Fer la làmpada de l’església de Cantonigròs per “entreteniment”, arreglar cotxes d’alta gamma a Barcelona, córrer en curses per tot el país, idear una moto d’aigua, introduir-se al món de la indústria eòlica… Si ens posem a enumerar la de pals que ha tocat Ramon Crosas Capdevila (Cantonigròs, 1946) al llarg de la vida, no acabaríem. Però amb 80 anys li faltava esborrar una cosa de la llista: escriure un llibre.
Ambiciós i tossut de mena, s’ho va proposar i en tan sols un mes i mig veia la llum El balcó de Collsacabra, una obra que s’ha autoeditat i on recull la seva vida.
El procés per arribar-hi va ser de moltes hores barallant-se amb el teclat de l’ordinador: “M’és molt més fàcil tocar a terra amb el genoll dalt de la moto i aixecar-me com si res que asseure’m a escriure un llibre.” Perquè com relata a través de les més de 250 pàgines, “parlar d’un mateix no és fàcil, i encara menys quan s’han viscut tantes coses”.
Nascut un 4 de febrer a Cantonigròs, la vida de Crosas s’ha caracteritzat per l’adrenalina del motor, una bona contraposició amb la tranquil·litat d’un poble que els hiverns de llavors amb prou feines arribava a 220 habitants.
Amb el llibre reconstrueix la infantesa al Collsacabra, com se’n va anar a Barcelona, després al Carib, i finalment al recer de les muntanyes del Montseny. Cada capítol té tant descripció com un espai més reflexiu, però passat pel sedàs del temps i la capacitat de veure les coses amb perspectiva. D’inquietud, de fet, mai n’hi ha faltat: és “la meva virtut i, alhora, el meu precipici”.
El fet de moure’ls i haver-se d’espavilar ha estat una altra constant a la seva vida. “Sortir d’un poble t’endureix”, diu el mateix Crosas, i així ho reflecteixen els esforços acadèmics, laborals i en el món de les competicions. En aquest sentit, de jove va compaginar la formació amb les curses primer amb moto, després amb cotxe i fins i tot nàutiques.
Ara bé, “jo no era un pilot buscant el millor temps, sinó un tècnic pilotant”. Més pendent de quin so feia el motor que no pas de si corria prou. Això el va portar a endinsar-se plenament a l’univers dels carburadors, els combustibles i les geometries de suspensió, no només competint, sinó que va fundar diversos projectes, sempre amb el motor per davant, per finalment impulsar una marca pròpia: Crojet.
Però si el lector es pensava que continuaríem parlant de cotxes i de motos, ja dèiem al principi que Crosas ha tocat tots els pals: tal com la Moto Aquàtica Crojet va néixer del desig de formació i de sortir de la zona de confort, també va crear una turbina eòlica que el va portar a la República Dominicana, o va reinventar l’estic d’hoquei.
Amb la jubilació, es va enfocar encara més a les seves dues passions: el motor i la natura. Entre les carreteres d’Arbúcies, on viu, i els camins del Montseny, per no perdre la forma que ha mantingut al llarg dels anys. Fins i tot per escriure el llibre autobiogràfic amb la convicció que mantenir-se actiu és “la millor recepta contra l’envelliment”.
Ja sigui amb la seva Kawasaki o amb la transició cap al SimRacing, curses virtuals, Crosas demostra una altra vegada i amb passió que l’edat només és un número. Té el lema que “fer-se gran és llei de vida; fer-se vell, un error d’itinerari”.
