La població d’Osona creix un 40% en tres dècades

L’arribada de Vic als 50.000 habitants ha visibilitzat una tendència de creixement generalitzada a la major part de la comarca d’Osona. En les últimes tres dècades la població ha augmentat un 40% i aquest increment farà que en alguns municipis creixi també el nombre de regidors electes de cara al proper mandat. És el cas de la capital de la comarca, on n’hi haurà quatre més, i això fa replantejar la ubicació dels plens per falta d’espai. Més enllà de Vic, que ha estat notícia en l’últim any per haver superat els 50.000 habitants, la tònica de creixement és general a la comarca d’Osona. Si en els darrers 30 anys la capital ha augmentat en 20.000 habitants, un 73%, la resta del territori ho ha fet en conjunt un 40%, passant de 117.826 habitants el 1991 –encara amb el Lluçanès– als 165.946 del 2025, segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). https://youtu.be/ImKljDmKa78 Al Ripollès, en canvi, la dinàmica de les últimes tres dècades és de decreixement i s’ha perdut un 5% de la població, tot i que darrerament també hi ha hagut un repunt a la majoria de municipis. El cas més remarcable d’aquest augment de la població a Osona proporcionalment és el de Muntanyola, que ha crescut un 300% en 30 anys (vegeu el quadre). L’alcalde, Carles Morera, ho atribueix a la consolidació de les urbanitzacions als anys noranta i a l’aposta per anar dotant el poble de serveis. “Aquests últims vuit anys hem fet una inversió brutal, amb l’escola nova i la zona esportiva. També hem millorat la gestió de les nevades, el consultori mèdic, els accessos a la carretera de Tona... Són tot de petites coses i es nota. Estem fent un poble nou perquè tenim moltes mancances”, afirma. Morera comenta que tot plegat ha fet que “aquests últims anys hàgim tingut una pujada important i en poc temps hem augmentat en 100 habitants”. L’alcalde detalla que els nous veïns són majoritàriament gent de la comarca d’Osona “que venen perquè el preu de l’habitatge és més assequible”. Per darrere seu també sobresurt Seva, on en tres dècades s’ha doblat la població. L’alcalde, Pol Barnils, explica que el creixement ha estat progressiu fins a la pandèmia de covid-19 i en els primers anys, el 1995, van absorbir tots els habitants de Sant Miquel de Balenyà, que fins llavors pertanyien també a Balenyà, Malla i el Brull. “Llavors sí que ho vam notar molt i hem augmentat un 12%, més de 300 habitants”, diu. Ara han detectat un cert estancament, però tot i així l’any passat van donar 72 llicències d’obra. “Un 70% és habitatge nou. Hem reflotat les urbanitzacions, que estaven una mica apagades, i també gent que tenia segones residències ha vingut a viure aquí”, especifica. A Seva, per ara, no els fan patir els serveis amb l’arribada de nous veïns. “Estem bastant equilibrats i com que també entren més ingressos per llicències i IBI hem fet créixer la plantilla de l’Ajuntament per atendre bé les necessitats de la població”, comenta Barnils. Un altre dels municipis que gairebé ha doblat els seus habitants en els últims 30 anys és Sant Martí de Centelles. “Es van construir bastants blocs de pisos a tocar de la C-17, que van atraure gent de l’àrea metropolitana de Barcelona, i hem crescut per això perquè la demografia va a menys. L’import de l’habitatge de Sant Martí no té res a veure amb el de Barcelona i tenim la C-17 i l’R3 que faciliten molt anar a treballar a Barcelona en 40 minuts”, recorda l’alcaldessa, Núria Roca. Ara el nucli urbà de l’Abella ja no pot créixer més, però Roca creu que es mantindrà la tendència d’augment d’habitants perquè es desenvoluparan urbanitzacions com la de l’Oller, “on tenim les llicències suspeses però en qüestió d’un mes ho tindrem arreglat i aquí hi haurà més cases unifamiliars disponibles”. La dinàmica l’han experimentat així mateix poblacions de l’entorn de Vic com Folgueroles, Calldetenes o Santa Eulàlia de Riuprimer. Actualment un dels municipis on més s’evidencia és a les Masies de Voltregà. L’alcaldessa, Verònica Ruiz, concreta que ha estat sobretot arran de la construcció d’una seixantena de cases a la pujada de la Gleva en direcció a Sant Hipòlit. “Estem molt contents perquè estan venint moltes famílies amb canalla i això dona vida i alegria”, assegura. Per contra, hi ha una quinzena de municipis d’Osona, el Ripollès i el Lluçanès que han perdut població en el global d’aquest període de 30 anys. El cas per excel·lència és el de les Llosses, on la davallada és del 45,6%, i, per això, recuperar habitants és el gran cavall de batalla de l’actual equip de govern. Altres curiositats de les dades de població Com Vic, també augmentaran de regidors en el proper mandat: Sant Agustí de Lluçanès, on es passarà de tres a cinc regidors (per entrar al tram de 101 a 250 residents amb població a 1 de gener de 2026). Espinelves, on hi haurà set regidors en comptes dels cinc que corresponen a aquest mandat (passen al tram de 251 a 1.000 residents). Les Masies de Voltregà ha superat Sant Julià de Vilatorta i se situa com l’onzè municipi amb més habitants d’Osona. Muntanyola amb 700 habitants i Sant Boi de Lluçanès comparteixen el fet de tenir una xifra exacta de veïns. “És molt greu i sembla que va a més. Tenim un 53% dels habitatges de segona residència i molta gent que tenia explotacions ramaderes s’han jubilat i només a una part els fills els agafen el relleu”, exposa l’alcalde, Jaume Cuní. Quan això passa les terres les ocupa un veí o ramader més gran, que sovint és de fora, “i tot això va empobrint”. Cuní creu que en el seu cas la problemàtica s’agreuja “perquè no tenim un nucli urbà i tot són cases de pagès”. Amb els anys algunes d’aquestes s’han deteriorat i ara es troben que “com que ho dinamitzem i al setembre tornarem a posar en marxa una escola pública hi ha gent que ens truca per venir, però hi ha poques cases buides perquè per reformar les malmeses els propietaris hi han de posar diners o llogar-les a molts anys i no s’acaben de decidir”. Per això han demanat ajuda a la Generalitat. “Som l’exemple per plantejar-nos què fer amb la muntanya mitjana de Catalunya, que ha perdut terres de conreu i pastura perquè el bosc se les ha menjat. No hem de créixer per créixer sinó per ocupar el territori i fer-lo sostenible”, afegeix. També consta entre els municipis amb més pèrdua d’habitants Oristà, si bé en aquest cas hi ha lletra petita, ja que l’any 1992 es va segregar el nucli del Raval d’Olost. “Vam passar de 1.000 a 600 habitants. Després hi va haver despoblament del món rural perquè els joves marxaven, però últimament hem augmentat després de la pandèmia. Ara si no creixem més és perquè no hi ha habitatge. Tot el que està bé s’ha anat ocupant”, ressalta l’alcalde, Marc Sucarrats. Aquest és el cas d’altres zones rurals de les tres comarques, on tot i l’envelliment de la població s’està frenant la tendència a la baixa en un context general d’auge d’habitants a Catalunya, on ja s’han superat els 8,16 milions. Variació de la població a Osona, el Ripollès i el Lluçanès Font: Idescat · Comparativa 2025 vs 1991 Municipi 2025 1991 Variació Osona 165.946 117.826 40,84% Vic50.40529.11373,14% Manlleu21.32116.24231,27% Torelló15.33411.45333,89% Tona8.5135.50554,64% Centelles7.8605.67338,55% Roda de Ter6.9485.00738,77% Taradell6.8384.57349,53% Balenyà4.0073.20325,10% Seva3.8181.758117,18% Sant Hipòlit de Voltregà3.6492.96922,90% Les Masies de Voltregà3.3452.42338,05% Sant Julià de Vilatorta3.3361.93472,49% Gurb2.7381.65565,44% Calldetenes2.7241.44788,25% Sant Pere de Torelló2.6071.98331,47% Aiguafreda2.5692.04025,93% Santa Eugènia de Berga2.3501.59147,71% L'Esquirol2.3031.98615,96% Folgueroles2.2621.15695,67% Sant Quirze de Besora2.1632.0276,71% Sant Vicenç de Torelló2.1181.61930,82% Santa Eulàlia de Riuprimer1.51684778,98% Sant Martí de Centelles1.26164296,42% Viladrau1.18288333,86% Montesquiu1.13384833,61% Sant Bartomeu del Grau9311.129-17,54% Les Masies de Roda75865515,73% Muntanyola700171309,36% Sant Boi de Lluçanès6005567,91% Tavèrnoles35420870,19% Orís35222655,75% Vilanova de Sau3253056,56% El Brull29718263,19% Malla28624715,79% Rupit i Pruit277353-21,53% Espinelves26219137,17% Sora2252116,64% Santa Cecília de Voltregà1971865,91% Vidrà167171-2,34% Santa Maria de Besora164201-18,41% Tavertet1281243,23% Sant Agustí de Lluçanès106123-13,82% Sant Sadurní d'Osormort867514,67% Ripollès 25.914 27.289 -5,04% Ripoll10.81211.204-3,50% Sant Joan de les Abadesses3.3933.898-12,96% Campdevànol3.2403.437-5,73% Camprodon2.5602.18817,00% Ribes de Freser1.8392.358-22,01% Sant Pau de Segúries71964711,13% Llanars51738833,25% Vilallonga de Ter396429-7,69% Molló3503335,11% Planoles31325124,70% Vallfogona de Ripollès22319912,06% Ogassa222256-13,28% Gombrèn206239-13,81% Queralbs2021991,51% Toses19814833,78% Les Llosses197362-45,58% Setcases19615030,67% Pardines16812237,70% Campelles16313025,38% Lluçanès 5.723 Prats de Lluçanès2.7592.6255,10% Olost1.20496025,42% Oristà*556922-39,70% Perafita43333828,11% Lluçà2802771,08% Alpens2672497,23% Sant Martí d'Albars1351258,00% Sobremunt8992-3,26% * Nota: “El 1992 es va segregar el nucli del Raval d’Olost”.

La població d’Osona creix un 40% en tres dècades

La Residència Aura i Condis s’alien per millorar el benestar de la gent gran

Reclamen mantenir per a la campanya que ve la torre de guaita del Serrat de Puigventós

Les Llosses invertirà prop de 100.000 euros per estabilitzar el camí de la Riba

Nous canals dels Mossos per denunciar tràfic d’éssers humans

LA PREGUNTA

Està d’acord que es prohibeixi l’ús de la IA als centres escolars als menors de 14 anys?

Mor el conductor d'un camió formigonera en un accident a la carretera de l'Esquirol a Tavertet

Viure entre Sant Bartomeu del Grau i els Països Baixos

“Amb 27 anys vaig dir a casa: ‘M’he comprat una farmàcia”

La primera cita, un dia fàcil de recordar: l’1 d’octubre de 2017

“Pensava que jubilar-se era començar una etapa de baixada, però m’equivocava”

Les Masies de Voltregà tanca temporalment l’accés al riu per evitar aglomeracions

Mor Jaume Criach Vila, regidor històric del PSC a Balenyà

D’un perfil del ninja Hattori a casar-se aquest desembre

La indústria catalana mira cap a la defensa: "Fer el manteniment d'un tanc i el d'un cotxe no és tan diferent"

Incendi a la Guingueta de la Blava a Roda de Ter