S’ha mort l’avi més vell del poble, aquell que tothom coneixia, que sempre feinejava a l’hort de sol a sol, aparentment incansable i que deia d’ell mateix: “Com que demà em moriré, val més que allargui avui el dia”. Tothom que es parava a saludar-lo s’emportava unes verduretes per degustar. Tanta era la seva presència al poble que han decidit fer-li un homenatge en forma de festa popular. Una colla de músics han fet una cançó, per cantar-la amb germanor. Un altre ha escrit una bella història de la seva vida, recalcant que el que el va fer viure plenament fins a l’últim instant era les tres parades que feia cada dia. Tres moments en què deixava el que feia per contemplar o tancar els ulls per descansar. La història comenta que mai va tenir cap conflicte amb ningú, que quan les coses anaven pel pedregar ell s’apartava i feia una petita parada, per evitar la destrucció, i així, un mal de panxa.
Està comprovat científicament que es necessita, com menjar i beure, dormir una sèrie d’hores seguides per descansar el cos i sobretot la ment. Aquestes hores són reparadores i carreguen d’energia per a l’endemà. Només amb aquest llarg descans en tenim prou. Tot i això, no certifica que a la mínima, a la primera ocasió inoportuna, ens quedem esgotats. Com passa amb el mòbil, quan es sobrecarrega d’aplicacions i d’ús consumeix la bateria ràpidament i disminueix molt el seu rendiment. Si seguim amb aquesta comparació, el nostre dia a dia està ple d’aplicacions que funcionen alhora, que exigeixen estar plenament connectats durant tota la jornada.
Llavors, potser és important crear, cadascú el seu, un ritual de tres parades al dia. Se’n poden fer més, però després ja passem a un dia de festa; se’n poden fer menys, però llavors no té l’eficàcia dels tres cops. Un ha de fer-se a mida les tres parades, com les línies de bus, cadascú ha d’agafar el trajecte que millor li vagi. Una de les possibilitats és aquesta:
1a parada: llevar-se amb un cert marge abans d’iniciar la jornada. Aquesta parada té la intenció de no esgotar-nos abans d’hora, per arrencar massa ràpid. Gaudir d’una estona de no fer res, repassar i organitzar mentalment el dia, estirar el cos encarcarat. És important aplicar una rutina en aquesta parada d’exercici físic suau per escalfar el cos abans de començar a córrer.
2a parada: 10 minuts de migdiada. Abans o millor després de dinar fer una desconnexió mental. Tancar els ulls, evitar distraccions externes, i, encara que sigui assegut, mirar de trencar el son o si un hi està avesat millor meditar durant aquesta parada. És una bona manera d’evitar sobreescalfament del propi sistema operatiu.
3a parada: uns minuts de repàs i agraïment del dia passat abans d’anar a dormir. Una prèvia per abaixar la intensitat d’activitat pot ser escriure quatre ratlles de reflexió de tot allò viscut. Un moment de calma, per poder optimitzar el descans i potenciar la reparació física i mental del dormir.
