“Si perds la vista de la nit al dia et cal algú que t’acompanyi”

L’any 1997 Jordi Bacarisas era monitor de tennis a Vallirana i cursava la carrera d’Arquitectura a la universitat. Aquesta vida de jove convencional es va veure condicionada “per una etapa en què em trobava malament”, i tot i que anava al metge “em deien que no tenia res i que el que havia de fer era abaixar el ritme”. Del malestar “vaig passar a no veure bé les pilotes quan entrenava” i finalment “a un estat en què ni em podia moure del llit”. Finalment…