El 1997 van coincidir fent equip d’infermera i metgessa de família a Roda de Ter, i la vida ha volgut que, més de tres dècades després, Carme Roca i Marta Cereceda també s’hagin acomiadat juntes, aquest 2024, de passar consulta al poble on han desplegat gairebé tota la carrera professional.
Vigatana la primera i barcelonina la segona, totes dues van sentir de ben joves la vocació de dedicar-se al món sanitari. I això que no els venia d’ascendència familiar.
Roca es va llicenciar a Bellvitge l’any 1981 i va començar a exercir al mateix hospital, però la terra tira i al cap d’un temps demanava el trasllat a l’ambulatori de Vic.
Cereceda, per la seva banda, va fer els primers passos com a metgessa a Castella i a Palma de Mallorca, en una “època en què hi havia catalans repartits per tota la geografia”, però quan va veure l’opció d’una plaça al que llavors era l’Àrea Bàsica de Salut de Manlleu no s’ho va pensar dos cops: coneixia Osona d’excursions i l’escoltisme i a la balança hi va pesar l’oportunitat de treballar en un poble relativament petit i on ja hi exercien amics de Barcelona.
Així es van trobar totes dues a Roda als anys noranta i, a partir d’aquí, compartint sempre més centre d’atenció primària fins que ha arribat la jubilació. Tres dècades que han sigut de grans avenços sanitaris i pel que fa a la infermeria pediàtrica, l’especialitat a què s’ha dedicat Roca des de l’any 2000, de molta prevenció i promoció de la salut. Destaca, en aquest sentit, el revulsiu que va suposar ordenar les vacunes mitjançant el calendari i les campanyes a escoles, o com l’ha omplert “fer el seguiment dels infants en tot el seu desenvolupament, a més a més d’acompanyar les famílies en una etapa tan important”.
Cereceda ha compaginat el passar consulta a Roda amb estades exercint de metgessa a altres països del món. D’esperit clarament humanista coincideix amb Roca, de fet, a l’hora de lloar la que és per a elles la millor virtut de l’atenció primària. “En altres especialitats fas esprints, però la medicina de família és una cursa de fons. Et fixes en tot l’entorn, no només una determinada malaltia, i acompanyes les persones al llarg de la vida mentre per tu també passen els anys. Creixes amb ells”, assegura Cereceda.
Això es tradueix a haver atès fins a quatre generacions d’una mateixa família i, en el cas de Roca, molt especialment nens i nenes després convertits en pares i mares.
També ha sigut clau per a elles el tracte, l’escoltar, “encara que això requerís més minuts de visita i deixar per a després la informatització”. A totes aquestes persones els dediquen, ara que es jubilen –Roca del tot i Cereceda, parcialment, perquè continuarà a la unitat de salut internacional ubicada al CAP Vic Nord–, tres paraules: “salut” i, sobretot, “moltes gràcies”.
{{ comment.text }}