni els que vam votar que sí, ni els del no”, va sentenciar Guiteras interpel·lat per una altra persona del públic. En la seva intervenció va voler esmorteir els dubtes sembrats per Salvans sobre la idoneïtat d’un consell comarcal per regir una comarca, reforçant les tesis defensades per Bruch. Gil Salvans partia de la idea que “la llei dels consells comarcals està desfasada respecte a la realitat. Hem d’aconseguir sortir d’aquest encaix de fa 40 anys”. L’alcalde d’Olost defensava la proposta de comarca plantejada a la consulta de 2015, “amb els 13 municipis” i amb un model de governança més ajustat a la realitat del Lluçanès. Però lamentava que la Generalitat no hagi acceptat cap de les esmenes d’Olost per treballar sota el paraigua d’una estructura menys encotillada. “Un consell comarcal necessita molta estructura”, insistia. Jordi Bruch responia que a nivell d’estructura l’única diferència entre el consell i la Mancomunitat és la figura de l’interventor, perquè el gerent i el secretari fan falta en els dos casos. I insistia, com Guiteras, que aquesta “estructura basal” es finança per llei amb el fons de cooperació de la Generalitat. “La llei és la que és. Si a dia d’avui l’única opció per gestionar una comarca és el consell comarcal, ja ens hi podem posar fulles”, insistia Bruch. La que es presenta ara al Lluçanès després de tirar endavant la creació de la comarca la primavera de l’any passat “és una oportunitat única. És com si el dia que ens donen la independència de Catalunya hi renunciem davant el dubte de com la tirarem endavant”, afegia l’alcalde pradenc. Salvans també posava el focus en el model de governança. Defensava el d’una mancomunitat com a “més democràtic” tenint en compte que hi ha dos representants de cada ajuntament a l’assemblea general, mentre que la configuració del consell comarcal “la decideixen els partits”. En aquest punt Guiteras li va respondre en la seva intervenció final que els consells comarcals es formen a partir de les eleccions municipals. “Estem plantejant consell comarcal i consorci com si fossin excloents i no ha de ser així. Es pot fer com es vulgui. Al Moianès l’assemblea d’alcaldes té representativitat i marca les línies estratègiques.” Per la seva banda, Pere Medina, de la mateixa manera que apuntava que “un consell comarcal té poc marge de maniobra per prestar altres serveis que necessiten els municipis”, també recordava que la Generalitat els dota econòmicament per prestar els serveis que té assignats i això no ho fa amb consorcis i mancomunitats. En aquest cas són els ajuntaments i la Diputació, amb els corresponents acords, qui ho sufraga. De la Mancomunitat La Plana, Medina recordava que és prèvia als consells comarcals i per això, davant la voluntat (i necessitat) de prestar alguns serveis conjuntament, es van avançar a la legislació. L’alcalde d’Olost posava sobre la taula la necessitat de gestionar amb eficiència els diners públics perquè, recordava, “disposar del consell comarcal no vol dir que a partir d’ara tinguem una màquina de fer diners. Es finança amb els impostos dels ciutadans” i per això parlava d’“economia d’escala” a l’hora d’afrontar diferents serveis que consells comarcals més grans com el d’Osona poden assumir amb millors garanties perquè tenen més múscul. “El que hem d’assegurar són uns serveis de qualitat i eficients per als propers anys”, deia l’alcalde d’Olost, tenint en compte que tant Bruch com Guiteras defensaven que l’estructura aniria creixent en funció dels serveis que es presten. I, en el cas de serveis de més envergadura, com la recollida de deixalles, es pot arribar a acords amb els consells comarcals veïns. Sobre la viabilitat econòmica d’un Consell Comarcal del Lluçanès, Salvans va voler fer “autocrítica” perquè entre els vuit ajuntaments que ara per ara l’han de tirar endavant “no s’ha fet un estudi econòmic” del que suposaria. Bruch responia que cap dels consells comarcals existents han manifestat la intenció d’abandonar una estructura que beneficia el territori per la seva proximitat amb el ciutadà i, com a dada, “cada euro aportat al Consell Comarcal del Moianès té un retorn de 10 euros al territori”. El que també va quedar palès al debat és el sentiment de pertinença a la comarca històrica i Salvans reclamava com a vàlida la proposta inicial de 13 municipis, o 12 tenint en compte que Santa Maria de Merlès ja no forma part del Consorci. També insistia que “ningú no pot dubtar del compromís i la feina que hem fet fins ara en les reunions per debatre sobre el futur de la comarca”. Es pot votar de dilluns a diumenge Tot i que l’epicentre del procés participatiu tindrà lloc el cap de setmana que ve, amb l’urna dissabte a Santa Creu (local social) i diumenge a Olost (Espai Rocaguinarda), entre aquest dilluns i divendres ja es pot votar de manera anticipada a l’Ajuntament, en l’horari habitual d’atenció al públic. Poden prendre part de la consulta veïns i veïnes majors de 16 anys, i tant empadronats al poble com que no però que hi nasquessin o que hi tinguin segona residència. En aquests darrers supòsits cal, això sí, haver-se inscrit prèviament en un registre. Diumenge a la nit se seguirà el procediment habitual, és a dir que quan tanqui la mesa d’Olost es portarà a terme el recompte de vots, tant els del cap de setmana com els anticipats.

Olost decideix aquesta setmana si es queda o no al Lluçanès

Constituïda la Mancomunitat del Lluçanès, amb Ramon Padrós de president

Prats de Lluçanès recorda el seu passat amb el projecte ‘Desvetllem la memòria’

La variant de Sagàs, que completarà l’Eix del Lluçanès, s’acabarà a mitjans del 2025

Tancada per problemes estructurals l’església de Santa Eulàlia de Puig-oriol

LA PREGUNTA

La cimera del clima que es fa a Bakú acabarà amb avanços per frenar el canvi climàtic?

Tiroteig i fuga a Viladrau en un operatiu antidroga amb 800 quilos d'haixix

Tallada l'R3 durant dues hores per una furgoneta que ha caigut a la via a Sant Miquel de Balenyà

Venut a Torelló el primer premi de la Loteria Nacional

S'encén una furgoneta a la C-17 a Malla després d'una topada amb un cotxe

Detenen dos joves a Vic per robar en trasters

Obre a la plaça Major de Vic una botiga 'pop-up' amb productes de la Pilarin

L’últim mestre artesà xurrer

Molist compra la gasolinera BP del carrer Torelló de Vic

Colomer 1792 compra la italiana Conceria Ausonia per reforçar l'expansió internacional

La històrica Xurreria Rosa de Vic tancarà al gener si no es concreta un traspàs