A la pregunta “Estàs d’acord que s’iniciïn els tràmits per sortir de la comarca del Lluçanès?”, un percentatge més alt de veïns d’Olost han votat que sí.
Després d’una setmana de votació, diumenge es va conèixer el resultat final de la consulta: 298 a favor de marxar-ne, 250 en contra, 10 abstencions i 8 nuls. Tot i això, durant el recompte, no es va veure molt clar fins que es van cantar els números definitius.
Minuts abans, com la cançó de l’enfadós, els “sí” i els “no” omplien la sala sense imposar-se rotundament l’un a l’altre. “Van molt iguals”, deien tres senyores grans assegudes a primera fila, augurant que hi hauria “poca diferència”.
I va ser ajustat, concretament va anar de 48 vots. El recompte va generar molta expectació, des de jovent fins a gent gran. El de l’urna del nucli de Santa Creu de Jutglar va enllestir-se ràpid. Dels 36 vots, 14 deien “sí” i la resta, 22, “no”.
Més complicat va ser al del nucli d’Olost, que hi havia els de tot diumenge i els del vot anticipat d’entre setmana. Al final, en sentit contrari que a l’urna de Santa Creu, a la d’Olost van sortir 284 “sí”, 228 “no”, 10 en blanc i 8 nuls.
Dels 1.113 cridats a votar, van fer-ho 566, cosa que representa un 50,85% de participació. Abans de tancar l’edició d’EL 9 NOU ballaven dos vots que, malgrat tot, no alteraven el resultat definitiu.
Entre el públic hi havia l’alcalde d’Olost, Gil Salvans (IOSC), que celebrava aquesta xifra de participació: “Ens havíem marcat com a objectiu un 40% de participació, però el superem amb un 50%”. De fet, a la primera consulta que es va celebrar l’estiu del 2015 als pobles del Lluçanès per esdevenir comarca, la participació a Olost va ser del 38%.
A part de celebrar la participació, l’alcalde va aprofitar per traslladar un agraïment als veïns per fer valer el seu vot a les urnes i a treballadors de l’Ajuntament i voluntaris per fer possible la consulta.
Més enllà d’això, Salvans remarcava que amb aquest resultat “ara s’obre un procés complex on haurem de parlar amb administracions superiors i amb la resta de companys de la Mancomunitat del Lluçanès per veure com fem efectiu el resultat”.
Abans, però, hi haurà una reunió de l’equip de govern per començar a treballar i també tenir en compte, entre altres, aquesta diferència entre vots “que no és molt gran”.
Des de la plataforma a favor de quedar-se al Lluçanès, les cares eren més llargues. Així ho expressava Martí Gorchs: “Estem tristos perquè creiem en el projecte i creiem que és bo”. Malgrat tot, feia una bona valoració de la feina feta fins ara: “N’estem orgullosos, hem fet una bona campanya, hem donat molta informació i de forma clara”.
En aquesta línia, remarcava que “s’obre un període llarg i incert. Fins al 2027 no es poden iniciar els tràmits”. Per tot plegat, demanava al consistori quin projecte té: “Com es pensa treballar un Lluçanès de 13 si es vol sortir de la comarca?”. “Només el temps ens dirà com acaba tot plegat”, concloïa Gorchs.
Amb el “sí” dels veïns de sortir de la comarca, caldrà veure com continua el projecte del Lluçanès, reconegut oficialment sobre el mapa la primavera de l’any passat. I és que dels 13 municipis que n’havien de formar part, en quedaran només set: Prats, la capital, que supera els 2.680 habitants, i la resta –Alpens, Lluçà, Oristà, Sant Martí d’Albars, Sobremunt i Perafita–, molt més petits.
Ara bé, com que a Olost, el segon poble més gran ara al Lluçanès, el 2015 hi va guanyar el “sí” al Lluçanès la sortida de la comarca no serà tan ràpida com a Sant Feliu Sasserra. Caldrà, entre altres tràmits, que li doni el vistiplau el futur Consell Comarcal del Lluçanès que no es constituirà fins el 2027 amb les eleccions municipals.
A efectes pràctics, per tant, de manera imminent hi haurà pocs canvis.
CONVENÇUTS
La votació i el recompte es va portar a terme a l’Espai Perot Rocaguinarda, on hores abans els veïns s’hi anaven apropant amb comptagotes. Dels veïns amb els quals va parlar EL 9 NOU, hi havia diversitat d’opinions.
Des del veí de 94 anys que sortint del punt de votació subratllava que “Som del Lluçanès i ho serem sempre!”, mostrant-se a favor de mantenir-se a la nova comarca, creada fa gairebé un any i mig, fins al pare de família que era partidari de sortir-ne.
“Em sembla que ens hem de quedar”, deia una altra veïna, que votava per primera vegada sobre ser o no del Lluçanès. En el seu cas, tot i ser nascuda a Olost, va casar-se a Vic, on va viure gran part de la seva vida, però ha tornat a casa no fa gaire. Les arrels tiben. També ho feia per primeríssima vegada un adolescent, de 17 anys, que es va pronunciar amb el mateix sentit.
De fet, totes les persones amb les quals va parlar EL 9 NOU van votar amb el mateix sentit que ja van fer en la consulta del 2015. Entre elles, una història curiosa d’una veïna d’Olost, però que fa nou anys va votar a Sant Feliu Sasserra, el primer municipi que va despenjar-se de la comarca. “Fa nou anys va haver-hi poca informació, aquesta vegada he votat més informada”, confessava.
Sigui com sigui, el convenciment d’una cosa o altra era la tònica general amb la qual tots expressaven el sentit del seu vot, malgrat que també n’hi havia que no volien revelar-lo. “El vot és secret”, responia una parella a la sortida, que celebrava sobretot que es demanés el pensar dels veïns.
Durant el matí, a escassos metres del punt de votació, un grup de dones i nenes estaven assajant per la Fira d’en Perot Rocaguinarda, que se celebra el primer cap de setmana de novembre. Ballaven amb bastons i barrets el New York, New York de Frank Sinatra. Com bé diu la cançó de l’artista americà: “It’s up to you New York, New York”. “Depèn de tu”, seria en català.
I en aquest cas, aquest resultat, ha depès dels veïns i veïnes d’Olost.
Per primera vegada a Santa Creu
Ni l’urna de les eleccions municipals, ni la de les catalanes, ni la de les europees fa parada a Santa Creu de Jut-glar. Ni tan sols va fer-hi parada la del referèndum de l’1 d’octubre de 2017. Dissabte, però, sí que n’hi havia una per primera vegada al poble que forma part d’Olost.
Estava al local de Santa Creu –al mateix Consorci del Lluçanès– i la custodiaven Maria Farrés, Odette Estrella i Lídia Tarrés. Aquesta última, de Santa Creu de tota la vida, va decidir presentar-se de voluntària per estar a la mesa.
“Van dir que faltaven voluntaris i per una vegada que posen una urna a Santa Creu, toca ser-hi”, deia dissabte com a presidenta de la mesa, mentre remarcava que “sempre votem a Olost”.
Més enllà d’això, també considerava que “és un poble de gent molt gran i per desplaçar-se ho tenen més complicat”. Tot i que l’urna estigués a Santa Creu, podien anar-hi a votar veïns del nucli d’Olost. De les 11 del matí a les 6 de la tarda.
A més de ser la primera vegada de l’urna, també ho era per a les que la custodiaven. Cap d’elles havia estat mai abans a una mesa. Les dues joves, que a més són cosines, van decidir que també volien col·laborar en aquesta consulta fent de gestores de mesa.
Expressaven que poca gent del seu entorn s’havia mullat explícitament a favor d’una cosa o altra. “Sembla que ningú s’hi atreveixi”, afegien. La mobilització es respirava sobretot a Olost. A Santa Creu, a part de la xerrada, hi havia uns pocs cartells al carrer a favor de quedar-s’hi. En aquesta urna van votar-hi 36 persones.
