Antúnez, de 59 anys, es va formar a l’Escola Eina (Barcelona). Té de germans, Pere Antúnez (Formatges Montbrú) i Marcel·lí Antúnez (La Fura dels Baus).
És interiorista. L’impuls que la va fer decidir per aquesta professió sorgeix d’un vessant artístic?
Sí, totalment. Ja de petita m’agradava molt el dibuix, la geometria, les perspectives… Moltes vegades la meva cosina em recorda que quan teníem 10 anys amb les capses de cartró del negoci de la meva família feia distribucions interiors: la sala d’estar, menjador, cuina, banys i dormitoris. Tot amb cartronets retallats i enganxats.
Qui la va acompanyar en els primers passos en el món del disseny d’interiors?
Vaig tenir la sort d’entrar a treballar, durant tres anys, al despatx de l’interiorista Pepe Cortés. Va ser un gran mestre, vaig aprendre molt amb projectes molt interessants.
Com recorda aquells primers anys?
Molt xulos! Hi havia molta feina, molts projectes i érem una colla ben avinguda. Però també haig de dir que quan surts de l’escola et queda molt per descobrir. Allà vaig descobrir algunes qüestions importants de la nostra feina que no s’aprenen a l’aula. Això em va donar la valentia per iniciar-me pel meu compte quan tenia 24 anys.
Des que va fundar el seu estudi, l’any 1988, ha realitzat més de 300 projectes (exposicions, habitatges, comerços, oficines, etcètera). De quins se sent més orgullosa?
Per mi cada projecte és un repte i me’l prenc com si fos per gaudir-ne jo mateixa. Em satisfà molt aportar el coneixement que he adquirit durant tants anys. El que em fa sentir més orgullosa és que els clients em tornin a trucar per fer projectes nous. En tinc un que li vaig dissenyar el despatx de Barcelona just als meus inicis i més tard em va encomanar les seves oficines a Madrid, Sevilla, València i Bilbao i encara ara em truca per a projectes per als seus fills. Entre els que he realitzat n’hi ha que tenen més renom que d’altres, però tots són importants.
Quin és el repte més majúscul que ha entomat?
Tots són un repte, des d’unes oficines de 3.500 metres quadrats fins a una exposició de 1.000 en un museu, una botiga-forn de pa de 16, la botiga del MACBA quan es va inaugurar… Quan t’ho encomanen dius: No seré capaç! Però sempre tires endavant i tot acaba sortint. És molt gratificant!
Quin tipus d’encàrrecs gaudeix més?
M’agrada molt crear espais, distribucions, circulacions… Valoro si fent algun canvi de parets, passos de porta… podem guanyar confortabilitat, amplitud i facilitar la itinerància entres les diferents àrees per crear espais més agradables.
Se sent identificada amb les modes actuals pel que fa al disseny d’interiors?
Em sento identificada amb un estil sobri, elegant i que perdura en el temps. També tinc present que els encàrrecs són per viure i gaudir-ho, per tant, tinc en compte el caràcter del client. L’objectiu ha de ser sempre que se senti còmode a casa seva.
La llum és un dels pilars principals a tenir en compte?
I tant! M’agrada molt que, en cada espai, es puguin crear diferents escenes amb la llum. Dona molt joc.
Quin mètode de treball utilitza?
Primer de tot necessito saber les necessitats del client que, en definitiva, és qui viurà l’espai. Plantejo diferents propostes i finalment presento la que el cor em diu que està bé. Després ja entro amb els materials a emprar. En aquesta feina hi ha la part creativa, la tècnica, la direcció d’obra i la de gestió, són moltes tecles que han d’anar a l’una. Tinc la sort de treballar i gaudir-ho molt, em sento molt afortunada!
{{ comment.text }}