Les comarques de l’interior de Catalunya i, per extensió, Osona, el Lluçanès i el Ripollès continuen sent de les més fidels al català, però també aquí l’ús de la llengua va en retrocés.
EL 9 NOU ho repassava en un reportatge a mig desembre: segons l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població, només un 32,6% dels habitants de Catalunya contesten el català quan se’ls pregunta amb quin idioma despleguen el dia a dia.
El percentatge és més alt a les nostres comarques, d’un 59,6%, però tot i això fa falta militància. L’exerceixen les escoles, entitats, el Consorci per la Normalització Lingüística (CNL)… i d’una manera cada cop més evident, també els ajuntaments.
Tant Vic com Manlleu compten amb regidories de promoció de la llengua i Manlleu també aprovava a l’últim ple crear una taula per abordar els reptes locals del català.
La integraran l’Ajuntament i actors de referència i en principi s’hi ha de posar fil a l’agulla pel gener.
“A Manlleu ara mateix no estem en situació d’emergència pel que fa als cursos, ja que gràcies al pla de xoc de la Generalitat vam ampliar places i no hi ha llista d’espera, però cal consolidar la feina i ampliar-la”, apunta Eva Font (ERC), la regidora de l’àrea.
La creació de la taula s’emmarca en una moció de l’equip de govern que va prosperar per unanimitat al ple de dilluns. “Entenem el català com a eina de cohesió i oportunitat, però també reclamem recursos, perquè els ajuntaments no podem fer-ho sols”, va dir Ferran Hortal (Ara Gent de Manlleu).
Jordi Rierola, d’Aliança Catalana, defensava que la llengua ha de ser “tant un dret com un deure pels nouvinguts i els que no ho som”.
PSC i CUP reclamaven que la proposta no es quedi en un brindis al sol.
En aquest sentit, el cupaire Lleonard Sánchez i la socialista Aida Montoya valoraven positivament que Manlleu compti amb una Regidoria de Promoció de la Llengua, però qüestionaven com pot ser efectiva si el pressupost de què disposa ja existia d’abans fruit del conveni amb el CNL.
“Ens preocupa que el plantejament que la llengua és una qüestió transversal i que implica moltes àrees acabi diluint unes polítiques que haurien de ser ambicioses”, va defensar Sánchez.
Montoya s’expressava en els mateixos termes –“l’aposta hauria de ser més valenta”– i feia la reflexió que “sovint es posa el focus en els nouvinguts, però el català l’hem de parlar i parlar-lo bé tots els que formem part de la societat catalana, incloent-hi aquest plenari”.
Posava d’exemple que només uns minuts abans Jordi Rierola s’havia excusat d’arribar tard pronunciant la paraula “retràs”.
