La riera Major és ara un espai menys òptim per a la vida dels peixos. Així ho demostra el darrer estudi de seguiment del poblament de peixos i macroinvertebrats aquàtics que ha fet el Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis (CERM) –en conveni amb la Diputació de Barcelona– en aquest entorn fluvial de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Segons el seguiment, des del 2021 han empitjorat diversos paràmetres com la conductivitat de l’aigua o la temperatura, que han augmentat, així com el reemplaçament d’alguns macroinvertebrats, una situació que pot estar relacionada amb la sequera.
Els resultats obtinguts mostren a més una presència de truita comuna molt reduïda, gairebé testimonial, als dos trams avaluats. Segons Laia Jiménez, tècnica del CERM, “en els últims mostreigs, en un tram de 100 metres de riu, només hi vam agafar mitja dotzena d’exemplars, d’entre potser més de 150 peixos”. El barb de muntanya, en canvi, havia estabilitzat la seva població, i el veró o barb roig, una espècie invasora, s’havia consolidat com a majoritària en detriment de les altres dues.
La situació en què es troben els peixos de la riera Major podria tenir diverses causes en relació amb la sequera, com la reducció dels cabals i l’augment de la temperatura de l’aigua els darrers dos anys, que ha superat els valors límits per a la supervivència de la truita (22ºC), com a mínim durant set o vuit setmanes, segons els estudis fets pel CERM, el seguiment realitzat per part dels guardes de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona i les dades obtingudes de l’estació de mesura de cabal i temperatura instal·lada en un punt de la riera Major per iniciativa d’aquest Espai Natural.
A part de l’impacte directe de la sequera, des del CERM no descarten que la poca presència de les truites no estigui causada també per l’impacte de l’aiguat del 2020. “Amb el Glòria, es va fer un rentat de la riera que va arrossegar molts peixos riu avall”, comenta Jiménez, que afegeix que “els peixos intenten pujar fins on eren, però si es troben obstacles com rescloses no poden tornar”. La tècnica del CERM tampoc descarta com a altres causes el rebliment del sauló al fons de la riera, que provoca que l’hàbitat s’homogeneïtzi i “dificulti la vida de macroinvertebrats que són aliment per als peixos i la presència d’amagatalls per a truites més petites, així com la manca de gorgues profundes on les truites puguin créixer. De fet, des del 2022 s’observa una disminució de la condició física mitjana de totes tres espècies, sobretot de truites, el que també podria ser per l’augment dels abocaments orgànics al llarg de la riera, que amb menys cabal suposen un impacte major en l’ecosistema.
A més de millorar la qualitat i cabal de l’aigua, un dels reptes a la riera és aconseguir una millor connectivitat del recorregut del riu a través de l’eliminació d’algunes rescloses o la creació de rampes per a peixos, unes accions previstes pel parc però encara sense data d’execució.
