Unió de Pagesos qualifica de “bona notícia” les nou sentències de l’Audiència Nacional ratificant la resolució de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) conforme entre els anys 2000 i 2013 nou indústries lleteres que operaven al mercat espanyol van formar un càrter i van pactar els preus que oferien als ramaders.
Ara, encara es poden presentar recursos a les nou sentències al Tribunal Suprem. De totes maneres, els impulsors de la demanda col·lectiva que agrupa 60.000 afectats de tot l’Estat espanyol (1.500 a Catalunya) ja comencen a treballar en la reclamació de danys i perjudicis i fan una crida perquè els afectats que no ho han fet s’hi adhereixin perquè les nou sentències preveuen multes per un valor total de 80 milions, però no indemnitzacions.
“El càrtel ha provocat un dany molt gran a la ramaderia i la ciutadania en general perquè posa en risc la sobirania alimentària”, deia divendres Marc Xifra, responsable nacional de la Llet d’Unió de Pagesos, en una compareixença que el sindicat va fer a Girona, al costat de l’advocada Montse Ribot (Redi Advocats), especialista en dret de la competència.
Xifra posava sobre la taula el retrocés que ha patit el sector vacum de llet a Catalunya, que ha passat de les 4.329 granges que hi havia el 1992 a les 366 (un 7,6% menys que el 2022) a finals de l’any passat. “Tota la responsabilitat en el tancament de granges és del càrtel”, deia Xifra, atribuint-ho a una política de preus que ha asfixiat el sector.
A més, afegia, fins ara hi havia hagut un descens d’explotacions, però no de producció, però ara ja també es fa menys llet en un país que és deficitari en aquesta matèria.
Unió de Pagesos quantifica les possibles indemnitzacions: entre 3 i 5 cèntims per litre venut entre els anys 2000 i 2013. És a dir: una explotació de 100 vaques podria reclamar entre 25.000 i 35.000 euros per any. Les que han tancat durant aquest període també s’hi poden acollir.
D’altres, però, no s’han acollit a la demanda per les “pressions” de la indústria que els recull la llet, segons Marc Xifra i el pradenc Abel Peraire, membre de l’executiva de llet d’Unió de Pagesos. Com que això no ha beneficiat el sector, ara Xifra i Peraire els demanen que perdin la por i també reclamin.
Ara bé, si aquest càrtel el formava la indústria, ara el sindicat apunta la gran distribució. Per això el mes de juny de 2022 van presentar una altra demanda a la CNMC perquè investigui Mercadona, Bon Preu i Lidl, ja que durant tres anys van tenir la llet de marca blanca al mateix preu.
D’aquesta demanda encara no hi ha hagut resposta per part de Competència i des de l’organització agrària li reclamen també un paper més actiu i també a l’Agència d’Informació i Control Alimentari (AICA), en aplicació de la llei de la cadena alimentària. “La gran distribució acapara actualment més del 50% de la quota de mercat amb marques blanques i d’aquest, el 25% el ven Mercadona. Tenen una posició de domini”, deia Peraire. “Ja no mengem el que volem. Mengem el que volen els senyors Juan Roig i Joan Font”, afegia Xifra.
