Radiografia a l’ocupació del Ripollès: falta personal qualificat i de talent

Mònica Pagès / Laia Pujals Quina és l’oferta i la demanda de treball al Ripollès a dia d’avui? Sens dubte aquesta és una de les qüestions fonamentals per al present i futur de la comarca. Per analitzar la situació, l’Agència de Desenvolupament del Ripollès ha elaborat recentment l’estudi “Necessitat de les empreses del Ripollès. Anàlisi socioeconòmica i reptes actuals 2026”, on es detecten diverses mancances. En primer lloc, falta personal qualificat i talent, a més de formació adaptada i contínua que fa que els nascuts a la comarca hagin de marxar i es perdi aquest talent. A aquesta realitat, s’hi suma una manca d’infraestructura i de sòl industrial per acollir més activitat i emprenedoria, que s’agreuja amb una manca d’habitatge. Aquest estudi també apunta la necessitat d’una transformació digital i de sostenibilitat, i de més col·laboració publicoprivada i coordinació territorial. MANUFACTURA I HOSTALERIA, ON MÉS OPCIONS HI HAEls sectors amb més necessitat de trobar treballadors són el metal·lúrgic, per falta de soldadors, operaris i mantenidors industrials; l’electricitat i l’electrònica, amb tècnics en instal·lacions, manteniment d’automatismes i d’energia fotovoltaica; la construcció, amb la multiplicitat d’oficis que requereix, com paletes, fusters, instal·ladors i especialistes en rehabilitació. Pel que fa al turisme i la restauració, hi ha una manca de cuiners, cambrers i personal de manteniment dels allotjaments turístics. Finalment, el servei a les persones també té una manca de professionals sociosanitaris, d’educadors, i de personal de suport social, sobretot en zones rurals. De les 146 ofertes de treball gestionades per l’Agència del Desenvolupament del Ripollès en els últims sis mesos, les indústries manufactureres són les que n’han registrat més, 26, el mateix nombre que en hostaleria. Per darrere, trobem 20 ofertes de treball en activitats sanitàries i serveis socials; 17 en comerç i reparació de vehicles, 13 en activitats professionals científiques i tècniques, 11 per entrar a l’administració pública, 8 d’administratives, 7 en construcció, 4 en educació, i només 1 en agricultura i ramaderia. Pel que fa a la demanda de treball, s’ha detectat una dificultat per créixer i ampliar la producció. Segons la consellera comarcal de Promoció Econòmica, Chantal Pérez, “el Ripollès s’està envellint, perquè un 26% ja té més de 65 anys”. Aquest factor repercuteix en una pèrdua de competitivitat. “Necessitem crear formació adaptada al nostre territori per retenir i captar gent jove i, sobretot, resoldre els problemes de telecomunicacions que estem tenint”, afegeix. CREIXENT DEMANDA DE PERFILS TÈCNICS I QUALIFICATSLa Unió Intersectorial Empresarial del Ripollès (UIER) coincideix en aquesta diagnosi en la seva anàlisi de la situació de l’ocupació a la comarca durant el període de 2022 a 2025, que posa de manifest que “les necessitats de les empreses del territori es concentren principalment en sectors clau com la indústria, els serveis i l’hostaleria, amb una creixent demanda de perfils tècnics i qualificats”. L’estudi conclou que “les empreses manifesten dificultats per cobrir determinades ocupacions, principalment per manca de persones amb la formació adequada, experiència prèvia o competències transversals suficientment consolidades”. Cal destacar que els sectors de l’agricultura, la ramaderia, l’educació i l’arquitectura, l’enginyeria i la construcció presenten “una presència puntual o discontínua al llarg del període analitzat”, perquè respon habitualment a “necessitats concretes o projectes específics, però no a una demanda estructural continuada”. Els sectors més estables, però amb un volum més moderat d’ocupació, són les activitats sanitàries i de serveis socials, el comerç a l’engròs i al detall, la reparació de vehicles, les activitats financeres i d’assegurances, a més del subministrament d’aigua, les activitats de sanejament, gestió de residus i descontaminació. “Tot i no concentrar un volum elevat d’empreses, aquests sectors requereixen perfils altament especialitzats, sovint regulats, i amb necessitats formatives específiques, fet que els converteix en àmbits estratègics a tenir en compte en la planificació d’accions formatives.” En el cas de les activitats professionals, científiques i tècniques, l’estudi realitzat per la UIER mostra una evolució clarament ascendent al llarg del període analitzat, passant d’una presència molt reduïda l’any 2022 a un volum significatiu els anys 2024 i 2025. Aquesta tendència confirma la creixent demanda de perfils qualificats, associats a funcions tècniques, professionals i de suport especialitzat, així com a una major necessitat de competències específiques i transversals. UNA COMARCA ATRACTIVA QUE TOPA AMB L’HABITATGEAquestes anàlisis de la situació coincideixen amb el que es troben en el dia a dia les empreses. La directora-gerent de la Fundació MAP, Hermínia Ordeig, per exemple, explica que “cada vegada costa més que arribin més candidats per a una oferta de feina. Ara ens arriben un o dos currículums i abans en podíem tenir quatre o cinc sobre la taula. Dels perfils professionals que necessitem, molts són socials per l’activitat que realitza la Fundació MAP, que és l’atenció a persones amb discapacitat i exclusió social, com psicòlegs, educadors socials, integradors, auxiliars tècnics educatius, que solen ser graus mitjans. Els nostres equips necessiten aquests mateixos perfils, però que coordinin o que dirigeixin”. Ordeig també assenyala que “el principal obstacle és la manca d’habitatge. Els candidats a una bona oferta de feina no troben casa. Això està frenant persones que voldrien venir i que no poden. Qui s’ho pot permetre, pot comprar un pis, perquè de venda encara n’hi ha, però no tothom hi pot accedir”. Un empresari com el fundador de Solter, Joan Rafart, posa l’èmfasi, d’altra banda, en el fet que “Ripoll no és ni Olot, ni Torelló, ni Vic. Es ve d’un concepte empresarial de colònia i, després de quaranta anys, encara no disposa d’un polígon industrial ni d’un pla econòmic com es mereix, perquè la política no ha estat per la feina”. Per Rafart, “trobar un professional qualificat que encaixi amb el lloc de treball que s’ofereix i amb aquest entorn és un fet excepcional, passa molt poques vegades. Ripoll ofereix una gran qualitat de vida, però no té els serveis que es troben en altres ciutats. Penso que el model actual s’ha de replantejar, perquè el gran prejudici per a l’economia és que es promogui la subvenció per damunt de la professionalitat i l’emprenedoria”. Pérez, la setmana passada a Pirinat durant la seva jornada laboral / ALBERT LLIMÓS “Falta que ens donin l’oportunitat de començar” Aitor Pérez, de 21 anys, va estudiar un grau mitjà d’instal·lacions elèctriques i automàtiques i manteniment electromecànic a l’institut Abat Oliba de Ripoll. Després d’un any buscant feina, un amic el va avisar que a Pirinat hi havia una vacant. “Vaig tirar el currículum amb la sort que em van agafar.”Ara fa un any que treballa a l’empresa, tot i que no es considera “un perfil d’èxit”. Creu que a la comarca “hi ha feina”, però no per als joves: “El problema és que falta que ens donin l’oportunitat de començar.”Per ell, les empreses “busquen gent que tingui hores d’experiència” i manquen les oportunitats per a aquells que just acaben els estudis, malgrat les pràctiques durant el cicle. “Sembla que no vulguin apostar pels joves i després diuen que falta personal qualificat.” Pérez creu que els falta valorar “les ganes d’aprendre, l’actitud i la formació de cadascú”, i considera que si ho fessin “tothom hi sortiria guanyant”. “Tots hem de començar per algun lloc, i si ningú ens dona una primera oportunitat és molt difícil aconseguir l’experiència que tant ens demanen”, afirma. Del Rio va instal·lar-se a Campelles provinent de l’àrea metropolitana de Barcelona / ALBERT LLIMÓS “La realitat de la comarca és complexa” Mireia del Rio, de 51 anys, va estudiar Humanitats a la UAB. Després de viure i de tenir un negoci a Cerdanyola del Vallès durant anys, va decidir fer un canvi de vida: “Vaig penjar les botes i em vaig mudar a Campelles.” Des de fa un any, busca feina de manera “activa”, sense èxit: “La realitat de la comarca és complexa.” Del Rio reconeix una comarca “envellida”, sense infraestructures i amb “molts negocis tancats”: “L’oferta està molt enfocada al món de la pagesia, la restauració i la indústria”, diu. Del Rio sempre havia treballat en comerços, i nota “una falta de gent productiva” al Ripollès. “La meva percepció és que quan la gent té resolt el seu negoci ja ho té. Hi falta una inèrcia de fer coses diferents.”Creu que també hi ha una manca d’institucions que estudiïn “què cal a la comarca”, i que el problema és transversal: “No hi ha una oferta d’habitatge per a persones que volen viure aquí i treballar.” Per ella, la solució seria una entitat que “fes el que estigués en les seves mans per poder atraure més gent”. “Tinc la percepció que no hi és”, comenta. Pujals, a Barcelona “Sent jove i en el meu sector, és tancar-te portes” Anna Pujals, de 26 anys, va tenir clar des del batxillerat que estudiaria Economia. Després d’estar un temps treballant a l’Institut Català de Finances, va fer el salt i va marxar a Rotterdam a estudiar un màster en Política Pública. Actualment és economista a la Generalitat. “Em dedico a fer seguiment i disseny de polítiques públiques.” Per ella, el Ripollès té una manca d’oportunitats amb “les característiques” que necessita: “No hi ha companyies grans on tu tinguis un recorregut.” Pujals identifica que un primer motiu és “l’aglomeració d’empreses a Barcelona” i també la manera de ser del teixit empresarial al Ripollès: “Des de fora el veig de petita dimensió i poc dinàmic. La gent no canvia de feines i és complicat créixer.” També reconeix un biaix en funció del sector. “Si ets enginyer a Ripoll tens més oportunitats, però en política pública és molt limitat.” Tot i que no descarta treballar al Ripollès en un futur, per ara no ho veu com una opció: “Sent jove i en el meu sector, és tancar-te portes”, considera.

Radiografia a l’ocupació del Ripollès: falta personal qualificat i de talent

El temps troba casa a Ogassa

“Sobre l’hospital, conec molta gent que es decanta per anar a Olot per proximitat”

Canviar els plànols pel camió

El Catalunya de Ribes, un hotel d’experiències i records

LA PREGUNTA

Marxa de vacances a fora del seu municipi aquest agost?

La plantilla de Leche Pascual a Gurb aprova un acord amb indemnitzacions equivalents a les de l'acomiadament improcedent

“Sobre l’hospital, conec molta gent que es decanta per anar a Olot per proximitat”

Cremen dos cotxes en un aparcament del Costabona, a Molló

“Treballo de cambrera, tot i així, els meus pares m’han d’ajudar”

El temps troba casa a Ogassa

Mor Jaume Freixas, "en Farines", històric de la UD Taradell

Mor un veí d'Ogassa en un xoc frontal a l'Alt Empordà

Dimecres comença una prova que afectarà 10.000 vehicles diaris a Vic

Tancada de nou la piscina del Patí Vic per la presència de material fecal a l'aigua

Manlleu aprova la urbanització de l’entrada per Torelló on faran un McDonald’s