La reforma dels jutjats de Vic, a la que la Generalitat va destinar 1,4 milions d’euros, i la creació d’un sisè jutjat de primera instància a l acapital d’Osona, no han servit per acabar amb el col·lapse ni tampoc amb la precarietat de les condicions a l’hora de requerir els serveis de Justícia. Segons el Col·legi d’Advocats de Vic, els ajornaments i les suspensions de judicis són habituals, i també la gran rotació de jutges. Les obres tampoc han solucionat algunes de les mancances de les instal·lacions.
El Col·legi d’Advocats continua reivindicant la construcció d’un palau de justícia a la capital osonenca. Permetria ampliar els jutjats de primera instància, i recuperar els judicis penals, que es van deixar de fer a Vic la tardor de 2019 per deficiències a les instal·lacions, i que encara no han tornat, tot i l’acord entre l’Ajuntament i el departament de Justícia per ubicar-los en un local de la ronda Camprodon. Els advocats consideren que cal més consens polític per aconseguir el palau de justícia, i estan traslladant la reclamació als caps de llista de les formacions que es presenten a Vic en les eleccions del 28 de maig. També l’han fet arribar al president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jesús María Barrientos.
Anna Erra, alcaldessa de Vic -que no opta a la reelecció, i diputada de Junts al Parlament, assegurava estar en sintonia amb les reclamacions del Col·legi d’Advocats. Junts per Catalunya ha inclòs el Palau de Justícia a Vic en les esmenes que ha presentat a la Llei de Pressupostos de la Generalitat.
Rogeli Montoliu, a més de degà del Col·legi d’Advocats de Vic, també és el president de la Comissió de Llengua del Consell de l’Advocacia Catalana. El consell s’ha fixat com a objectiu la reforma de l’article 231 de la Llei Orgànica del Poder Judicial per aconseguir incrementar la presència del català a la justícia. Actualment només el 6% dels escrits que es presenten als jutjats a Catalunya són en català, i només el 7% de les sentències s’escriuen en aquesta llengua.
{{ comment.text }}