La multinacional propietària de les plantes de cogeneració de les Masies de Voltregà i Sant Martí Sescorts, on es tracten els purins d’un centenar de granges de la comarca d’Osona, ha presentat el projecte d’un parc solar de gairebé 10 hectàrees que quedaria ubicat sobretot en terme de les Masies de Roda, a camps a l’entorn de Cal Capó, Puigcendra o la Serra dels Munts.
Tal com es pot consultar a través de la informació que consta a la Generalitat –en exposició pública fins a mitjans d’aquesta setmana– es tractaria de 8.640 panells fotovoltaics en sòl no urbanitzable, amb una potència instal·lada de 5.000 kW.
Capwatt preveu que el conjunt de la instal·lació costaria gairebé 3 milions d’euros, comptant-hi el cablejat i tota la infraestructura per traslladar l’electricitat fins a la planta de transformació que hi ha al voral de l’Eix, a l’entrada est de Vic.
El projecte incidiria també en terme municipal de l’Esquirol –una petita part del parc solar– i de Gurb, on els cables es plantegen aeris i no soterrats com a les Masies de Roda.
El primer pas és haver presentat tota la documentació necessària a la Generalitat, moment a partir del qual s’ha tret el projecte a exposició pública i s’hi poden presentar al·legacions. El compendi d’intencions de l’empresa i les objeccions de veïns, entitats, administracions públiques… s’aplegarà després i es remetrà als diversos departaments de govern perquè ho estudiïn i redactin informes favorables o desfavorables.
A diferència d’altres parcs solars que s’havien esbossat anteriorment a Osona, l’actual de Capwatt afina en adaptació a la normativa, ja que no supera les 10 hectàrees i planteja col·locar els panells en camps de conreu no catalogats amb els estàndards de més qualitat. També comptaria amb l’acord de la propietat.
Una suma de factors que podria convertir-lo en el primer –més enllà dels d’autoconsum– que prospera a la comarca després que el 2021 es desestimés definitivament el macroparc de 432 hectàrees entre Manlleu, Torelló i l’Esquirol; o, més recentment, un de Vall-Morat de 60 repartit en cinc emplaçaments al nord de Manlleu però que també hauria implicat terme municipal de Torelló i Folgueroles.
Entre els agents que s’han començat a moure un cop el projecte ha sortit a exposició pública hi ha les comunitats energètiques locals i veïns de les cases més properes als camps.
Al seu escrit d’al·legacions apunten que s’afectarà el sòl agrícola de les Masies de Roda “amb caràcter desproporcionat” i que abans s’hauria d’avaluar altres emplaçaments, des de “cobertes d’edificacions” i “sòls industrials” fins al “no urbanitzable de menor protecció” o un lloc més a la vora de la planta de transformació, “amb la finalitat de minimitzar al màxim l’impacte” derivat de les connexions i cablejat.
Els veïns apuntalen les seves demandes en normes de protecció ambientals fixades per documents com el Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals i també lamenten que “no s’ha tingut en compte l’opinió de les cases properes, la població local ni les comunitats energètiques dels municipis, les quals estan treballant projectes de plantes solars participatives i respectuoses amb el territori”.
Hi afegeixen que “estant molestos i cansats del trànsit diari de camions a l’escorxador de Patel, encara haurem de patir aquesta invasió del paisatge per a benefici d’altres”.
També tenen previst presentar al·legacions al projecte de Capwatt els consistoris de les Masies de Roda, l’Esquirol i Gurb. L’escrit s’està vehiculant a través del Consell Comarcal, amb l’objectiu de minimitzar al màxim l’impacte en cas que la proposta tiri endavant.
Segons Jordi Vistós (MRI-AM), alcalde de les Masies de Roda, “amb nosaltres no s’hi ha comptat en cap moment. Que vingui una empresa de fora i pugui fer el que vulgui no ens agrada, els ajuntaments quedem venuts”.
El cap de consistori coincideix amb els veïns a subratllar la importància dels camps agrícoles i explica que volen dotar-se d’un estudi que defineixi els millors emplaçaments per a camps solars al municipi.
L’Esquirol va rebre una consulta per part de l’empresa fa més o menys mig any. Àlex Montanyà (AUD-ERC) diu que d’entrada no “veiem el projecte malament, perquè són parcs petits i necessaris per a la transició energètica, però s’ha de vetllar perquè compleixin tots els criteris i l’impacte sigui el menor possible tant en l’entorn agrari com de veïns”.
Des de l’Agència Local de l’Energia d’Osona, Gil Salvans apunta, en aquest sentit, que s’analitzarà aspectes com la distància respecte a les masies. I es referma en el missatge que “el que hauríem d’aconseguir és impulsar parcs solars d’aquestes característiques nosaltres mateixos, des del territori”. Capwatt no havia respost la petició d’EL 9 NOU a l’hora de tancar aquesta edició.
{{ comment.text }}