Un grup intersectorial ha elaborat un estudi preliminar que xifra en 281 els possibles béns immatriculats –la primera inscripció d’una finca al Registre de la Propietat- per l’Església Catòlica al Ripollès.
A partir de les notes simples que va reclamar el Consell Comarcal del Ripollès el 2019, s’ha constatat que 109 béns immobles —entre ells 25 edificacions de 10.000 m² construïts— podrien començar el procés de reversió perquè segueixin essent públics.
Proposen que els ajuntaments facin un inventari i recopilin més informació. “La gran majoria són béns comunals que no es poden ni comprar ni vendre perquè pertanyen al poble des de fa segles”, explica Dino Di Nella, codirector de l’informe.
“No estem en contra que l’Església tingui propietats”, afegeix. “El que diem és que no s’han acreditat degudament com a propietaris, perquè s’han fet immatriculacions a instàncies d’un bisbe i no amb el títol de domini.”
L’informe, elaborat per un equip intersectorial format per UP, l’Associació de Micropobles, el grup de recerca Copolís de la UB, l’Associació Adalquí i la Plataforma Catalana per a la Recuperació dels Béns Immatriculats per l’Església, es va presentar aquest dimarts al Consell d’Alcaldes del Ripollès.
La investigació es remunta al 2019, quan el Consell Comarcal va demanar les notes simples al Registre de la Propietat de Ripoll. El resultat, denuncien, va ser un buidat “excessivament literal”, deixant fora parròquies, esglésies i altres entitats amb personalitat jurídica pròpia.
Tot i això, es van identificar 109 béns immobles a partir de 94 notes simples que podrien iniciar tràmits de recuperació.
Els autors alerten que els informes oficials de la Generalitat i l’Estat (2020 i 2021) són incomplets i contenen errors coincidents, com considerar tots els béns com a “poblacions del municipi de Ripoll”.
Després de contrastar dades i fonts, també han descobert 187 béns més d’ús religiós històric sense informació clara sobre el seu estat.
Un cas paradigmàtic és el de Molló, amb cinc béns registrats de forma comunitària que no apareixen als llistats oficials.
Per tot plegat, l’estudi anima els municipis a reclamar el dret a conèixer el patrimoni públic i iniciar processos de reversió.
“És patrimoni històric, social i cultural del poble de Catalunya, i s’ha de defensar”, conclou Di Nella.
