A diferència d’infants i joves, en què s’ha desbordat la necessitat postconfinament, l’atenció a la salut mental d’adults va normalitzant-se. Un exemple són les dades de suïcidi. Del 2019 al 2022 es van incrementar gairebé un 7% a escala espanyola, fins als 4.228 casos, però “a partir del 2023 la tendència va a la baixa”, destaca el psicòleg clínic Quintí Folguet.
Pel també coordinador de Salut Mental d’Adults al CHV, això “és significatiu. Vol dir que som capaços d’oblidar una situació al seu moment traumàtica i reprendre el fil de la quotidianitat”.
En proposar-li l’exercici de retornar al confinament i als moments més crus de la pandèmia, Folguet apunta que, com és habitual en moments de crisi, van accentuar-se tres grans grups de malalties: els trastorns d’ansietat, els trastorns depressius i els problemes d’insomni. “Com deia Aristòtil, som un animal social. Necessitem relacionar-nos. No poder fer-ho ens va generar inseguretats, incerteses… A més a més de la tristesa i la por de viure la mort en persones properes.”
Les derivades que continuen tractant actualment es concentren sobretot en pacients amb covid persistent i professionals que van desenvolupar estrès posttraumàtic.
Folguet també alerta sobre com s’ha disparat la dependència de les pantalles. I és contundent: “Les utilitzem de forma abusiva”. Això afecta la socialització i la comunicació en una societat que també té com a assignatura pendent el treball de l’estigma: “No som conscients que algun dia podem ser nosaltres usuaris dels serveis de salut mental”.
