El 12 de maig hi haurà eleccions anticipades al Parlament. El president de la Generalitat, Pere Aragonès (ERC), les va anunciar dimecres a la tarda, poc després del veto als pressupostos de 2024. La maquinària electoral ja torna a estar en marxa
Era una de les opcions a sobre el tauler si no prosperaven els pressupostos ni amb les maniobres d’última hora, i dimecres a la tarda –després de reunir-se d’urgència amb els seus consellers– el president de la Generalitat transformava el presagi d’oficiós a oficial: el Parlament tampoc esgotarà aquesta vegada la seva tretzena legislatura i els catalans i catalanes ja estan cridats a votar en unes eleccions anticipades que tindran lloc el 12 de maig.
Els comicis, que arriben amb ERC havent superat un any i mig en solitari al volant de l’executiu català, agafen tothom a contrapeu: des dels partits amb aspiracions a la presidència de la Generalitat fins al govern espanyol –Pedro Sánchez ja ha renunciat a aprovar també pressupostos aquest 2024– i els ajuntaments, que es trobaran com frena tot l’engranatge de l’administració pública quan encara no haurà passat ni un any de les eleccions municipals i amb unes europees que, el 9 de juny, pràcticament s’encavalcaran amb les catalanes i la configuració d’un nou govern.
Entre els noms confirmats en la cursa electoral hi ha per ara com a cares segures, o pràcticament segures, Salvador Illa (PSC), Pere Aragonès (ERC), Jéssica Albiach (En Comú Podem), Alejandro Fernández (PP), Ignacio Garriga (Vox) i Carlos Carrizosa (Ciutadans).
Junts, partint de l’amnistia ja en dansa, sembla haver situat a la seva casella de sortida Carles Puigdemont, mentre que la CUP s’estava refundant i haurà de pedalar a tota pastilla per designar candidat. Al bombo s’hi sumarà també el nou projecte polític de Jordi Graupera i Clara Ponsatí, una possible llista de l’ANC que es decidirà de tirar endavant o no aquest cap de setmana a Taradell, i potser Aliança Catalana, amb una Sílvia Orriols que fa mesos que escalfa motors des de Ripoll.
El mateix dimecres de la convocatòria electoral, Orriols llançava a Twitter un missatge enigmàtic: “Les eleccions catalanes coincideixen amb la festa major de Ripoll. Si això no és un presagi…”.
En termes de protagonisme osonenc i ripollès, una altra incògnita és el futur d’Anna Erra. L’exalcaldessa de Vic ha exercit de presidenta del Parlament part d’aquesta legislatura i podria tancar carrera política, però també ha anat adquirint pes en l’estructura orgànica de Junts i el paper de segona autoritat del país des del passat mes de juny la valoritza com a actiu.
Va ser ella qui dimecres posava el punt final a la tretzena legislatura al Parlament, amb un discurs en què va demanar als futurs diputats que “escoltin la ciutadania i siguin generosos”, a més a més de “capacitat de negociació i arribar a acords”. Erra també espera que la cambra que resulti dels comicis del 12 de maig sigui “capaç de conformar una majoria sòlida que doni estabilitat al govern i al país”.
La diputada i tinent d’alcalde de Manlleu pel PSC, Marta Moreta, considera que l’anunci d’eleccions anticipades demostra “la degradació que ha acabat patint la legislatura” amb un govern “que no prenia decisions i que no tenia un president, sinó un candidat”. Segons ella, amb les eleccions del 12-M es tanca “una dècada perduda al govern de la Generalitat” i s’obre un canvi de rumb a la política catalana, “que és el que encarna el PSC”. La diputada manlleuenca assegura que “hem estat treballant durant molt temps i estem preparats per governar”. Moreta destaca que Salvador Illa, el seu candidat, és el millor exponent de la nova etapa que s’ha d’obrir a Catalunya, on des de 2010, quan va acabar el mandat del president José Montilla, no s’ha aconseguit acabar cap cicle complet de quatre anys de legislatura. “Això és molt temps perdut”, conclou.
Des d’ERC, l’alcaldessa de Viladrau i diputada al Parlament des del gener de 2023, Margarida Feliu, lamenta que la legislatura s’hagi vist estroncada pel veto de l’oposició “als millors pressupostos que s’hagin pogut fer mai a Catalunya”. Feliu està convençuda que si se n’hagués de fer una valoració sense el filtre “interessat” dels partits i amb visió de la utilitat per a la ciutadania, “difícilment no s’haurien aprovat”. Assumida la convocatòria electoral, la diputada republicana diu que el que ara hi ha són “ganes de guanyar el 12-M per continuar fent la bona feina que s’estava fent, i que ha de poder continuar”, recuperant “l’impuls que hi havia en polítiques socials com educació i salut”. A títol personal, Feliu assegura que sigui ella “o qui consideri el partit a la comarca”, ERC d’Osona ha d’estar representada al Parlament.
El diputat ripollès de Junts, Jordi Munell, diu que la convocatòria electoral “és reflex d’un govern que ha acabat sense suports”. Recorda que ja havia rebut avisos però que la llei de pressupostos ha estat l’estocada definitiva perquè “és la més important”. Lamenta que ERC s’hagi negat a negociar propostes “raonables i assumibles” de Junts en matèria de fiscalitat, “després d’anys de pujades d’impostos i de la inflació”. Alleugerir la càrrega impositiva per a la ciutadania “era un incentiu per al consum i perquè els diners acabessin circulant per una altra banda, també en impostos”. Munell està convençut que Carles Puigdemont ha de ser el candidat per “reconnectar amb la presidència de la que va ser apartat el 2017 per la repressió de l’Estat”. I a títol personal, es posarà novament “a disposició del partit” per optar a repetir com a diputat.
Des d’En Comú Podem, el seu regidor a Vic Arnau Martí assegura que la convocatòria electoral “és la demostració de l’esgotament d’un govern dèbil i un fracàs de Pere Aragonès”. Per Martí, el millor exemple és que “el tren de la majoria independentista ha anat perdent viatgers des de l’inici de la legislatura: primer va ser la CUP, després Junts, i ara ERC ja s’ha trobat sense poder superar l’escull dels pressupostos”. Martí assegura que el projecte de Hard Rock, el pretext que ha utilitzat En Comú Podem (ECP) per tombar els pressupostos i que era alhora una de les condicions del PSC per aprovar-los, representa “un model de país que ens remet a l’economia del passat, i no a la del futur. Nosaltres volem un país ambientalment sostenible i socialment avançat”. Pel portaveu d’ECP a Vic, el govern en minoria d’ERC ha estat incapaç de gestionar un moment especialment delicat per al país, com el problema de la sequera o la política educativa i d’habitatge.
En nom de la CUP, l’alcalde de Sant Quirze, David Solà, diu que “hi havia hagut la il·lusió per tirar endavant un pressupost d’esquerres amb la implicació de la CUP, però ja es va veure que això no seria possible”. Solà lamenta que un procés electoral sigui ara una interferència afegida “en un moment que ja és prou crític d’entrada”, però al mateix temps considera que “si no hi ha projecte polític per tirar endavant, és el que s’havia de fer”. En clau interna, les eleccions del 12-M agafen la CUP en un procés de debat intern, el Garbí, en què la formació s’ha encomanat la tasca de replantejar la seva estratègia: “Tenim molt clars els principis que ens han de regir, que són l’ecologisme, el feminisme, el socialisme i la independència, i ara ens caldrà concretar-ho abans del que teníem previst”. El repte, donar resposta a problemes de base “com són els relacionats amb l’habitatge, l’emergència climàtica, la cistella de la compra o la pobresa energètica i alimentària”.
