Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Més enllà de ser la personificació de la puresa i la innocència, les roses blanques simbolitzen l’atenció cap a altres persones i la satisfacció que se sent estant amb elles. És per això que dimecres, l’esplanada de L’Atlàntida va omplir-se d’aquestes roses en record de tots aquells vigatans i vigatanes que van perdre la vida durant la pandèmia de la Covid-19. En un acte carregat d’emotivitat, on es van poder veure abraçades, somriures i fins i tot alguna llàgrima, Vic va retre un homenatge en record a tots els 164 veïns i veïnes que van perdre el combat contra el virus i a qui no se’ls va poder acomiadar com era degut a causa del confinament. I per recordar a totes aquestes persones i retre’ls un homenatge, la ciutat plantarà un roure al costat del pavelló Castell d’en Planes, i precisament va ser aquest arbre un dels protagonistes de la festa d’homenatge.

Cap decisió es va deixar a l’atzar. El pavelló va ser escollit per haver estat l’emplaçament de l’hospital de campanya en els moments més durs de la pandèmia i el roure, perquè “és un arbre fort i resistent, com tots els veïns de Vic després d’aquests temps tan durs que ens ha tocat viure amb la pandèmia”, com narrava Anna Erra en l’acte de commemoració. Seguint les mesures de seguretat, prop de 300 persones es van acostar a la commemoració, que va comptar amb les actuacions musicals de Xarli Oliver i la seva filla Margot, Ernest Crusats, Joana Serrat, i també la recitació d’un poema de Montserrat Abelló per part del poeta vigatà Biel Barnils.

Però sens dubte, el moment més emotiu de tot l’acte va ser quan, lentament i amb ordre, tots els assistents van acostar-se al petit roure que es trasplantarà d’aquí a poc, i el van omplir fins a dalt de roses blanques, fins al punt que gairebé no es podia apreciar ni la soca. “Un roure és complicat d’arrencar de soca-rel, però una roureda és impossible, i és per això que ens hem de convertir tots en roures arrelats i ferms”, seguia l’alcaldessa de la ciutat en el seu discurs. I és que, tot i que la capital va passar del bullici al silenci en un tancar i obrir d’ulls, i malgrat que encara no ha acabat tot, mai és un mal moment per recordar a totes les persones que no van aconseguir superar la pandèmia. Vic va fer-ho amb un gran “GRÀCIES” sobre l’escenari i acompanyat en tot moment dels pares, fills, nets o familiars de totes les persones que van perdre la vida, recordant-los sempre amb afecte i amb una rosa blanca per a cadascú.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}
    {{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.