Caterina Coromina, una lluçanenca ‘venerable’

Enguany se celebra el bicentenari del naixement de Caterina Coromina Agustí, fundadora de les Germanes Josefines de la Caritat, i per aquest motiu el passat 29 d’abril es va dur a terme un dels actes commemoratius a la Residència Nostra Senyora de Lourdes, que regenta aquesta congregació des del 1976, amb una missa presidida pel bisbe de Vic, Romà Casanova. La celebració va aplegar més de 150 persones, i a part dels residents habituals hi van assistir familiars, veïns, amics, un nodrida representació de religioses josefines i també l’alcalde de la localitat, Jordi Bruch, i la regidora de Salut, Benestar i Família, M. Àngels Sala. Casanova, en la seva homilia, va fer un breu repàs a la vida de la mare Caterina i va encoratjar els presents a seguir les seves petjades, fent esment que aquell mateix dia coincidia amb la celebració de Santa Caterina de Siena, una de les dominiques més venerades. La cerimònia va ser molt participativa i en l’ofertori es van oferir a part del pa i el vi habituals, una xicra i uns lliris, uns ciris encesos, uns rosaris i un petit xai que va ser el punt anecdòtic de la celebració. Acabada la missa els bastoners Estelladors de la localitat van ballar una part del seu repertori i un grup de noies van interpretar diverses cançons, algunes de les quals van ser corejades pel públic. Per finalitzar, es va convidar tots els presents a un berenar, moment en el qual hi va haver retrobaments i records entre diverses persones que en algun moment o altre havien tingut relació amb la residència o amb la família josefina. Dolors Arqués, superiora de la congregació, ha explicat que les activitats d’aquesta commemoració van començar el passat 2023 amb la voluntat que tinguin continuïtat tot l’any, i que es clouran amb un acte a la catedral de Vic al mes d’octubre, coincidint amb la data de naixement de la fundadora. Caterina Coromina Agustí va venir al món el 19 d’octubre de 1824 a la masia de Sant Nazari, en terme d’Oristà però pertanyent a la parròquia de Santa Eulàlia de Pardines. De ben jove, després de servir en diverses cases, va començar a cuidar malalts a Vic juntament amb un altre grup de companyes i era coneguda com la noia de la xicra, perquè portava els medicaments i remeis en aquest tipus de tassa. El 1877 va fundar la Congregació de l’Institut de les Germanes Josefines de la Caritat per cuidar gent pobra i necessitada, i especialment d’avançada edat, que aviat s’estengué per diferents punts de Catalunya. Va morir el 1893 i el 2006 va ser declarada venerable pel papa Benet XVI. Actualment la institució té cura de residencies geriàtriques, hospitals, clíniques i centres educatius a Prats de Lluçanès, Barcelona, Manresa i Vic, ciutat aquesta darrera on hi ha la Casa General, i també a Colòmbia i Perú. A Sant Nazari es compta amb un centre de retir, sense comunitat resident, on s’hi fan diverses convivències i exercicis espirituals, i igualment s’hi troba una petita capella edificada probablement al segle XVII que va ser totalment reformada el 1993.

Caterina Coromina, una lluçanenca ‘venerable’

“Els serveis poden ser molt més eficaços, propers i tangibles”

Entre contes i poemes

“El nostre tipus de menjar no necessita res de lluny”

“Creiem molt en el Lluçanès, però necessitem que la gent comenci a veure coses tangibles”

LA PREGUNTA

Comparteix la decisió dels docents de rebutjar el preacord i tornar a les vagues?

La família d’una difunta, atrapada al cementiri després de l’enterrament

Operatiu a Calldetenes per un delicte de tràfic de persones

Judit Sardà pren possessió com a alcaldessa de Tona, encara amb retrets de Josep Salom

Ripoll, una de les poques estacions de Catalunya on es pot netejar de grafits els trens

El treballadors de Leche Pascual tallaran diumenge la C-17 a Gurb

Oda a la bardissa, la planta que dona nom al projecte a les Berengueres d'Oló

Tres excursionistes ferits a Vilanova de Sau i Llanars

La C-17, tallada tres quarts d'hora a Gurb, en sentit nord, en una nova protesta dels treballadors de Pascual

Detingut a Taradell per transportar mig miler de plantes de marihuana

El judici per l’estafa als pisos de Can Garcia de Manlleu acaba amb un acord i sense ningú a la presó