Un jutjat de Vic investiga l’exdirector de l’Agència de Residus de Catalunya Josep Maria Tost per autoritzar un possible trasllat irregular de residus entre dos abocadors -Pinós i Fitó- que hi ha a Seva. Segons publica ‘El País’ i ha confirmat l’ACN, a la causa també figura l’empresa mixta -de la qual l’Ajuntament de Seva té el 20%- com a persona jurídica. També estan investigats els dos màxims responsables de l’empresa que explotava els abocadors. La justícia els investiga per possibles delictes contra el medi ambient i grup organitzat. Tal com ja havia informat EL 9 NOU, els veïns de la zona feia anys que denunciaven que s’hi estaven traslladant materials que no eren només runa i que eren un risc pel medi ambient.
La justícia va ordenar al Seprona de la Guàrdia Civil que escorcollés l’abocador de Fitó (l’únic que està en actiu) i un local d’Aiguafreda. L’entrada policial es va fer el dijous de la setmana passada, segons ha confirmat a l’ACN el cos policial. La investigació, que segueix oberta, també inclou escoltes telefòniques.
A Seva hi ha dues antigues pedreres, la que encara està en actiu, la de Fitó, i la del Pinós. Aquesta última està a tocar de Can Garriga, un veïnat on hi viuen unes 250 persones. Des del 2003 es va reomplir l’espai que havia quedat per l’extracció d’àrids amb residus, comportant moltes molèsties pels camions i males olors. El 2017 l’empresa explotadora havia demanat posar-hi un centre de valorització de terres (una “picadora de runa”, segons els veïns) però aquests s’hi van oposar. Va ser quan van decidir posar en marxa una plataforma, Stop Pedreres Osona Sud, en veure que l’Ajuntament no els informava del que estava passant. Segons un dels afectats i membre de la plataforma, Xavier Catafal, els veïns sempre han defensat que el que calia era restaurar l’antiga pedrera i fer-hi un mirador i no fer-hi noves activitats.
Al cap de poc temps, van aparèixer un bonys a la calçada de la C-17 a tocar de la pedrera que van fer saltar les alarmes. Els veïns asseguren que ja havia passat abans de que es reomplís la pedrera de Pinós però la Generalitat va ordenar amb urgència buidar de forma parcial aquest abocador. I és que els informes tècnics indicaven que la muntanya on s’havien abocat els residus s’estava movent uns dos centímetre al mes, el que suposava un perill. Es va ordenar traslladar els materials de Pinós a Fitó, la pedrera que hi havia a prop, però els veïns s’hi van tornar a oposar i no es va arribar a fer. “Volien fer una carretera de 15 metres i que passés pel mig del bosc”, detalla Catafal, que qüestiona que finalment no es fes per l’oposició veïnal.
Segons explica també un dels afectats i portaveu de la Comunitat de Propietaris de Can Garriga, Juanma Carrasco, no volien que es traslladessin uns residus que ja no hi havien de ser pel risc que tenien pel medi ambient. “Sabíem que s’havien abocat coses que no tocaven i allò no era normal, no era un dipòsit de runes de la construcció, era un abocador, el que estava arribant treia gasos i feia pudor”, explica a l’ACN. Per això el 2018 van presentar una denúncia als Mossos i aquests van traslladar-ho d’ofici a la justícia. La comunitat de propietaris, a més, es va poder adherir a la causa.
L’últim incident va ser durant el temporal ‘Glòria’, el gener del 2020, quan hi van haver infiltracions dels materials acumulats a Fitó. Uns treballadors van marejar-se durant unes tasques a la zona, uns fets que van portar a actuar el Seprona, que va detectar residus contaminants a una riera de la zona. “Vam agrair el ‘Glòria’ perquè es demostrava que tot allò que deien (les administracions competents) que era correcte i que no hi havia material que no es corresponia, es va posar en evidència que estaven mentint”, assenyala Catafal.
Un bri d’esperança pels veïns
Que ara un jutge hagi decidit investigar l’autorització d’aquest trasllat de residus, que suposadament eren molt més que runes, ha aportat un “mica d’esperança” als afectats i veïns que porten anys denunciant-ho. “Ha sigut molt frustrant, moltes hores i esforços”, afirma Calafell, que també denuncia la “lentitud” de l’administració i la justícia. “Sabíem que estava judicialitzat, però tot és tant lent”, es queixa Catafal.
{{ comment.text }}