“Em vaig sentit molt còmoda de poder explicar la meva experiència laboral com a dona de Centelles”, apuntava diumenge a la tarda la conserge del Casal Francesc Macià del municipi, Mari Barahona. L’espai cultural va acollir la presentació del documental Veus del dia a dia, en el marc de la programació pel Dia de la Dona.
La producció, duta a terme pel director Gerard Font i la Regidoria d’Igualtat de l’Ajuntament de Centelles, aborda el relat d’11 dones centellenques, que expliquen la seva experiència en diferents sectors de l’àmbit laboral en relació amb la discriminació per raó de gènere.
La idea de fer el documental va sorgir el 8 de març de l’any passat de la necessitat de donar veu a les narratives femenines del municipi, segons va explicar la regidora d’Igualtat de l’Ajuntament de Centelles, Aina Galceran.
“Buscàvem fer alguna cosa amb la qual la gent de la localitat es pogués sentir partícip i, alhora, enviar un missatge de sensibilització a la població”, va apuntar.
En aquest sentit, va afegir que les situacions de discriminació contra les dones en l’àmbit laboral sovint es cataloguen com a fets aïllats. “Hem d’entendre, però, que també hi ha casos al nostre voltant; històries d’amigues, familiars i conegudes”, va destacar.
Abans de l’acte, les protagonistes dels relats estaven entre nervioses i expectants. “No he vist encara el documental i, per tant, com a dona de Centelles em fa molta il·lusió, tot i que totes les veïnes del municipi podrien arribar a tenir-hi cabuda”, explicava l’empresària centellenca Txell Feu.
En la tria de les 11 dones protagonistes, es va prioritzar que fossin d’àmbits laborals diferents, per tal que no hi hagués històries repetides. Al documental hi apareixen des d’una guia de muntanya fins a una professora d’autoescola o una cuidadora de gent gran, entre d’altres.
La presentació es va organitzar en format de taquilla inversa, de manera que tots els diners recollits es van destinar a l’ONG Anem per Feina, que coordina la inserció sociolaboral i es cuida del treball de cures i de la llar.
“Vam creure que, ja que presentàvem el documental, era adient buscar alguna entitat que ajudés les dones en un treball que sabem que està molt invisibilitzat”, va sentenciar Galceran.
