La proposta d’efectuar l’Eix Transversal Ferroviari (ETF) que va presentar la setmana passada al Parlament la consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha generat opinions dispars entre municipis i plataformes d’usuaris.
La línia, d’uns 300 quilòmetres amb doble via d’ample internacional per a passatgers i mercaderies entre l’aeroport d’Alguaire i Girona, es va plantejar com una de les principals inversions en infraestructures i projectes que el govern té previstos per a la Catalunya del 2050, i va agafar per sorpresa diversos ajuntaments.
Entre aquests destaca el de Gurb, l’únic municipi d’Osona en què s’hi preveu una estació, entre la Cabra i Chocovic, i que permetria una correspondència amb l’R3. “Ens ha enganxat per sorpresa, és a dir, no en teníem informació prèvia i, per tant, ara tocarà saber-ne les condicions i el traçat exacte”, explica l’alcalde de Gurb, Josep Casassas (ERC).
En aquest sentit, Casassas diu que, per ara, hi ha pocs elements per poder-ne fer una valoració: “És evident que si hi ha una parada a Gurb pot ser una cosa positiva tant per la població com pel teixit industrial, però s’ha de tenir tota la informació i, a partir d’aquí, fer les valoracions i aportacions necessàries”.
Per la seva banda, l’alcalde de Vic, Albert Castells (Junts), es mostra satisfet que el govern torni a pensar en el projecte. “Tot el que sigui avançar cap a tenir més i millor xarxa ferroviària són bones notícies”, assegura.
Tot i així, exposa que l’actuació va endarrerida i que hauria d’anar acompanyada d’una bona connexió d’autobús de tots els nuclis de la comarca: “És la suma d’una bona xarxa ferroviària i de busos el que farà que Osona sigui una comarca ben connectada”.
De manera semblant ho recull l’alcalde de Muntanyola, Carles Morera (ERC). “Tot el que siguin afectacions al territori i que suposin millores d’infraestructures, que és la manca que tenim al país, seran benvingudes”, assenyala, tot afegint, però, que caldrà veure amb quins matisos es vol implementar.
Per contra, a l’altra cara de la moneda s’hi situen municipis com Sant Sadurní d’Osormort, per on també passarà la línia. “No serà positiu pel poble, perquè el partirà pel mig”, explica l’alcalde de la localitat, Enric Riera (Junts).
En aquest sentit, apunta que l’obra pot ser important pel global de Catalunya, atès que permetrà reduir el transport per carretera, però que pel municipi no serà beneficiós. “La gent de Sant Sadurní no l’utilitzarà, perquè igualment haurà de desplaçar-se per agafar el tren”, matisa Riera.
Les plataformes d’usuaris Promoció pel Transport Públic (PTP) i Perquè no ens fotin el tren també veuen la proposta amb escepticisme.
“És l’obra més faraònica mai plantejada a Catalunya”, destaca Arnau Comajoan, de la PTP, referint-se a la complexitat i el cost, que es pressuposta de 7.000 milions. Així, exposa que seria “poc útil plantejar-la si no és molt a llarg termini”.
Talment coincideix Marc Janeras, de Perquè no ens fotin el tren, des d’on consideren que no és el que toca: “Ho veiem com fum”. Janeres explica que, tot i que es pugui plantejar a llarg termini, el que urgeix és el desdoblament de l’R3 fins a Vic. “En cinc anys de vigència del pla de Rodalies no s’ha desdoblat ni un sol quilòmetre de via de l’R3”, puntualitza.
A més, ambdues plataformes demanen començar a potenciar un augment de l’oferta de l’Eixbus, una proposta que també es va aprovar al debat del Parlament. “La política de la Generalitat acaba sent un contrasentit, perquè allà on hi ha un bus amb potencial hi emplacen un tren futurible i incert”, emfatitza Janeras.
