“Si governéssim faríem auditories a subvencions i a la gestió de la Devesa del Pla”

Ripoll està en el pitjor moment de la seva història recent?En l’àmbit polític, cultural, social i econòmic, sí. És un moment molt baix. Cada dia estem en boca de mitjans de tot el país.Això és un símptoma que sorgeix per haver utilitzat l’Ajuntament de Ripoll com a plataforma de la teva precampanya electoral a les eleccions catalanes, convertint-lo en un circ mediàtic. Els mitjans tenen les seves dinàmiques, i això ha acabat convertint-nos en portada més vegades en sis mesos que en la resta de la nostra història. Quina responsabilitat té en això l’oposició i la CUP en particular?Des de juny de l’any passat Alternativa per Ripoll s’ha erigit en el partit que ha confrontat les idees que sortien de l’equip de govern. Al principi vam voler que quallés un equip alternatiu, però no va ser possible, i hem treballat per contrarestar tot allò que creiem que no era positiu per Ripoll. Quan ja s’havia pactat el tripartit d’esquerres, Junts s’hi va oposar, i tot i que la CUP va fer un pas al costat, els seus socis de PSC i ERC van negar-se a prescindir de vostès. Vist com va anar tot plegat, hauria preferit que li fessin cas?Van ser dies intensos, les negociacions molt dures i el xoc de les eleccions era encara molt recent. És molt fàcil dir-ho des de la distància, però finalment qui no es va posar d’acord van ser ERC i Junts. Els uns ens volien al govern i els altres a l’oposició. Érem com una moneda de canvi i no depenia de nosaltres. L’anterior mandat de la CUP no va ser precisament brillant, però així i tot van repetir resultats a les municipals. A què ho atribueix?El context de davallada dels partits d’esquerres, on tant ERC com PSC van baixar de vots i els socialistes fins i tot de regidors, va mostrar una voluntat de canvi cap a una dreta radical. La nostra opció política, clarament d’esquerres, va donar-nos un resultat molt positiu. Hauríem pogut optar a un tercer regidor, però la gent va preferir votar Aliança Catalana. Hi haurà aviat una moció de censura?És una opció que durant els quatre anys estarà sobre la taula. No volem que governi la dreta radical populista i si de nosaltres depengués, ja l’hauríem fet. En algun moment s’haurà de plantejar. Per això emplaço l’oposició perquè s’asseguin, parlin, busquin nous contextos, vegin els canvis que hi ha hagut des del juny de l’any passat, i tornem a plantejar aquesta possibilitat. Els ripollesos ho comprarien?No és qüestió que ho comprin o no. Si el 18 de juny hagués sortit Chantal Pérez o Manoli Vega com a alcaldesses, la gent ho hauria comprat? No ho sabem. Potser hi ha gent que no va votar Aliança Catalana i ara pensen que no ho fa tan malament, tot i que no comparteixin les seves idees. Les percepcions de la gent i fins i tot dels periodistes estan esbiaixades. És difícil dir-ho. En tot cas, hi havia un esgotament de la trajectòria de Junts a l’alcaldia.Això és més que evident. Quan analitzem els resultats de maig, hi ha un esfondrament de Junts, que va ajudar a pujar Aliança Catalana. Un esgotament de dotze anys de poder, d’idees, de projecte, de persones. Hi havia hagut el cas de Fina Guix, de Joaquim Colomer. Estaven en una dinàmica autodestructiva, i Orriols va aprofitar-se’n. Està d’acord amb la tendència d’Aliança Catalana d’acabar amb els clientelismes dels anteriors governs?Quan hi ha canvis sobtats i radicals en el govern, és obvi que s’aixequen les catifes. Si nosaltres tinguéssim capacitat per governar, veuríem què ha passat en aspectes com la Devesa del Pla o amb les subvencions a ajudes que van a determinades mans, i fins i tot en faríem una auditoria. Li agradaria que el centre de Ripoll fos només per a vianants, tal com el cap de la Policia Local i l’alcaldessa estan plantejant?M’agradaria que la part central de la carretera de Barcelona fos per a vianants. És el barri més poblat de Ripoll i amb un sector comercial potent, que s’agrairia que fos per a les persones. Per als vehicles ja trobaríem el seu espai. Això aniria acompanyat també d’un replantejament per al barri vell. Un lloc on tornar a viure. Caldria solucionar l’aparcament, que tingués la qualitat i dinamisme del passat, amb la diversificació d’habitatges que hi ha, i donar possibilitats als seus habitants. Ara mateix sembla que els seus veïns hagin de fer gimcanes per viure-hi. No he sentit que la CUP s’hagi queixat a la UIER d’una consulta sobre l’accés de cotxes al barri vell on no es va preguntar ni als veïns ni a tots els botiguers.En tot cas, nosaltres no ens quedaríem només amb l’opinió dels comerciants o els empresaris. Hi ha qui creu que el primer regidor de la CUP, Santi Llagostera, va ser menystingut pels membres de la seva candidatura, quan muntaven plens paral·lels durant el torn de precs i preguntes. Hi està d’acord?Ho desconec, sincerament. En aquell moment ni vivia a Ripoll ni estava massa connectat a la seva política. El cordó sanitari va ser la catapulta perquè Sílvia Orriols aconseguís l’alcaldia?Confrontar-se a la ultradreta és molt difícil. Ni els politòlegs s’hi posen d’acord. És una onada imparable arreu del món, i Catalunya no deixa de ser un país més. Es podia fer un cordó sanitari, que aquí cal admetre que es va fer malament, tal com ho reflecteix el salt d’Orriols d’un a sis regidors. El context ripollès és molt concret i cal valorar altres mètodes. Per això estem confrontant idees polítiques quan creiem que les que s’apliquen no són bones per a la població. En algun ple s’ha vist que malgrat les idees diametralment oposades, és entre vostè i Orriols qui tenen millor sintonia a l’hora d’establir una discussió entenedora. Ho veu així?Una de les meves premisses és arribar a un nombre elevat de la població per demostrar que les idees d’Aliança Catalana no ens són positives. Com que representem uns valors oposats, enriquim els plens per afavorir que s’entenguin altres formes d’afrontar problemàtiques com la immigració o la seguretat que tenim. I aquest és un debat prou àgil i interessant. Fora dels plens la relació amb els càrrecs electes d’Aliança Catalana és cordial?No deixa de ser correcte en els plens, exceptuant Sílvia Orriols, que ha demostrat una actitud negativa i poc agradable amb la resta de grups municipals. No té cap intenció d’interactuar. Quins resultats creu que hi hauria si les eleccions fossin aquest mes de febrer?És complicat. Una cosa que em fa dubtar és el que va passar dos mesos després de les municipals, a les eleccions espanyoles. D’un 30% de vots per a Aliança Catalana, es va passar a una victòria socialista a Ripoll. Per tant, estem en un cicle electoral molt volàtil. Qualsevol cosa pot catapultar o ensorrar determinades propostes polítiques. I crec que els discursos ambigus amb Aliança Catalana cada vegada ho tindran més complicat, perquè es tendirà a votar les formacions originals i no les que en copien alguna idea. No parlar d’immigració ha afavorit que qui sí que en parla hagi guanyat les eleccions?És evident. L’esquerra té un problema des de l’esfondrament de la Unió Soviètica. Reprendre el comunisme, el socialisme o la justícia social a partir de lluites que no trenquen l’statu quo, ha sigut un error. Quan plantegem que viure ens fa pobres és perquè només el lloguer o l’habitatge ja representa un cinquanta o seixanta per cent del sou. A mitjà termini agafarem el fil de la redistribució econòmica, però ara mateix la dreta o ultradreta han sabut aprofitar els buits que ha deixat l’esquerra en immigració o seguretat. Jo el que vull és parlar de tot. No estic d’acord amb la llei d’estrangeria. No m’agrada que la gent es passi anys sense papers, condemnats a treballar en negre. Hem de replantejar la contractació en origen. No podem viure d’esquena a allò que preocupa la gent, però sense el discurs de la por que promulga Orriols en seguretat o a l’hora d’anar contra col·lectius concrets. Vostè és professor. Com veuen els seus alumnes la situació de Ripoll ara mateix?Els adolescents no deixen de ser un mirall del conjunt de la societat. Els preocupa el mateix que als seus pares. Les converses entre alumnes traspua que a Ripoll passen coses que no són exactament les mateixes que passen en altres llocs. Hi ha la sensació d’inseguretat amb allò que poden patir amics que han vingut de fora. I acaben patint, i tenint un cert malestar. Fa una setmana hi va haver una concentració pels empadronaments, però vostè no hi era.No. No perquè no volgués, sinó perquè la meva agenda no m’ho va permetre. Una moció de censura afavoriria que Orriols es presentés a les eleccions catalanes, tal com va prometre que no faria en cas que fos alcaldessa?Sabem que si és alcaldessa no es presentarà al Parlament. Però no sabem si complirà la seva paraula. Soc molt crític amb la duplicitat de càrrecs, perquè genera desconfiança dels vilatans en la democràcia. No és gaire normal que l’alcaldessa de Ripoll sigui consellera comarcal. Tampoc entenc que si es presenta a les eleccions catalanes estigui en dues institucions, amb un càrrec tan important com és una alcaldia.

“Si governéssim faríem auditories a subvencions i a la gestió de la Devesa del Pla”

“Quan un alumne em diu que no seria qui és si no hagués passat per l’aula, la feina ha valgut la pena”

Del ciclisme a l’atletisme

Els bessons salvavides

L’aixecada de la Gala, segon a segon

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

Fan malbé el ninot de l'escola Joan Maragall de Ripoll

Obriran un centre privat de diagnòstic per la imatge a Vic amb una inversió de 6 milions d'euros

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

El personal sanitari del CAP del Remei de Vic fa un pessebre vivent solidari

Girbau celebra un dinar de jubilats a les portes de Nadal

Els germans Pujol de la Granja Armengol, els nous 'influencers' de la vida a pagès

La Generalitat confirma el futur Palau de Justícia a l’Era d’en Sellés de Vic

Els pobles osonencs que pertanyen a Girona no es plantegen demanar un canvi de província

Refredat, grip i covid: símptomes semblants però malalties diferents