A la teoria, Vic comença a comunicar aquest dilluns al govern espanyol les incidències que detecti en les noves inscripcions al padró seguint la interpretació que el consistori fa d’un dictamen d’Europa. Segons fonts municipals, aquest fet no ha de canviar massa la situació perquè no afecta, per exemple, a persones que actualment ja estan inscrites al padró. El consistori estima que aquestes situacions representen entre un 2 i un 3% dels nous empadronaments. Aquest dilluns, l’Oficina d’Atenció Ciutadana, als baixos de l’Ajuntament, i l’Oficina d’Acollida, a l’edifici El Sucre, treballaven al mateix ritme que els altres dies. Tot i l’aparent normalitat, Ajuntament i immigrants opten pel silenci.
El servei de premsa de l’alcaldia assegurava aquest dilluns que no hi ha cap novetat respecte el que l’alcalde, Josep Maria Vila d’Abadal (CiU) va dir publicament divendres i que, per tant, no hi haurà noves manifestacions. L’entrevista d’aquest dilluns a TV3 -pactada previàment- serveix, per ara, segons l’alcaldia, per tancar les declaracions del govern local sobre aquest nou capítol en la polèmica per l’empadronament.
Aquestes fonts admeten que no hi ha un procediment administratiu específic per aquests casos i amb quina periodicitat el consistori farà la comunicació.
Però si l’alcaldia opta pel silenci també ho feien els immigrants que aquest dilluns anaven a l’Oficina d’Atenció Ciutadana, als baixos de l’Ajuntament, a fer algun tràmit administratiu. Al veure una càmera de televisió molts se n’apartaven i ,la gran majoria, es negava a manifestar-se sobre aquest nou capítol de la polèmica de l’empadronament. Un noi africà, acompanyat d’una noia catalana, admetia a l’entrada de l’oficina que ‘venien per això’ i confiaven poder acabar inscrivint el noi al padró ‘sense més incidències’.
Coincidència o no amb l’anunci de l’equip de govern vigatà, el servei d’atenció als estrangers de l’oficina del sindicat UGT a Vic tenia aquest dilluns molta activitat. Josep Alawi, la persona que l’atén, no ho considerava un dia ‘especial’. Ell mateix tampoc no s’atreveix a preveure si la decisió de l’Ajuntament de Vic els pot acabar comportant un augment de les consultes de persones d’origen immigrat sobre el padró.
Entre les persones que s’adreçaven a fer consultes, Nordem Alawi, un marroquí que fa quatre anys que viu a Osona. Ell, que està inscrit des de que va arribar, es partidari d’empadronar perquè si no es disposa d’aquest registre ‘ningú pot saber quanta gent hi ha vivint aquí’. L’empadronament, segons aquest veí, serveix -entre d’altres- per garantir l’accés a la salut, fet que evita futurs riscos per la societat d’acollida.
D’altres col·lectius, com els llatins, accepten certes limitacions a l’administratiu però ‘sense ser tant restrictiu’ com vol fer-ho Vic. Carlos Martínez, un xilè que va arribar l’any 2005, admet que va arribar a Catalunya la tramitació administrativa ‘no era tant complicada’. Per exemple demana que si s’acaben aplicant restriccions de padró això es faci garantint la sanitat i l’educació.
La polèmica per l’empadronament a la capital osonenca va esclatar al desembre del 2009. L’equip de govern vigatà, format per CiU, PSC i ERC, anunciava que s’aplicarien nous criteris d’empadronament. Inicialment es volia negar l’empadronament a aquells estrangers que no acompanyessin la seva inscripció en el padró amb documents com un visat i comunicar l’absència d’aquesta documentació a l’Estat perquè podés actuar. La mesura va aixecar gran polseguera. L’equip de govern va modificar la seva postura inicial i, llavors, va defensar el dret a l’empadronament però amb la comunicació de les incidències detectades al govern espanyol.
L’advocacia de l’Estat, a través d’un informe, va obligar al consistori a inscriure al padró i interpretava que resoldre les situacions irregulars era competència d’administracions de rang superior. CiU, partit majoritari al consistori, va decidir preguntar a Brusel·les sobre si els ajuntaments eren competents per informar d’irregularitats o anomalies detectades durant l’empadronament. El consistori vigatà ara ho aplica perquè interpreta que el dictamen Europa els ha donat la raó.
{{ comment.text }}