Els dies 23 i 27 de gener i el 2 de febrer de l’any 1939 van ser jornades sagnants a Campdevànol. En el tram final de la Guerra Civil, el poble va ser bombardejat sense pietat. El 27 de gener, la zona del pont Vell va ser el blanc perfecte de l’aviació del bàndol franquista. Les bombes van fer estralls al passeig de Can Branques fins a la ubicació actual de l’empresa Campi Gràfic i on abans hi havia la Sempreviva, un local social de cinema i teatre que, aleshores, s’utilitzava com a presó per tancar-hi franquistes, i que va acabar molt perjudicada. Aquella jornada va ser cruel i cruenta, ja que hi van morir una trentena de persones (26 o 27) entre civils i soldats, tot i que sembla que no hi hauria perdut la vida cap nen –el 2 de febrer hi hauria hagut un o dos morts més.
Una de les víctimes va ser el pare de Cecília Clota, una veïna de Campdevànol que farà 98 anys aquesta setmana i que va insistir molt a recordar aquesta efemèride. Clota, que aleshores tenia 14 anys, és una de les cinc persones de més de 90 anys que donen el seu testimoni al documental Quan les bombes callen. El bombardeig del 27 de gener de 1939, que es projectarà el pròxim dissabte (18h) a la Sala Diagonal. Un documental de mitja hora de durada elaborat pel periodista Jordi Altesa i la tècnica de Comunicació de l’Ajuntament i de la Comissió de Memòria Històrica, Ruth Espuny. “Volíem que quedés constància del seu testimoni, però ens havíem d’afanyar perquè quedava poca gent viva. Han estat molt contents de participar-hi i ho tenien molt viu a la memòria”, apuntava Espuny.
L’estrena d’aquest documental és un dels actes de les Jornades de Memòria Democràtica de Campdevànol que es faran entre el proper divendres i diumenge. Una iniciativa reivindicada “per la gent gran del poble” que ha de servir perquè aquests fets “no s’oblidin i restin en la memòria col·lectiva”, subratllava l’alcaldessa, Dolors Costa. Els testimonis del documental també van permetre saber per què es van acarnissar tant amb Campdevànol. Tot apuntaria que després de la caiguda de Barcelona el 26 de gener a mans de les tropes franquistes, part del govern de la República i de l’Estat Major es van amagar durant tres dies i tres nits a la torre de Can Morell. Entre ells, el president del govern de la Segona República, Juan Negrín; Dolores Ibárruri, una de les fundadores del Partit Comunista d’Espanya i més coneguda com La Pasionaria, i caps militars i soldats. També va passar per Campdevànol el coronel franquista Francisco Barbas, que estava empresonat a la Sempreviva i va ser ferit al bombardeig. A l’hospital li van salvar la vida.
Els actes començaran divendres a la tarda amb la inauguració a la sala polivalent del centre cívic de l’exposició “La Retirada, l’ofensiva a Catalunya”, en què el comissari és Lluís Bassaganya, director del Museu de la Retirada de Camprodon. S’hi podran veure fotografies, utensilis abandonats durant la retirada, armes de l’època i bombes com les que van caure a Campdevànol. Dissabte, a les 12 del migdia, es farà una ruta per les zones del bombardeig. Després del documental, els Randellaires cantaran cançons d’abans de la guerra i de l’època. Finalment, diumenge, a 2/4 d’1 del migdia, es farà l’acte institucional al cementiri, on s’ha localitzat la fossa comuna de la majoria de la trentena de persones mortes durant els bombardejos i s’hi col·locarà un plafó per recordar-les.
{{ comment.text }}