La casa de colònies Can Mateu, de Vilanova de Sau, ha acollit aquest cap de setmana 160 refugiats ucraïnesos en el que ha estat la cloenda del programa Temps x Cures Ucraïna, impulsat pel Departament d’Igualtat i Feminismes i que ha comptat amb la col·laboració de Fundesplai. Les colònies han suposat un espai de desconnexió amb la rutina, però també de fer xarxa entre infants i famílies ucraïneses desplaçades durant la guerra.
Destinat a oferir serveis de cures a infants i adolescents de 0 a 16 anys de famílies ucraïneses, el programa Temps x Cures Ucraïna n’ha atès 1.496 des del mes de juny en 40 municipis d’arreu de Catalunya. S’hi han dut a terme 4.392 activitats i s’han dinamitzat i engegat 69 equipaments i serveis per tot el país, que han suposat 6.847 hores d’atenció. La satisfacció dels infants i joves i de les famílies és de 9,3 sobre 10 com a valoració mitjana, tal com explicava dissabte Núria Vergés, directora general de Cures, Organització del Temps i Equitat en els Treballs, que va substituir la consellera Tània Verge, a qui un contratemps va impedir ser dissabte a Vilanova.
Amb aquestes accions, s’ha garantit el dret a les cures dels infants i adolescents, alhora que s’ha alliberat temps per a les famílies, especialment per a les dones, que majoritàriament s’ocupen del treball de cures. A més, s’ha acompanyat infants i joves d’Ucraïna en 36 centres educatius d’arreu de Catalunya, en conveni amb les Associacions de Famílies d’Alumnes (AFA). En total, s’han inscrit 938 famílies diferents al programa, que ha comptat amb un pressupost de gairebé 1,5 milions d’euros.
Núria Vergés explicava dissabte que el Temps x Cures Ucraïna ha estat “la prova d’un model que funciona, de com considerem que s’ha d’acollir”. En aquest sentit, va fer un prec al govern espanyol, que és qui té les competències. “Seria molt interessant i necessari que poguéssim tenir també polítiques i competències pròpies en aquest sentit per fer extensiu aquest model que ha funcionat d’acollida, amb cura, a tota la resta de persones que han hagut de desplaçar-se, independentment de quin conflicte es tracti, tothom ha de tenir el dret a ser acollit dignament”.
En la mateixa línia es manifestava el president de Fundesplai, Josep Gassó. “Per nosaltres no és un programa assistencial, sinó que és un programa revolucionari perquè considerem que aquest món pot ser millor si convertim el domini en cura”.
A part d’atendre infants, el programa Temps x Cures també ha permès formar 60 dones en l’àmbit de l’atenció en el lleure. Algunes d’elles ja treballen d’auxiliars en menjadors escolars. Una de les participants explicava el seu testimoni durant la benvinguda que es va fer als participants a les colònies de Vilanova. “El curs ens ha obert moltes portes. Ara estic fent pràctiques en una escola i m’ha sorprès l’amor que desprenen les monitores cap als nens, com si fossin les seves mares. És una relació que no havia vist mai en cap altre lloc”. També van parlar infants com la Margarita, que recordava les setmanes que va passar en un soterrani refugiant-se dels atacs russos. “Estic molt agraïda a la Creu Roja.” Per a la nena, les colònies li havien de permetre “jugar amb altres nens” i l’arribada a Catalunya, “aprendre idiomes nous”.
“VOLEM QUEDAR-NOS A CATALUNYA”
Entre els que escoltaven atentament les intervencions en l’acte de dissabte hi havia Viktor i Natalia Sapurko i el seu fill Ilia, que també han participat al Temps x Cures i aquest cap de setmana l’han passat a Can Mateu. Són tres dels 376 refugiats d’Ucraïna que actualment hi ha la comarca d’Osona, segons el registre del Departament d’Igualtat i Feminisme. Al Ripollès són 33.
Un cop el Viktor, la Natalia i l’Ilia van poder sortir de la seva ciutat, Maríupol, es van establir a Vic, a finals del mes d’abril. Abans, però, van passar dos mesos refugiats en un soterrani alimentant-se, per exemple, dels ous d’unes gallines que hi van trobar. Els Sapurko tenen una filla més gran que va sortir d’Ucraïna amb la seva parella i fill, just a l’inici del conflicte. Van formar part dels primers contingents que van arribar a Catalunya i van ser acollits a l’alberg de Vic.
Els pares i el fill petit van fer-ho al cap de dos mesos, el 25 d’abril, aprofitant un dels corredors que va habilitar l’exèrcit rus per sortir d’Ucraïna cap a Rússia. Al cap de dos dies tornaven a travessar la frontera fins a Lituània i des d’aquí van poder completar el retrobament a Vic amb filla, gendre i net. “A Rússia vam passar dos dies de cribratge. Ens agafaven els telèfons, ens rastrejaven les xarxes socials… no sabíem què buscaven. Però al cap de dos dies ens van deixar marxar. En canvi, molta gent que venia amb nosaltres, sobretot homes, es van quedar allà. Rússia no els va permetre sortir”, explicava dissabte Natalia Sapurko.
L’arribada a Catalunya va suposar per a aquesta família un nou paradigma. “Aquí, de seguida ens van fer l’acollida i l’Ajuntament va escolaritzar l’Ilia just abans de les vacances de l’estiu. Ara, el nen continua anant a l’escola”, al Fedac Vic, i Viktor Sapurko ha trobat feina. “Treballo a Casa Tarradellas, que té un programa per a ucraïnesos que fugen de la guerra. Hi treballo des del setembre i n’estic molt content”, assegura.
Els Sapurko no preveuen tornar a Ucraïna. Mariúpol està sota control rus i ho han perdut tot. “Els nostres plans de futur passen en el 99% de les opcions per quedar-nos a Catalunya”, assegura la Natalia. “L’única cosa que ens lliga allà és poder-hi anar a enterrar el meu pare, que va morir en un bombardeig.”
Ara ja no estan a l’alberg, viuen en un habitatge de lloguer els sis membres de la família, que aviat seran set. Entre els seus plans més immediats hi ha el naixement d’una segona criatura de la filla del Viktor i la Natalia, previst per al proper mes de març. La Natalia vol dedicar-se precisament a la seva cura, a fer d’àvia.
