“El nen és nerviós i prou.” Avui dia són moltes les famílies afectades pel trastorn de dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) que escolten aquesta afirmació en diversos àmbits de la seva vida. La Federació Catalana d’Associacions TDAH de Catalunya (FCAFA-TDAH) denunciava dissabte en un acte informatiu a Vic l’escassa formació dels professionals –ja sigui en l’àmbit escolar, sanitari, social o legal– sobre els trastorns del neurodesenvolupament, el conjunt d’afeccions mentals que produeixen alteracions en el desenvolupament de l’individu. Maria Teresa de Miquel Balmes, presidenta de la FCAFA-TDAH i advocada de família especialitzada en aquest tipus de trastorns, va ser diagnosticada quan ja era adulta. El seu fill, de 10 anys, amb tan sols un any de vida. “Vaig començar a buscar informació, vaig visitar psicòlegs i em vaig adonar que jo també tenia els mateixos símptomes.” La Federació assegura que són molts els casos en què la diagnosi, sobretot en adults, és massa tardana. “Tenia els efectes d’una persona que té el trastorn i no ho sabia. Em sentia diferent i fins i tot ximple.” L’advocada explica que va acudir a molts assistents socials, i que cadascú li deia una cosa diferent: “La meva experiència vital em superava, em veia sola”. De Miquel va decidir especialitzar-se per “suplir la manca jurídica i ajudar les famílies que no tenen informació”.
Ana López, presidenta de l’Associació TDAH Vallès i secretària de la FCAFA-TDAH, també és afectada i mare d’un nen amb el mateix trastorn. Assegura que hi ha molts infants amb dificultats per tirar endavant que “donen voltes pel sistema sanitari sense trobar respostes”. Des de la Federació denuncien que, un cop diagnosticats, els afectats es troben que no hi ha professionals formats per fer seguiment de les teràpies a les seves comarques.
Segons López, hi ha fins a 36 trastorns diferents que poden tenir els mateixos símptomes que el TDAH. “El trastorn s’ha convertit en un calaix de sastre on van a parar tots els nens que tenen dificultats”, assegura. Avui dia es troben amb adolescents que “fa molts anys que es passegen entre diferents professionals i estan fastiguejats amb el sistema sanitari”. “Es neguen a medicar-se, i això complica la vida a les famílies”, conclou López.
{{ comment.text }}