L’impacte del Plater al Ripollès: l’orografia i els espais protegits compliquen el repartiment

Catalunya es troba a la cua en el desenvolupament d’energies renovables: només un 18% de l’energia produïda és neta. La Unió Europea marca l’objectiu que aquest 18% passi a ser un 42,5% l’any 2030, i un 100% el 2050, amb la voluntat d’aconseguir independència energètica i també lluitar contra el canvi climàtic. Per això la Generalitat ha impulsat el Plater: el Pla Territorial Sectorial d’Energies Renovables de Catalunya. “És un problema de seguretat i resiliència”, afirma Joan Vila, enginyer industrial en coneixement d’energia. El pla és l’empenta perquè aquest tipus d’energies es desenvolupin a través de plaques solars i molins de vent. Només començar aquest 2026, la Generalitat va presentar el Plater als ajuntaments de totes les comarques de Catalunya. En el cas del Ripollès, dos anys abans ja s’havia elaborat “una memòria que posava en situació l’estat de fotovoltaica i eòlica a la comarca”, explica Àlex Medrano, vicepresident de Transició Ecològica del Consell Comarcal. A aquella presentació de principis d’any, cada municipi va rebre el seu mapa pintat en tres colors: en vermell, les zones no aptes; en blau clar, les zones aptes, i en blau fosc, les zones prioritàries, tant de fotovoltaica com d’eòlica. En el cas del Ripollès, tot i no ser dels territoris que compti amb més afectació del Plater i a manca de la revisió i presentació d’al·legacions i propostes, hi ha l’objectiu de generar uns 165 megawatts en fotovoltaica, pels quals es necessiten 140 hectàrees, un 0,15% de la superfície de la comarca, i 87 megawatts en eòlica terrestre. El pla ha causat cert pànic entre els pobles afectats, sobretot per les plaques solars. Aquestes poden anar sobre sostres, vorals de carreteres o camps. “Cobrint tots els sostres, només arribaríem al 30% que necessitem. La resta ha d’anar a terra”, reconeix Medrano. El Plater s’ha elaborat tenint en compte més de 141 capes, però només s’han protegit els camps més productius. En una comarca on hi ha molta presència del sector primari, i on molts d’aquests conreen terres de les quals no són propietaris, el futur incert de què pot passar amb els seus camps s’ha escampat. “Hi ha marge de reducció”, afirma Medrano. La realitat és que de tot el que està pintat de blau només caldria executar un 10% per aconseguir els objectius marcats. De fet, els mapes enviats als ajuntaments no són els definitius. Ara es troben en període d’al·legacions, i tots els afectats poden reduir la taca blava: “Podrem reduir fins a un 30%”, expliquen des del Consell. La idea és que el Plater sigui una eina per als ajuntaments perquè puguin regular els projectes de renovables que arribin, de manera que si una empresa vol posar plaques o molins a una zona que el consistori ha protegit es pugui descartar. “Una de les capes que no estan considerades és la qualitat de les terres de conreu. Volem que les que tinguin qualitat agrícola suficient puguin ser descartades com a mínim en alguna part”, comenta Medrano. És per això que han presentat una al·legació. Des del Consell reconeixen estar “alineats” amb el Plater: “Considerem que és necessari i hi posarem totes les facilitats que puguem.” Però també deixen clar que és important que “els ajuntaments puguin dir-hi la seva i hi hagi un cert ordre”. “El que no volem és justament camps plens de plaques que són de conreu o amb importància patrimonial o cultural.” Ara bé, també avisen que “plaques i molins n’hi han d’anar”. En aquest sentit, la geografia del Ripollès fa que hi hagi pocs llocs on el desenvolupament d’energies renovables sigui possible. “No és fàcil posar parcs fotovoltaics per culpa del desnivell geogràfic, ni energia eòlica per manca de vent”, explica Joan Vila. A més a més, “hi ha cinc espais protegits”, recorda Gerard Vila, del Consorci de Protecció i Gestió d’Espais Naturals del Ripollès. Les capçaleres del Ter i el Freser, la Serra de Montgrony, la Serra Cavallera, els Rasos de Tubau, la Vall de Rigat i les Riberes de l’Alt Ter. Això fa que pràcticament tota la Vall de Ribes quedi protegida, i que els tres pobles on hi hagi més presència de Plater siguin Molló i Camprodon amb eòlica i les Llosses amb fotovoltaica. Xavier Guitart, alcalde de Camprodon, explica que tenint en compte “l’orografia complicada” del municipi, “és difícil que s’implementi tant l’eòlica com la solar”. “Nosaltres ho hem mirat i no és viable de cap de les maneres.” A més a més, s’hi afegeix una altra incògnita: molts dels municipis del Ripollès no tenen capacitat per transportar l’energia que puguin generar aquestes tecnologies. “Els costos de portar molins fins a Camprodon són impensables”, afirma Guitart. Per això considera que un cop fetes les al·legacions, “el Plater a Camprodon serà residual”. En canvi, a Molló “sí que n’hi podria haver”, expliquen des del Consell. Tot i això, des de l’Ajuntament exposen que tot encara és molt inicial. Joan Vila coincideix amb els dos alcaldes que “la proposta eòlica és artificial”. Vila explica que tant a Camprodon com a Molló “les línies elèctriques són petites i no permeten absorbir molta energia”, i que, en canvi, a la Vall del Ter “hi ha prou xarxa per evacuar-la”, però no hi ha espais per a parcs. “Això fa veure que el pla és un treball purament acadèmic, sense conèixer el territori. I dona el que dona”, exposa Vila. Les Llosses concentra el 69% de terrenys on es preveuen plaques Les Llosses és el poble més extens de la comarca del Ripollès, i també el de les comarques gironines. Amb 114 quilòmetres quadrats, el municipi supera en extensió ciutats com Barcelona. Per aquest motiu, les Llosses havia de superar la resta de municipis en hectàrees destinades al Plater. Però la realitat ha anat més enllà de les expectatives: en concret, el municipi vol concentrar el 69% del total de les hectàrees previstes a la comarca. “Hauríem de tenir 63,2 MW l’any 2050, la major part en terrenys no artificialitzats”, és a dir, en camps, explica Marc Ràfols, regidor de Territori. “Això equival a una superfície de 97 hectàrees, un 0,8% del terme municipal, i a la pràctica totes les pastures queden afectades”, lamenten. El municipi és un micropoble: és a dir, s’estructura al llarg de tot el terme en forma de cases perdudes al llarg de la muntanya i sense nucli urbà. “Estem a favor de la transició energètica i defensem les energies renovables. Però ens sembla exagerat haver d’assumir aquest percentatge comarcal tan elevat”, defensa Ràfols. Entenen que és fruit dels parcs naturals i que per això les Llosses “acaba sent el lloc on veuen més factible posar plaques”. També consideren que la presentació del gener –on es va donar a cada municipi una carpeta explicant l’afectació– “va ser estranya”. “Vam tenir una sensació de cert secretisme.” A l’Ajuntament tampoc ha agradat que “només tinguin tres mesos per estudiar un document de 500 pàgines”. Tot plegat ha generat “inquietud entre la gent de les Llosses”. “No els agrada pensar que els camps es convertiran en parcs fotovoltaics.” Tampoc als de turisme rural. De fet, una de les zones que està marcada en blau fosc (zona prioritària) al mapa són els camps que hi ha sota Santa Maria de Matamala, un dels llocs més concorreguts de la comarca per les seves vistes. Reconeixen, però, que no creuen que sigui per “com ha actuat la Generalitat” i que de fet divendres la directora de l’Icaen (Institut Català d’Energia), Anna Camp, els va visitar “per explicar els beneficis que pot tenir per al poble i com fer les al·legacions”. En el moment de rebre els mapes, l’alcaldia en va fer una primera anàlisi, i “en va sortir que hi ha zones molt allunyades on ningú et vindrà a posar una instal·lació”, exposa des del Consell Comarcal Àlex Medrano. “Amb les al·legacions és possible que molts d’aquests camps no entrin.” Com a Molló i Camprodon, una de les incògnites és com treure l’energia que es pugui generar. L’enginyer Joan Vila explica que “la línia de 25 kV seria suficient per absorbir la potència que s’hi preveu instal·lar”. Tot i això, des de l’Ajuntament creuen que “al terme no hi ha vies d’evacuació per l’energia que es generaria”, i que, per tant, “no és atractiu per a les empreses”. “Reduiria els seus beneficis”, comenta Ràfols. De moment l’Ajuntament està pendent d’organitzar una presentació amb el poble per explicar-los tot el que saben del Plater. Un cop feta la reunió, presentaran les al·legacions “tenint en compte el que diguin els veïns i veïnes”. “Hem d’avaluar les zones on voldríem que hi hagués plaques perquè afectin el mínim possible les persones i l’entorn, però d’alguna manera poder contribuir de forma solidària a la generació d’energia renovable”, afirma Ràfols.

L’impacte del Plater al Ripollès: l’orografia i els espais protegits compliquen el repartiment

De casa al casal, al mercat o a la perruqueria

“No descartem anar amb Junts, però no hi poso la mà al foc. El 2023, la idea inicial era fer una llista independent”

“Si la gent jove no es queda, es perden projectes de vida”

“Estic molt contenta. He fet moltes amigues i faig ganxet”

LA PREGUNTA

Comparteix la decisió dels docents de rebutjar el preacord i tornar a les vagues?

“En mitja hora em van donar cita. Va ser com un somni”

Els Mossos investiguen la mort d’un excursionista a les Agudes, dins el parc natural del Montseny

Famílies de Manlleu obren camí amb dos grups singulars el curs que ve

Desarticulen un grup criminal a Gurb que emetia empadronaments falsos per facilitar el reagrupament familiar

Obre la guingueta de la Pista de Vic, deu anys després de quan es va concebre

Malmeten de nit el camí de vianants de l'entrada de l'Esquirol

Curós posa en marxa a Vic un magatzem de 4.000 metres quadrats per a la indústria farmacèutica

“Les ganes hi són. Hi va tanta gent com la que s’ha quedat fora”

“Se’m considera més vell del que jo em sento”

El TAD atura el 'play-off' d’ascens a l'OK Lliga i suspèn el partit del Manlleu a Vilafranca